Alberto Reig Tapia

Infotaula de personaAlberto Reig Tapia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1949 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRaúl Morodo Leoncio i Manuel Tuñón de Lara Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria política, ciències polítiques i història Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, politòleg, escriptor, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata

Alberto Reig Tapia (Madrid, 1949) és un politòleg i historiador espanyol. Com a catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, és considerat un especialista en la cultura política contemporània d'Espanya.

Nascut a Madrid el 1949, va llicenciar-se en Sociologia i en Ciències de la Informació i doctorar-se cum laude en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials a la Universitat Complutense de Madrid, institució on va esdevenir professor del Departament de Ciència Política i de l'Administració. Va aciençar política espanyola contemporània a la Universitat de Nova York, i cultura i civilització hispàniques a Harvard. Membre del Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID) de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha col·laborat com a coordinador o autor en publicacions especialitzades, ha estat redactor assessor dels documentals Espanya en guerra, 1936-1939.

Autor prolífic en la seva investigació sobre la Segona República Espanyola, Guerra Civil, revisionisme, franquisme o transició entre d'altres temes afins, es poden destacar les seves obres Ideología e Historia. Sobre la represión franquista y la Guerra Civil (1984 i 1986); Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil española (1990); Franco «Caudillo»: Mito y realidad (1995 i 1996); Memoria de la Guerra Civil. Los mitos de la tribu (1999); Franco, el César Superlativo (2005) o Anti-Moa. La subversión neofranquista de la Historia de España (2008)., Revisionismo y política. Pío Moa revisitado (Foca. Madrid, 2008), La crítica de la crítica. Inconsecuentes, insustanciales, impotentes, prepotentes y equidistantes. (Siglo XXI. Madrid, 2017), El desafío secesionista catalán. El pasado de una ilusión. Del compromiso de Caspe (1412) al coronavirus de 2019 (Tecnos. Madrid, 2021) Com a editor i autor, ha dedicat a l'historiador Manuel Tuñón de Lara el escrits Manuel Tuñón de Lara. El compromiso por la Historia. Su vida y su obra (1993) i Tuñón de Lara y la Historiografía Española (1999).

Reig Tapia, del qual s'ha assenyalat un «propòsit general polemista i combatiu», va criticar entre els anys 1979 i 1986 la metodologia i els escrits de l'autor Jesús María Salas Larrazábal sobre les víctimes de la guerra civil. Ha estat crític també amb l'oblit al què hauria estat sotmès el passat immediat d'Espanya durant la democràcia, que hauria gaudit de l'anuència de l'esquerra a la fi d'afavorir un consens durant la Transició. Ha estat, a més a més, un dels crítics més actius de l'autor Pío Moa.

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Alberto Reig Tapia». Departament de Dret Públic. Facultat de Ciències Jurídiques. Universitat Rovira i Virgili. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2016. .
  2. 2,0 2,1 2,2 «Reig Tapia. Sobre l'autor/a». Segle XX: revista catalana d'història, 2010 .
  3. Minerva 06, a Círculo de Bellas Artes
  4. 4,0 4,1 «REIG TAPIA, Alberto. Violencia y Terror. Estudios sobre la Guerra Civil Española. Madrid, Akal, 1990, 198pp., Akal Universitaria, 150». Anthropos. Editorial Anthropos , 127, 1991, pàg. 86. ISSN: 0211-5611.
  5. «Obra de Alberto Reig Tapia» a Dialnet.
  6. «Alberto Reig Tapia». Autores. Akal. .
  7. Valls 1996, pp. 844-845 ; Granja Sainz 1996, pp. 401-404.
  8. Moradiellos 2002, pp. 297-301 ; Bertrand de Muñoz 2002, pp. 573-575.
  9. Núñez Florencio, 2005.
  10. Chechkin, 2009, p. 231.
  11. Egea Bruno, 1994, p. 565-566.
  12. Cuenca Toribio, 1999, p. 377-379.
  13. Moradiellos, 2002, p. 297-301.
  14. Godicheau, 2001, p. 107-109.
  15. Sevillano Calero 2003, p. 304 ; García Colmenares 2005, p. 128.
  16. Chechkin, 2009, p. 230-231.

Bibliografia