asturianu | |
---|---|
Tipus | llengua, llengua viva i llengua natural |
Ús | |
Parlants nadius | 110.000 (dècada del 2000 ) |
Parlat a | Astúries |
Autòcton de | Astúries, província de Lleó, Cantàbria i província de Zamora |
Estat | Portugal i Espanya |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües iberoromàniques llengües íbero-occidentals asturlleonès | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Acadèmia de la Llengua Asturiana |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-2 | ast |
ISO 639-3 | ast |
Glottolog | astu1246 |
Ethnologue | ast |
UNESCO | 332 |
IETF | ast |
Endangered languages | 966 |
L'asturià (asturianu en asturià, també rep el nom de bable, nom que avui en dia es considera pejoratiu i que no representa a la llengua) és la denominació (glotònim) que rep l'asturlleonès al Principat d'Astúries.
Existeixen tres varietats predominants d'asturià a Astúries: l'oriental, la central i l'occidental, que és la varietat majoritària a Lleó i Zamora (on es coneix com a lleonès). L'estàndard de l'asturià es basa en el dialecte central. A Cantàbria l'asturià es coneix tradicionalment com a montañés o càntabre.
L'asturià està reglat per l'Academia de la Llingua Asturiana, que en defineix la gramàtica, una ortografia i n'edita un diccionari.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asturià |