Caça de bruixes

La Pedra de l'Escàndol, monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la caça de bruixes a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau

La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486. El moviment va desencadenar-se el 1484, després de la butlla papal Summus desiderantes affectibus del papa Innocenci VIII.

Milers de persones van morir durant tres segles, les persecucions tot i compartir uns factors comuns, van prendre diferents característiques segons el temps i l'espai. Entre els anys 1616 i 1622, unes quatre-centes dones d'arreu de Catalunya van ser acusades i ajusticiades pel fet de ser considerades bruixes.

El moviment no va limitar-se a les regions catòliques, i envaí també els estats protestants d'Alemanya, com l'il·lustra el cas de la ciutat luterana de Lemgo, on sobre una població de tot just deu mil habitants, la caça va comptar amb 272 víctimes documentades. «La misogínia va arribar al seu apogeu en el renaixement: la caça de bruixes era el tenebrós revers del lluminós humanisme

Història

Antic Orient Pròxim

El càstig per màgia malèvola és adreçat als primers codis de llei que es conserven; tant a l'antic Egipte com a Babilònia, on va tenir un paper destacat.

Antiguitat tardana

El Getica de Jordanes del segle vi registra una persecució i expulsió de bruixes entre els gots en un relat mític de l'origen dels huns. Es diu que l'antic rei de llegenda Filimer

« va trobar entre la seva gent certes bruixes, a les què va anomenar en la seva llengua materna Haliurunnae. Sospitant d'aquestes dones, les va expulsar i les va obligar a vagar per l'exili lluny del seu exèrcit. Allà els esperits impurs, que les veien mentre passejaven pel desert, van planar sobre elles i van engendrar aquesta raça salvatge; que al principi sojornava als pantans, una tribu raquítica, fètida, i a penes humana que parlava una llengua poc semblant a la parla humana. »

Interpretació feminista

La lectura contemporània que es fa del fenomen de la caça de bruixes emmarcada dins de la tradició marxista i des del moviment feminista estableix que, si en menys de dos segles centenars de milers de dones foren cremades, penjades i torturades arreu d'Europa, fou perquè plantejaven un desafiament a l'estructura de poder de l'Església.

Les acusacions contra les bruixes foren tan grotesques i la violència desfermada d'aital magnitud que sols s'explica dins la lògica de domesticació de la força de treball i de control sobre els drets reproductius que el capitalisme començava a exercir.

Caça de bruixes als Països Catalans

La cacera de bruixes als Països Catalans començà a partir del segle xiv, quan el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què assegura l'existència de bruixes i les formes de descobrir-les.

Al segle xiv es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors relativament lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Al segle xv es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes. Al segle xvii es van donar els anys de persecució màxima i sistemàtica, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa, amb tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle xviii. Als Països Catalans van ser executades multitud de dones acusades de ser bruixes, cada vegada hi ha més estudis en profunditat que permeten donar llum a un munt de processos irregulars -sense documentació conservada o bé destruïda-. La majoria d'aquests processos no els van realitzar els tribunals de la Inquisició, sinó la justícia local.

Caces de bruixes modernes

Per extensió, el mot també s'aplica a tot fenomen de caça de persones, bocs expiatoris considerades per la vox populi o pels poders públics com la causa de problemes o com dissidents incòmodes. El terme s'aplica a moviments de persecució fundat en rumors, suposicions i prejuís sense fonament legal o científic contra grups de persones «perilloses» per la coherència de la societat. El maccarthisme des de finals dels anys 1950 als Estats Units d'Amèrica que veia el perill comunista tot i en pel·lícules més ini la persecució d'artistes que seguiria, en forma l'exemple emblemàtic dels temps moderns. S'utilitza sovint al periodisme com per exemple per a descriure la possible destitució de Martín Rodríguez i Sol que va defensar el dret a decidir o l'acció contra els mestres dels Balears que refusen la política d'adoctrinament. Tot i la persecució conjecturable dels adeptes de l'unitarisme al·legada als mitjans de comunicació catalans per Alícia Sánchez-Camacho, certs interpreten com una caça de bruixes.

Caça de bruixes en l'art

Referències

  1. «Caça de bruixes». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Jordi Soler i Font i Toni Strubell, «Efemèrides», El Punt Avui, 5 de desembre de 2013
  3. Anna, «Caça de bruixas», El Rincón del Vago, s.d.
  4. «La bruixeria a Catalunya» Arxivat 2014-12-08 a Wayback Machine., Barcelona, Generalitat de Catalunya, s.d.
  5. Albert Toldrà i Vilardell, Asmodeu: Dona, dimoni i sexe a l'edat mitjana, València, Universitat de València, 2011, pàgina 80, ISBN 9788437084503
  6. Janina Schnormeier, Die Hexenverfolgung am Beispiel der Stadt Lemgo: Volkstümliche Vorstellungen und historische Rekonstruktion, Editorial GRIN, 2011, pàgines 56 ss., ISBN 9783640871834 (en català: La persecució de les bruixes des de l'exemple de la ciutat de Lemgo: representacions populars i reconstrucció històrica)
  7. Emma Riverola, «Caça de bruixes», El Periódico, 26 de juny del 2013
  8. Jordanes. The Origin and Deeds of the Goths. 
  9. Federici, Silvia. Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria. 
  10. JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. Les bruixes: del feminicidi històric a l'icona social. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2017. ISBN 978-84-490-7242-0 .  Arxivat 2019-07-04 a Wayback Machine.
  11. Castell Granados, Pau. Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI) (tesi). Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013. 
  12. «Els PSC continua la seva caça de bruixes contra els independentistes» Arxivat 2013-12-16 a Wayback Machine., Infoindepe, 8 de desembre de 2013
  13. «Èxit de l'obra de teatre sobre la caça de bruixes a Castellar», Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. L'acutal.cat, 3 de desembre de 2013
  14. «“És una caça de bruixes”», Rac1, 5 de març de 2013
  15. Jordi Caldentey, «Caça de bruixes contra els mestres que no adoctrinin» Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., Diari de Balears, 7 d'agost de 2013
  16. ACN, «Camacho denuncia la “censura i la caça de bruixes” del govern i del CAC contra 13TV i Intereconomía», El Punt Avui, 27 de novembre de 2013
  17. Obrint Pas, »Caça de bruixes»

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caça de bruixes