Beniatjar
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | País Valencià | ||||
| Província | província de València | ||||
| Comarca | la Vall d'Albaida  | ||||
| Capital | Beniatjar | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 217 (2023) (19,04 hab./km²) | ||||
| Gentilici | beniatjarina, beniatjerí | ||||
| Idioma oficial | català (predomini lingüístic) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,4 km² | ||||
| Altitud | 417 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Partit judicial | Ontinyent | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | Raquel Calatayud Bataller | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 46844 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 46056 | ||||
| Codi ARGOS de municipis | 46056 | ||||
| Lloc web | beniatjar.es | ||||
Beniatjar és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Vall d'Albaida.
Geografia
Està situat en la vessant nord de la Serra del Benicadell, al sud de la Vall d'Albaida. El terme, que té una extensió de 114 km², és allargat de nord a sud; el sector nord és suaument ondat, mentre que pel sud està limitat pel Benicadell. El riu de Micena circula d'est a oest, per tot el límit nord; li afluïx el barranc de Beniatjar, que fa de límit per l'oest.
De la població ix un sender de petit recorregut, el PR-CV 213, que conduïx fins a l'emblemàtic cim del Benicadell (1.104 m).
Al poble es conserva una monumental olivera centenària.
Clima
El clima és continental; els vents més freqüents són el ponent i llevant. Les pluges les porta el de llevant, generalment de la tardor a la primavera. En els alts de la serra del Benicadell sol nevar al gener i febrer.
Accessos
Des de València, s'accedix a Beniatjar a través de l'A-7. Cal enllaçar amb la CV-40 i accedir a la CV-60, per a finalitzar en la CV-611.
Municipis limítrofs
El terme municipal de Beniatjar limita amb les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, la Pobla del Duc, el Ràfol de Salem, Salem (Vall d'Albaida), totes de la Vall d'Albaida; i Beniarrés i Gaianes, de la comarca del Comtat.
Història
Tot i que s'hi ha trobat restes de la cultura del Bronze, l'origen de Beniatjar és una alqueria musulmana, que fou conquerida per Jaume I i concedida a Pau de Tarazona el 1258. De població morisca, comptava l'any de l'expulsió (1609) amb cent famílies. Erigida en baronia, va pertànyer primer al ducat de Villahermosa i després al marquesat de Milà. Conjuntament amb Otos, formà una rectoria de moriscos que depengué eclesiàsticament del Ràfol de Salem fins a l'any 1535; nogensmenys no serà fins a 1574, quan es convertí en parròquia independent.
Economia
L'economia es basa en l'agricultura, organitzada en camps abancalats en els contraforts de la serra. En la muntanya hi ha una extensa zona de pineda i muntanya baixa. Predominen els cultius de secà com la vinya, arbres fruiters i l'olivera. Així mateix, aprofitant l'aigua de diverses fonts mitjançant basses, es cultiven creïlles i hortalisses.
Demografia
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2011 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 253 | 258 | 262 | 245 | 240 | 231 | 229 | 240 | 235 | 260 | 271 |
Monuments d'interés
- Església parroquial de Nostra senyora de l'Encarnació. Té dos taulells atribuïts a Joan de Joanes.
- Castell de Carbonera. D'origen musulmà, reconstruït en 1091 pel Cid i utilitzat posteriorment per Al-Azraq. Absolutament abandonat i pràcticament desaparegut.
- Pont dels Moros. Antic pont de pedra situat en la carretera cap a Otos. Malgrat el seu nom no es coneix el seu origen.
- Les Planisses. Típica casa rural utilitzada com a observatori forestal i meteorològic.
- Nevera del Benicadell. Antiga nevera en bon estat de conservació, però no de manteniment.
- Coves rupestres. Antigues coves amb restes de pintures esquemàtiques, pròpies de l'edat del bronze. Sense protecció administrativa i de difícil accés.
Alcaldia
Des de 2015 l'alcalde de Beniatjar és Francisco Giner Monzó del Partit Popular (PP).
| Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| 1979–1983 | José Cortell Cortell | AIB | 19/04/1979 | -- |
| 1983–1987 | José Cortell Cortell | IND | 28/05/1983 | -- |
| 1987–1991 | José Cortell Cortell | GIB | 30/06/1987 | -- |
| 1991–1995 | German Constant Moltó | PP | 15/06/1991 | -- |
| 1995–1999 | José Cortell Cortell | PP | 17/06/1995 | -- |
| 1999–2003 | José Cortell Cortell | PP | 03/07/1999 | -- |
| 2003–2007 | Francisco Giner Monzó | PP | 14/06/2003 | -- |
| 2007–2011 | Francisco Giner Monzó | PP | 16/06/2007 | -- |
| 2011–2015 | Raquel Calatayud Bataller | Compromís | 11/06/2011 | -- |
| 2015–2019 | Francisco Giner Monzó | PP | 13/06/2015 | -- |
| 2019-2023 | Francisco Giner Monzó | PP | 15/06/2019 | -- |
| Des de 2023 | n/d | n/d | 17/06/2023 | -- |
| Fonts: Generalitat Valenciana | ||||
Festes locals
- Festes patronals. Se celebren durant l'últim cap de setmana d'agost (dimecres a dissabte), en honor de Sant Roc, Divina Aurora i el Santíssim Crist del Consol, als quals es dediquen diverses processons. A més, es realitzen diverses activitats per a dinamitzar al poble, i els últims quatre dies a la nit es realitza una revetla.
- Altres festes d'interès cultural: Septenari i Festa a la Verge dels Dolors (setmana anterior al divendres de Passió), festa a Nostra Senyora de l'Encarnació, titular de la parròquia (25 de març); Nostra Senyora de l'Assumpció (15 d'agost); "Despertà", Diumenge de Resurrecció i dia de la Divina Aurora; "Salpassa", Dimarts/Dimecres Sant.
Notes
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beniatjar |
- Ajuntament de Beniatjar * Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine. * Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine. * País Valencià, poble a poble, comarca a comarca de Paco González Ramírez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment.
