Cianita | |
---|---|
Fórmula química | Al₂SiO₅ |
Epònim | blau fosc |
Localitat tipus | Àustria |
Classificació | |
Categoria | silicats > nesosilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AF.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
Dana | 52.2.2c.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | triclínic |
Hàbit cristal·lí | columnar; fibrós; laminar |
Estructura cristal·lina | a = 7.1262(12) Å, b = 7.852(10) Å, c = 5.5724(10) Å α = 89.99(2)°, β = 101.11(2)°, γ = 106.03(1)° Z = 4 |
Grup puntual | triclínic pinacoide |
Color | blau, blanc, rarment verd, gris, groc,rosa, taronja i negre |
Macles | lamel·lar sobre {100} |
Exfoliació | perfecte imperfecte amb angle de 79° |
Duresa | 4.5-5 paral·lel a un eixs 6.5-7 perpendicular a aquest eix |
Lluïssor | vítria a perlada |
Color de la ratlla | blanca |
Diafanitat | transparent a translúcida |
Gravetat específica | 3.53 - 3.65 mesurada; 3.67 calculada |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1.712 - 1.718 nβ = 1.720 - 1.725 nγ = 1.727 - 1.734 |
Pleocroisme | tricroic, incolor a blau pàl·lid |
Angle 2V | 78° a 83° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Símbol | Ky |
Referències |
La cianita o distena és un mineral silicat de clor blau, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com l'andalusita i la sil·limanita. El seu nom deriva del grec kuanos o kyanos, que significa blau fosc. La cianita també és coneguda com a distena, kyanita, munkrudita o rhaeticita.
La cianita es troba en les pegmatites o a les roques sedimentàries riques en alumini. La cianita en una roca metamòrfica generalment indica pressions superiors als 4 kilobars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus.
Principalment es fa servir la cianita en productes ceràmics refractaris incloent la porcellana. També es fa servir en electrònica, aïllants elèctircs i abrasius. S'havia emprat també com a pedra semipreciosa. La cianita és un dels minerals indicadors que es fan servir per estimar la temperatura, fondària i pressió a la qual una roca experimenta el metamorfisme.