Can Barret (Montbau)

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Can Barret
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaMontbau (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 01″ N, 2° 08′ 36″ E / 41.43352994°N,2.14324515°E / 41.43352994; 2.14324515

Can Barret era una masia situada a la Vall d'Hebron de l'antic municipi d'Horta, on actualment hi ha el barri de Montbau de Barcelona.

Història

Heretat veïna de can Frares (a l'altra banda del torrent d'en Duran), amb una extensió de poc més de 14 mujades (unes 7 hectàrees), les seves terres ocupaven el que avui és el polígon de Montbau, i una part de la finca de la Granja Nova, on es va construir l'hospital de la Vall d'Hebron i l'escola Maria Auxiliadora. La masia data del segle xviii, quan la família Foyé i Druet, provinents del Rosselló, van fugir de la Revolució Francesa. El mas va anar canviant de nom, en funció dels seus propietaris: can Gelabert, can Generet, i finalment can Barret, quan Francesc Barret i Druet i la seva esposa Constància Carafí i Foyé, la van adquirir el 1851, i la van convertir en una finca d'esbarjo, amb magnífics jardins, templets, estanys i jocs d'aigua.

Consol Barret i Carafí, de can Barret, i Arístides Moragas i Barret, de can Frares o can Moragas, es van conèixer als jardins de can Barret i es van casar el 1863 a la capella de can Frares. Un dels seus fills, Francesc Moragas i Barret, va ser el fundador de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis de Catalunya i Balears.

Va ser enderrocada per a la construcció de la segona fase del polígon de Montbau, que es va aprovar el 1962. Actualment només queda la Font de can Barret, que era la mina d'aigua que subministrava aigua a la masia i a un gran estany amb un templet que estava situat molt proper on avui està la font, que va ser traslladada als jardins de Montbau.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Estudi de paisatge : Montbau». Ajuntament de Barcelona, març 2020.
  2. 2,0 2,1 Giménez i Compte, Carlota. Montbau 50 anys. Un barri de Collserola. Ajuntament de Barcelona, 2011. ISBN 978-84-9850-287-9. 
  3. El Pou «Mines d'aigua». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada. Núm. Especial, 2019, pàg. 47-58.