Bromellita

Bromellita
Fórmula química	BeO
Epònim	Magnus von Bromell
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.AB.20
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AB.20
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.03
Dana	4.2.2.2
Heys	7.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 2,6983Å; c = 4,3776Å;
Grup puntual	6mm - dihexagonal piramidal
Color	blanc a blanc cremós
Exfoliació	bona en {10_10}
Duresa	9
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent
Densitat	3,017 g/cm³ (mesurada); 3,044 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,705 a 1,719 nε = 1,733
Birefringència	δ = 0,028
Fluorescència	blanc groguenca sota ona curta i llarga
Impureses comunes	Al, B, Ba, Ca, Fe, Mg, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1925
Símbol	Bmel
Referències

La bromellita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom del físic i mineralogista suec Magnus von Bromell (1679-1731).

Característiques

La bromellita és un òxid de fórmula química BeO. Cristal·litza en el sistema hexagonal en forma de cristalls prismàtics, que també poden ser tabulars. Pot trobar-se'n també en forma d'en agregats de rossetes. La seva duresa a l'escala de Mohs és 9.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bromellita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, tenorita, delafossita, mcconnel·lita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Formació i jaciments

Es troba en filons hidrotermals de calcita en skarn d'hematites i pedra calcària skarn. Sol trobar-se associada a altres minerals com: swedenborgita, richterita, manganofil·lita, natrolita, diàspor o chamosita. Va ser descoberta l'any 1925 a Långban, Filipstad (Värmland, Suècia).

Referències