Catch-22 (pel·lícula)

Infotaula de pel·lículaCatch-22

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMike Nichols Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alan Arkin
Richard Benjamin
Buck Henry
Bob Newhart
Anthony Perkins
Paula Prentiss
Martin Sheen
Jon Voight
Orson Welles
Richard Libertini
Austin Pendleton
Norman Fell
Susanne Benton
Jon Korkes
John Brent
Philip Roth
Marcel Dalio
Martin Balsam
Art Garfunkel
Charles Grodin
Jack Gilford
Bob Balaban
Peter Bonerz
Elizabeth Wilson
Felice Orlandi
Gina Rovere
Evi Maltagliati
Collin Wilcox
Jack Riley
Liam Dunn
Olimpia Carlisi
Bruce Kirby Modifica el valor a Wikidata
ProduccióJohn Calley i Martin Ransohoff Modifica el valor a Wikidata
GuióBuck Henry Modifica el valor a Wikidata
MúsicaRichard Strauss Modifica el valor a Wikidata
FotografiaDavid Watkin Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSam O'Steen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraParamount Pictures i Filmways (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorParamount Pictures i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena24 juny 1970 Modifica el valor a Wikidata
Durada122 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color i en blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCatch-22 Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia dramàtica, cinema bèl·lic, cine satíric, comèdia negra i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
TemaSegona Guerra Mundial i aviació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0065528 Filmaffinity: 903185 Allocine: 37336 Rottentomatoes: m/catch_22 Letterboxd: catch-22 Mojo: catch-22 Allmovie: v8628 TCM: 16665 TV.com: movies/catch-22 AFI: 23456 TMDB.org: 10364 Modifica el valor a Wikidata

Catch-22 és una pel·lícula de guerra satírica adaptada de la novel·la homònima, dirigida per Mike Nichols i estrenada el 1970.

Considerada com una comèdia negra al voltant de "personatges alienats" de la novel·la satírica de Joseph Heller, ha estat el treball d'un equip de producció de talent que incloïa el director Mike Nichols i el guionista Buck Henry (que també ha tingut un paper a la pel·lícula). Han treballat en la pel·lícula durant dos anys i han complert la tasca complexa de recrear una base d'un bombarder de la Segona Guerra Mundial i de traduir una sàtira antiguerra. A més a més de Henry, el repartiment comprenia Alan Arkin, Bob Balaban, Martin Balsam, Richard Benjamin, Marcel Dalio, Art Garfunkel, Jack Gilford, Bob Newhart, Anthony Perkins, Paula Prentiss, Martin Sheen, Jon Voight i Orson Welles.

Argument

El capità Yossarian, d'un bombarder B-25 de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, es troba a l'Illa de Pianosa durant la Segona Guerra Mundial. Amb altres membres del seu esquadró, Yossarian s'embolica en perilloses missions de vol, i després d'haver vist morir els seus companys, busca un mitjà d'escapar-se'n.

Producció

Adaptació

La història és lleugerament diferent a la del llibre. Diverses branques de la intriga es deixen de costat i nombrosos personatges han intercanviat els seus diàlegs així com el seu destí amb altres. Malgrat aquests canvis en el guió, Joseph Heller aprova la pel·lícula segons un comentari de Mike Nichols i de Steven Soderbergh inclòs en els extres del dvd. Segons Nichols, Heller va quedar particularment impressionat per algunes escenes i diàlegs de Buck Henry, i hauria volgut poder incloure'ls en la seva novel·la. El costat intel·lectual de la pel·lícula i el seu to totalment absurd entretallat de breus moments indecents, gairebé aterridors, realistes, donen a la pel·lícula una estimulació frenètica. Tot això a través d'una sèrie de flashbacks i de somnis del personatge central · .

Pressupost

Paramount pressuposta 17 milions de dòlars a la producció i planifica un rodatge de sis setmanes, però les seqüències aèries han demanat sis mesos de presa de vistes resultant de més de 1.500 hores de rodatge. Totes aquestes preses de vistes representen de fet aproximadament deu minuts de pel·lícula pròpiament dita.

Rebuda

Aquesta pel·lícula no va tenir de seguida un enorme èxit ni de públic ni de crítica. Els ingressos han estat menys importants que les de la pel·lícula M*A*S*H, una altra comèdia de guerra estrenada el mateix any. A més, la pel·lícula es va estrenar quan els americans estaven encara marcats per l'experiència de la guerra del Vietnam, cosa que va portar més cinèfils a no veure pel·lícules de guerra en general, exceptuat M*A*S*H i Patton. Lucia Bozzola, crítica, va escriure

« La Paramount ha gastat molts diners en Catch-22, però ha estat passada per una altra comèdia antiguerra de 1970: Mash de Robert Altman. »

Jack Harwick i Ed Schnepf han dit que el film és ple de defectes, com un guió incoherent, i que les qualitats d'aquesta pel·lícula només eren les escenes aèries. Malgrat el fracàs comercial i les males crítiques, la pel·lícula va ser nominada per a un Premi BAFTA a la millor fotografia i ha conservat una imatge de pel·lícula de culte. Una reavaluació moderna ha fet de la pel·lícula una de "culte" favorit, i té actualment un nivell del 88% a Rotten Tomatoes.

Repartiment

Premis i nominacions

Nominacions

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Canby, Vincent. The New York Times. Catch-22 (1970) (en anglès). The New York Times, 25 juny de 1970. 
  2. ↑ Tallman 2008, pàg. 15 (Nota de l'editor).
  3. ↑ Nichols and Soderbergh 2001
  4. ↑ McCarthy Todd. "Catch-22 (Review)." Variety, Volum 383, Sortida 5, pàg. 18, June 18, 2001.
  5. ↑ Evans 200, pàg. 38.
  6. ↑ 6,0 6,1 Orriss 1984, pàg. 189.
  7. ↑ Farmer 1972, pàg. 59. Nota: Nearly all the aerial footage was unused deguda to té directorial conflict between Nichols and Tallman, the head of the Air Operations and Aerial Unit.
  8. ↑ Lucia Bozzola. Paramount spent a great deal of money on Catch-22, but it wound up getting trumped by another 1970 antiwar farce: Robert Altman's MASH.
  9. ↑ Bozzola Lucia. Catch-22 (overview), The New York Times, línia 25. consultat el 27 de gener de 2011.
  10. ↑ Harwick and Schnepf 1989, pàg. 62.
Bibliografia
  • Harwick Jack i Ed Schnepf. A Viewer's Guide to Aviation Movies, The Making of the Great Aviation Films, General Aviation Series, Volume 2, 1989.
  • Nichols Mike i Steven Soderbergh. Commentary, Catch-22 DVD (Special Features). Los Angeles: Paramount Pictures Home Entertainment, 2001.
  • Orris, Bruce. When Hollywood Ruled the Skies: The Aviation Film Classics of World War II. Hawthorne, California: Aero Associates Inc., 1984. ISBN 0-9613088-0-X.
  • Tallman Frank. The Making of Catch-22, Warbirds International, volum 27, no. 4, maig-juny 2008.

Enllaços externs