Localització | |||||
---|---|---|---|---|---|
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Comarca | Pallars Sobirà | ||||
Capital | València d'Àneu | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 447 (2023) (2,05 hab./km²) | ||||
Llars | 65 (1553) | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 217,8 km² | ||||
Banyat per | Noguera Pallaresa | ||||
Altitud | 1.076 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | Xavier Llena Cano | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25587 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25024 | ||||
Codi IDESCAT | 250241 | ||||
Lloc web | altaneu.ddl.net |
Alt Àneu és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà. Es creà l'any 1970 com a resultat de la unió dels antics municipis d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu, més l'afegitó del territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, que no pertanyia a cap terme municipal. A la unió d'aquests municipis es posà com a nom oficial Alt Àneu, malgrat la recomanació de diferents àmbits (acadèmics, lingüístics i polítics) que s'utilitzés el de València d'Àneu, nom de la població cap de municipi, per ser inapropiat per inexacte el d'Alt Àneu. En diverses publicacions aquest municipi és, efectivament, denominat València d'Àneu.
La capital del municipi és València d'Àneu i comprèn a més, els pobles d'Alós, Àrreu, Borén, Isavarre, Isil, Son i Sorpe.
Un precedent d'aquesta unió municipal fou el territori de la ja esmentada Mancomunitat dels Quatre Pobles (habitualment expressat en castellà, com corresponia a l'època): tot el territori situat al sud-oest de la carretera del Port de la Bonaigua, a migdia del santuari de la Mare de Déu de les Ares i a l'entorn de l'Estany de Gerber, no era un territori privatiu d'un sol terme municipal, sinó que era comú als quatre pobles que el vorejaven: Esterri d'Àneu, Son, Sorpe i València d'Àneu, al límit amb Tredòs (Naut Aran) i Espot. Tres d'aquests pobles integren el terme municipal d'Alt Àneu, només se n'ha quedat al marge Esterri d'Àneu. Actualment, el territori de l'antiga mancomunitat està inclòs en el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, dins del terme municipal d'Alt Àneu.
El topònim Alt Àneu és molt recent, artificial i de caràcter descriptiu. Es creà el 1970 en formar-se aquest nou municipi, que comprèn la part alta de la Vall d'Àneu. No correspon a un topònim amb tradició a la vall.
Està situat a l'extrem nord-occidental del Pallars Sobirà i limita al nord amb Occitània, a la comuna de Coflens, del cantó d'Ost, administrativament estat francès, a l'oest amb el municipi de Naut Aran (Vall d'Aran), a l'est amb la Guingueta d'Àneu i Esterri d'Àneu i al sud amb Espot.
El territori d'Alt Àneu està format fonamentalment per tres valls, i les carenes que les separen i les limiten: la vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, la del Riu de la Bonaigua i la del Riu de Son.
Termes municipals limítrofs:
Sèish i Coflens (Cantó d'Ost, Occitània) | ||
Naut Aran (Vall d'Aran) |
Esterri d'Àneu La Guingueta d'Àneu | |
Espot |
Des de l'any 1999, Alt Àneu consta de dues entitats municipals descentralitzades, Isil i Alós i Sorpe, que comprenen el territori dels antics municipis, respectivament, d'Isil i de Sorpe.
Entitat de població | Habitants (2011) |
---|---|
Alós d'Isil | 35 |
Àrreu | 4 |
Borén | 20 |
Isavarre | 28 |
Isil | 79 |
Son | 43 |
Sorpe | 49 |
València d'Àneu | 191 |
Font: Idescat |
En ésser un municipi de creació recent, dirigiu-vos a cadascuna de les entitats que el formen per conèixer la seva història. De fet, es pot dir que no hi ha gaire història comuna fins al 1970. Un dels pocs precedents d'aquesta unió és la Mancomunitat dels Quatre Pobles, ja explicada.
Des del 1979, Alt Àneu ha tingut els regidors següents: Xavier Llena Cano, Guillem Esteban Isus, Adriana Ribas Aguilera, Laura Arraut Díaz, Francesc Badia Pont, Amanda Joan Baines Ariño, Montserrat Barado Riu, Ermengol Barado Tellosa, Sebastià Bochaca Borrut, Eduard Camats Jou, Jaume Comas Ballester, Josep Maria Costansa Abadia, Pere Cortina Buchaca, Carles Cortina Cortina, Josep Cortina Juanmartí, Francesc Xavier Cortina Mailín, Jaume Cortina Soldevila, Cristòfor Cuadras Vidal, Jordi Farré Casanova, Josep Antoni Farré Ricou, Josep Farrera Montané, Immaculada Gallimó Castellarnau, Mireia Izquierdo Brichs, Joaquim Llena Cortina, Josep Manresa Abat, Andreu Moga Coll, Montserrat Morén Abat, Joan Poquet Ros, Antoni Ricou Ribó, Josep Rollan Poquet, Josep Miquel Rosell Barba, Josep Rosell Marsan, Jordi Roset Aura, Maria Mercè Salaet Caballé, Josep Serra Solé, Gemma Tizón Pujals, i Josep Visent Farré.
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
PSC-PM | Josep Miquel Rosell i Barba | 150 | 4 | 54,55 | |
CiU | Carles Cortina i Cortina | 116 | 3 | 42,18 | |
Total | 282 | 7 |
Cal comptar, a més, amb l'existència actual de dues EMD (Entitat Municipal Descentralitzada): Isil i Alós (amb Guillem Manuel Esteban de President) i Sorpe (amb Josep Maria Costansa i Abadía de President). Totes dues havien estat suprimides el 1992, però es van tornar a constituir. La primera, antigament s'anomenava Isil i Alós d'Àneu.
La població del municipi d'Alt Àneu s'ha recuperat en els darrers anys gràcies al creixement urbanístic i a la restauració d'antigues cases abandonades, mercès, en part, a l'orientació turística del municipi.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
En el cens del 1970 s'ajunten les poblacions d'Isil, Son, Sorpe i València d'Àneu. El 1857 Isil havia incorporat Alós i Àrreu; Sorpe, Borén i Isavarre.
L'economia tradicional del municipi ha estat l'explotació de massa forestal i la ramaderia. Darrerament, però, el turisme ha capgirat l'orientació econòmica i ha afavorit el repoblament del municipi. A aquesta situació també hi ha contribuït la creació del Centre de Natura de les Planes de Son, de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
Dues són les carreteres que s'ocupen de comunicar tots els pobles de la vall, sempre a partir d'Esterri d'Àneu, que és on es troben totes dues:
A més d'aquestes carreteres, cal tenir en compte la carretera local que mena a Son i a les Planes de Son, i la de Sorpe a Borén, totes dues asfaltades, i, en el cas de la segona, de traçat modern.
Dues línies d'autobusos regulars travessa el terme d'Alt Àneu:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alt Àneu |
Pàgina web de l'Ajuntament des de 2020 https://www.altaneu.cat/