Nom original | (fr) Antoine de Bourbon |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 22 abril 1518 La Fère |
Mort | 17 novembre 1562 (44 anys) Les Andelys |
Sepultura | Col·legiata Saint-Georges de Vendôme |
Comte de Foix | |
1555 (Gregorià) – 1562 (Gregorià) ← Enric II de Navarra – Enric IV de França → Juntament amb: Joana III de Navarra | |
Rei de Baixa Navarra | |
1555 – 1562 Juntament amb: Joana III de Navarra | |
Activitat | |
Camp de treball | Política i domini militar |
Lloc de treball | Navarra |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc de Vendôme Rei de Navarra |
Família | Casa de Borbó a França |
Cònjuge | Joana III de Navarra (1548 (Gregorià)–) |
Parella | Louise de La Béraudière du Rouhet |
Fills | Enric IV de França ( Joana III de Navarra) Caterina de Borbó ( Joana III de Navarra) Carles III de Borbó ( ) |
Pares | Carles IV de Borbó i Francesca d'Alençon |
Germans | Joan de Borbó-Soissons, Lluís I de Borbó-Condé, Carles de Borbó, Francesc de Borbó, Margarida de Vendôme, Maria de Borbó-Vendôme i Elionor de Borbó |
Antoni de Borbó o Antoni I de Navarra (La Fère, França, 22 d'abril de 1518 - Les Andelys, 17 de novembre de 1562) fou duc de Vendôme, rei de Navarra, comte de Foix i copríncep d'Andorra (1555-1562).
Va néixer el 22 d'abril de 1518 al castell de La Fère (Picardia). Fill de Carles IV de Borbó i de Francesca d'Alençon. Els seus germans van ser Francesc, comte d'Enghien, Carles, cardenal de Borbó, i Lluís, príncep de Condé. Després del rei de França i dels seus fills era el primer príncep de sang, és a dir, el següent en la línia successòria al tron.
El 20 d'octubre de 1548, es casà a Moulins amb Joana III de Navarra, reina de Navarra i comtessa de Foix. Antoni va aportar els ducats de Vendôme i al castellania de La Fère al matrimoni. Van tenir els següents fills:
El 1555 a la mort d'Enric II de Navarra, Joana d'Albret fou nomenada successora seva amb el nom de Joana III de Navarra. A partir d'aquest moment, Antoni va esdevenir rei titular de Navarra.com a rei de Navarra. Un regnat que realitzaren de manera conjunta fins a la mort prematura d'aquest.
Sense conviccions religioses veritables va canviar sovint de religió, alternant el catolicisme i el calvinisme. El 1560 la reina Joana va abjurar solemnement de la fe catòlica, abraçant el calvinisme, i per influència seva Antoni va fer el mateix.
El seu germà petit, Lluís I de Borbó, príncep de Condé, fou nomenat cap del partit protestant de França, per la qual cosa va passar a combatre al costat del rei de França. El 1561 Caterina de Mèdici, reina vídua i regent en nom del seu fill Carles IX de França, el nomenà tinent general.
Durant el setge de Rouen fou ferit el 3 de novembre de 1562, morint a Les Andelys (Normandia) el 17 de novembre del mateix any. La seva esposa continuà regnant a Navarra fins a la seva mort el 1572, any en què fou succeïda pel fill comú dels dos Enric III de Navarra.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni de Borbó |