Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) María Blanca París 7 juliol 1925 Montevideo (Uruguai) |
Mort | 23 juny 2008 (82 anys) Montevideo (Uruguai) |
Dades personals | |
Formació | Universitat de la República Universitat de Xile Universitat de Buenos Aires |
Activitat | |
Ocupació | historiadora, professora d'universitat |
Activitat | 1960 – |
Ocupador | Universitat de la República Universitat Nacional Autònoma de Mèxic |
Premis |
Blanca París Corcoll –de Oddone– (Montevideo, 7 de juliol de 1925 - íd., 23 de juny de 2008) va ser una historiadora i acadèmica uruguaiana, que va publicar àmpliament sobre la història uruguaiana i sud-americana. Va ser la guanyadora d'una beca de la Fundació Ford i una beca Guggenheim per aprofundir en la seva investigació acadèmica.
María Blanca París Corcoll va néixer a Montevideo, filla de pares catalans: Rosa Corcoll i Francisco París. Va començar els estudis a la Universitat de Buenos Aires, a la Facultat de Filosofia i Lletres el 1946. Va continuar la seva formació a la Universitat de Xile el 1948 i després es va traslladar aquest mateix any a la Universitat de la República (Udelar), a Montevideo. En acabar els estudis el 1951, va completar la tesi de recerca i es va graduar amb una llicenciatura en història, el 1957. Va continuar els estudis a la Universitat de Buenos Aires el 1960.
A partir de l'any 1960, Blanca París va exercir de professora a la Facultat d'Humanitats i Educació de la Universitat de la República, on impulsà la creació del Archivo General d'aquesta universitat (AGU). A principis dels anys 60, es va casar amb el seu company acadèmic Juan Oddone. Entre 1960 i 1968 va obtenir una beca Gallinal per dur a terme investigacions sobre la immigració al Riu de la Plata en arxius d'Anglaterra, França, Itàlia i Espanya. El 1974 va ser destituïda del seu càrrec després del cop d'estat uruguaià. Aprofitant una beca de la Fundació Ford, va estudiar al Consejo Latinoamericano de Ciencias Sociales entre 1974 i 1975. Blanca París i el seu marit van viure a Mèxic durant l'exili, on ella va treballar a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic a partir de 1977. Va ser col·laboradora de la revistes Universidades, de 1978 a 1981, i Nuestra América, de 1980 a 1981. El 1981 va guanyar una beca Guggenheim i va iniciar un projecte de recerca a la Unió d'Universitats Llatinoamericanes (UDUAL), centrat en la història social de l'educació a l'Uruguai.
Quan va acabar la dictadura militar uruguaiana, Blanca París de Oddone va tornar a l'Uruguai i va ser restaurada al seu càrrec a la Universitat de la República. Va ser promoguda a professora titular el 1991. Publicà àmpliament, tant de manera independent com en col·laboració amb altres persones, i va ser reconeguda com a experta en el període històric que va conduir al cop d'estat de 1973. Algunes de les seves obres més destacades són Las relaciones entre Montevideo y Buenos Aires en 1811 (1947–48), La Universidad de Montevideo en la formación de nuestra conciencia liberal, 1849-1885 i Figuras e instituciones catalanas en Uruguay (1960). En col·laboració amb el seu marit, va publicar Cronología comparada de la historia del Uruguay, 1830-1945 (1966) i La universidad uruguaya desde el militarismo a la crisis, 1885-1985 (1971). Blanca París es va jubilar l'any 2004. L'any 2007 va ser declarada per l'Ajuntament Ciutadana Il·lustre de Montevideo.
Blanca París De Oddone va morir el 23 de juny de 2008 a Montevideo i va ser enterrada al Cementerio del Norte.