Berwijn

Infotaula de geografia físicaBerwijn (nl)
Berwinne (fr)
Imatge
La vall del Berwijn entre Aubel i Julémont
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial281 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAubel (Bèlgica), Thimister-Clermont (Bèlgica), Herve (Bèlgica), Dalhem (Bèlgica), Visé (Bèlgica) i Voeren (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióHenri-Chapelle Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaVoeren (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMoelingen Modifica el valor a Wikidata
DesembocaduraMosa Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 40′ 43″ N, 5° 54′ 39″ E / 50.6786°N,5.9108°E / 50.6786; 5.9108
50° 45′ 19″ N, 5° 41′ 01″ E / 50.7554°N,5.6837°E / 50.7554; 5.6837
Afluent
Conca hidrogràficaconca del Mosa Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud52 m Modifica el valor a Wikidata
Mida30,2 (longitud) km
TravessaProvíncies de Lieja i
Limburg
(Bèlgica)
Superfície de conca hidrogràfica118 km² Modifica el valor a Wikidata

El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.

Viaducte ferroviari sobre la vall del Berwijn a Berneau

El 1216 el comte de Dalhem va donar les terres a la vall del Berwijn, a l'aiguabarreig amb el Bel als monjos de l'orde cistercenc de l'Abadia d'Ebersbach al bisbat de Magúncia. Hi van construir l'abadia de Val-Dieu i desenvolupar la regió.

Fins al 1995, el riu era força pol·luït, per l'absència de clavegueram a molts municipis i per la indústria (sulfats i hidròxids de ferro de les mines que rentaven el carbó), detergents utilitzats per rentar camions, deixalles orgàniques d'un escorxador i d'una fàbrica d'aliments, excés de nitrats utilitzats com adob als camps de conreu... A poc a poc el riu i els afluents van despol·luir-se. L'ocàs de l'extracció del carbó, dramàtic al nivell social, va ser molt benèfic per a la natura.

El 2002 un primer pas de peix va construir-se a la resclosa de Berneau, dos més van seguir el 2004 a Mortroux i al seu afluent l'Asse. A Val-Dieu es troba el darrere molí d'aigua actiu al qual es projecta una petita central hidroelèctrica. La conca compta una fauna d'unes 31 espècies de peixos. Les primeres truites de mar van observar-se el 1983, quatre anys després de tancar la mina de Blegny. La captura de dos salmons atlàntics el 23 de gener de 2003 és un fet destacable a la història de la renaturalització progressiva en un quart de segle.

El cabal mitjà a Dalhem és d'1,151 m³/s amb variacions estacionals entre 0,511 m³/s i 1,434 m³/s. A prop de la desembocadura al Mosa té un cabal mitjà de 3,19 m³/s.

Afluents

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Berwijn
  1. Godesar, Heinz «Eine Insel des Friedens im Tal der Berwinne» (en alemany). GrenzEcho, 17-06-2016.
  2. Ovidio & Philipart, 2007, p. 20.
  3. Hallot, Éric. Restauration écologique des cours d'eau en Wallonie : Les cas de la Vesdre et de la Berwinne (pdf) (en francès). Lieja: Universitat de Lieja, 15/09/2016, p. 72. 
  4. Ovidio, Michaël; Philipart, Jean-Claude. Suivi scientifique de l'efficacité des nouvelles échelles à poissons sur la Berwinne aux barrages de Berneau et Mortroux. Bilan global des études et perspectives (en francès). volum 2 de Définition de bases biologiques et éco-hydrauliques pour la libre circulation des poissons dans les cours d'eau non navigables de Wallonie. Lieja: Universitat de Lieja, 2007, p. 12.  (en català: Seguit científic de l'eficàcia dels passos de peix nous sobre la Berwinne a les rescloses de Berneau i Mortroux. Definició de bases biològiques i eco-hidràuliques per la lliure circulació dels peixos en els cursos d'aigua no navegables de Valònia)
  5. Ovidio & Philipart, 2007, p. 10.

Enllaços externs

Afluents del Mosa
en orde davall->damunt

Dieze - Niers - Swalm - Roer - Geleenbeek- Geul - Jeker - Voer - Berwijn - Julienne - Llègia - Ourthe - Hoyoux - Mehaigne - Samson -Sambre - Bocq - Burnot - Molignée - Lesse - Viroin - Semois - Bar - Kuer (Chiers)

Vegeu també :MosaFrançaBèlgicaPaïsos Baixos