Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Carlo Osvaldo Goldoni 25 febrer 1707 Venècia (Itàlia) |
Mort | 6 febrer 1793 (85 anys) París |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Mòdena Universitat de Pàdua Universitat de Pavia |
Activitat | |
Camp de treball | Teatre i literatura |
Lloc de treball | Venècia |
Ocupació | dramaturg, traductor, poeta advocat, poeta, guionista, escriptor, llibretista, realitzador |
Membre de | |
Alumnes | Elisabet de França (princesa de França) |
Nom de ploma | Polisseno Fegejo |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge | Nicoletta Connio Nicoletta Connio (1736–) |
|
Carlo Goldoni (Venècia, 25 de febrer de 1707 - París, 6 de febrer de 1793) va ser un dramaturg venecià de gran èxit. L'ús de modismes venecians i les seves trames centrades en les relacions humanes, així com la bellesa de les seves imatges l'han consolidat com un dels escriptors canònics tant en llengua vèneta com en italià. També va destacar com a llibretista d'òperes.
« | Ella pure nel nostro Veneto idioma; ma colla scelta delle parole, e colla robustezza dei sentimenti, ha fatto conoscere che la lingua nostra è capace di tutta la forza e di tutte le grazie dell'arte oratoria e poetica, e che usata anch'essa da mano maestra, non ha che invidiare alla più elegante Toscana. Ella aveva ciò dimostrato altre volte in varie pubbliche azioni, nelle quali vuole il sistema di questa ben regolata Repubblica che del proprio nativo idioma gli Oratori si valgano, e la di Lei naturale facondia, unita al chiarissimo suo talento, ed allo studio incessante di cui si compiace, rende l'E. V. ammirabile nell'età verde in cui si ritrova, e fa sperare in Lei coll'andar degli anni un benemerito cittadino di questa Patria gloriosa. | » |
— Carlo Goldoni, presentació de Le Massere, 1755 |
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memòries. Va rebre formació religiosa, filosòfica i es va llicenciar en dret però va abandonar la professió per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva família.
Després d'uns intents de produir tragèdies que van acabar en fracàs, es va centrar en la comèdia, seguint l'exemple de Molière (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l'opera buffa i en les comèdies tradicionals, fins que es va exiliar a França per desavinences amb companys, on la seva fama li va garantir el favor reial.
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell'Arte. En la seva concepció del caràcter de les persones, apareixen elements anticlericals i influència de l'humanisme. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la raó però sense oblidar els seus sentiments. Però el que predomina en el seu estil és la sàtira dels costums. Els nobles són presentats com persones arrogants i els de classe més baixa com a mancats de dignitat, ja que només busquen els diners. Cada obra està centrada en un tipus de caràcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlo Goldoni |
Vegeu texts en català sobre Carlo Goldoni a Viquitexts, la biblioteca lliure. |