Arthur Ashkin

Infotaula de personaArthur Ashkin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 setembre 1922 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 2020 Modifica el valor a Wikidata (98 anys)
Rumson (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Cornell - Philosophiæ doctor (–1952)
Universitat de Colúmbia
James Madison High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísic i ciència de làsers Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBell Labs
Lucent (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enÒptica Modifica el valor a Wikidata
Premis
Find a Grave: 228988511 Modifica el valor a Wikidata

Arthur Ashkin (Brooklyn, 2 de setembre de 1922 - Rumson, 21 de setembre de 2020) fou un físic estatunidenc reconegut per la invenció de les pinces òptiques el 1986 que s'utilitzen per manipular àtoms, molècules, virus i cèl·lules biològiques. Per aquesta recerca fou guardonat amb el Premi Nobel de Física 2018.

Vida

Ashkin era fill d'Isadore Ashkin (nascut Aschkinase), immigrant jueu rus que havia emigrat des d'Odessa, actual Ucraïna, i que s'establí a la ciutat de Nova York, i d'Anna Ashkin també immigrant russa. Estudià a la Universitat de Colúmbia, on ja el primer any començà a treballar com a tècnic en la construcció de magnetrons per als dispositius de radar de l'exèrcit nord-americà. Durant el seu segon any de carrera, malgrat ser reclutat per l'exèrcit passà a la reserva per seguir treballant al laboratori durant la resta de la Segona Guerra Mundial. El 1947 s'hi graduà i anà estudiar física nuclear a la Universitat de Cornell per consell del seu germà Julius Ashkin (1920-1982), físic nuclear que havia treballat al Projecte Manhattan amb Richard Feynman i Hans Bethe, tots dos a Cornell. Després d'acabar el seu doctorat, el 1952 rebé una invitació per treballar als Laboratoris Bell a Murray Hill, Nova Jersey, estudiant les microones. El 1961 canvià la seva recerca i es dedicà a l'estudi dels làsers iniciant treballs en oscil·ladors paramètrics i propietats no lineals de fibres òptiques. El 1967 es traslladà a una altra instal·lació dels Laboratoris Bell a Holmdel. Arthur Ashkin es jubilà el 1992, però seguí la seva recerca al seu laboratori particular, que comptava amb alguns dels mateixos equips que utilitzà durant la seva llarga i productiva carrera.

Obra

A Holmdel descobrí que podia empènyer esferes de làtex de petites dimensions (micròmetres) a través de l'aigua mitjançant un raig làser. El 1970 proposà que la pressió de radiació permet atrapar i manipular micropartícules. Posteriorment, el 1986, inventà el concepte modern de pinces òptiques, que consisteix en emprar llum làser per atrapar partícules, molècules i àtoms. La seva aplicació més rellevant ha sigut en el camp de la biologia, on s'empra per atrapar virus, bacteris i cèl·lules vives. En cèl·lules eucariotes també s'empra per manipular orgànuls.

El 2018 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física per aquestes investigacions, premi que compartí amb Gérard Mourou i Donna Strickland.

Referències

  1. ↑ «How the Ashkin Family Came to America» (PDF). .
  2. ↑ 2,0 2,1 «LaserFest | Arthur Ashkin». Arxivat de l'original el 2019-05-02. .
  3. ↑ Ashkin, A. «Acceleration and Trapping of Particles by Radiation Pressure». Physical Review Letters, 24, 4, 26-01-1970, pàg. 156–159. DOI: 10.1103/PhysRevLett.24.156.
  4. ↑ Ashkin, A; ~M. Dziedzic, J; ~E. Bjorkholm, J; Chu, Steven «Observation of a single-beam gradient force optical trap for dielectric particles». Opt. Lett., 11, 01-05-1986, pàg. 288–290. DOI: 10.1364/OL.11.000288.
  5. ↑ «The Nobel Prize in Physics 2018» (en anglès). .