L'alfabetització informacional és l'obtenció de la capacitat per a una persona de saber quan i per què necessita informació, on trobar-la, i com avaluar-la, utilitzar-la i comunicar-la de manera ètica. Es considera un prerequisit per participar eficaçment a la Societat de la Informació i és part dels drets bàsics de la humanitat per a un aprenentatge vital. El Parlament Europeu i el Consell han fet també una recomanació sobre l'aprenentatge permanent i les competències clau, citant-la com a una. A Catalunya, és una de les vuit competències bàsiques que tot estudiant ha d'assolir en acabar l'Educació Secundària Obligatòria.
El Chartered Institute of Library and Information Professionals, amb seu al Regne Unit, ha redactat una llista en la qual estableix que una persona informacionalment alfabetitzada té coneixements sobre:
Una persona alfabetitzada informacionalment pot reconèixer una necessitat d'informació; entendre perquè la informació és necessària, quina informació es necessita (en quantitat i en qualitat), a més de les restriccions associades (de temps, formats, accés), reconèixer que la informació està disponible en una varietat de formats i en diverses localitzacions, tant geogràfiques com virtuals. També sap com articular una pregunta i desenvolupar un enfocament de recerca.
Una persona alfabetitzada informacionalment és conscient que les fonts poden presentar-se en formats molt diversos: en paper, audiovisuals, en línia, o, fins i tot, amb l'aparença d'un col·lega o amic.
Una persona alfabetitzada informacionalment té la capacitat de cercar fonts apropiades de manera efectiva i identificar informació rellevant.
Una persona alfabetitzada informacionalment és capaç d'avaluar la informació en funció de la seva autenticitat, valor, exactitud, imparcialitat i vigència. També presenta la capacitat d'avaluar els mitjans d'obtenir els resultats per tal d'assegurar que l'enfocament no ha portat a resultats incomplets o enganyosos.
Una persona alfabetitzada informacionalment pot analitzar i treballar amb la informació a fi de proporcionar resultats precisos i presentables, o desenvolupar nous coneixements o perspectives sobre la qüestió.
Una persona alfabetitzada informacionalment sap que la informació s'hauria de fer servir d'una manera responsable, sensible a la diversitat cultural i amb ètica (professional, de negocis, i personal). Respecta la confidencialitat i acredita degudament la feina d'altri. Comprèn la naturalesa i els usos de la informació tendenciosa, per tal de denunciar-ho degudament i, en cas necessari, proporciona una alternativa imparcial a aquesta.
Una persona alfabetitzada informacionalment té la capacitat de comunicar i compartir la informació d'una manera que sigui apropiada para la mateixa informació, el públic a qui va adreçada i la situació.
Una persona alfabetitzada informacionalment sap com emmagatzemar i gestionar la informació que s'hagi adquirit fent servir els mètodes disponibles més efectius. També reflexiona amb esperit crític sobre el procés, els resultats i les fonts trobades per tal d'aprendre de l'experiència de trobar i fer servir la informació.
El concepte d'alfabetització informacional es relaciona amb el de comportament d'informació i la formació d'usuaris. S'entén com l'adopció d'un comportament adequat amb la finalitat d'obtenir a partir de qualsevol canal o mitjà, informació adaptada a les necessitats prèvies de l'usuari que la sol·licita. Mentre que el comportament informacional ens proporciona el suport teòric i una eina de diagnòstic, l'alfabetització desenvolupa les estratègies concretes de formació en l'ús d'aquesta informació.
La societat postindustrial, societat del coneixement o societat xarxa és una nova estructura resultant de la interacció entre organització social, canvi social i el paradigma tecnològic constituït entorn de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació o TICs.
Aquesta nova societat s'origina en la dècada dels 70 a causa de la concurrència de diverses processos polítics i econòmics, avanços tecnològics i en els transports, la globalització del capital, la flexibilitat en la producció i en el comerç. Aquests aspectes van donar pas al concepte de globalització. Un fenomen caracteritzat pel lliure comerç, la superació dels límits geogràfics per a les empreses i la lliure circulació de capitals entre països. Una revolució que afecta a tots els àmbits de l'activitat humana definint nous models socials.
La principal diferència entre aquestes noves classes socials està entre els qui tenen accés a les noves tecnologies (tecnorics) i els qui no tenen la possibilitat de connectar-se (tecnopobres), bé perquè manquen de les infraestructures necessàries o bé perquè no estan capacitats per utilitzar-les. Quedant així exclosos de la nova societat digital. Aquest concepte se li denomina escletxa o fractura digital i divideix aquells territoris i col·lectius que es veuen marginats per un dèficit tecnològic accentuat no solament entre diferents regions sinó a més entre idiomes predominants a la xarxa, zones productives de continguts i zones consumidores, i entre diferents nivells socials o col·lectius més desfavorits com les dones o les persones majors.
Davant aquesta problemàtica moltes institucions han donat prioritat a l'alfabetització tecnològica o digital, com una autèntica superació de la fractura digital que requereix una alfabetització informacional, car la comprensió i avaluació de la informació és una condició per a l'ús adequat i generalitzat en la societat de les eines tecnològiques que mediatizan l'accés i ús de la informació.