Coca de pa

Infotaula menjarCoca de pa
Característiques
Altres nomsCoca prima, coca esclafada, coca refenta
País d'origenDesconegut
On es menjaIlles Balears, Maestrat i altres indrets
Detalls
FormaPlana
Ingredients principalsMassa de pa

La coca de pa, prima, esclafada, refenta o coca de forner, és una coca plana i sense res més que la massa sobrant d'una pasterada de pa, que un cop tovada (o fermentada) amb la resta de massa que donarà origen al pa, es torra esclafada i aprimada a sobre d'unes graelles o una planxa metàl·lica calenta, en comptes d'enfornar-la amb la resta del pa.

A les Illes Balears es consumeix habitualment en calent acompanyat d'allò que es vulga, normalment sal i oli (pitjant perquè entri l'oli a la pasta), amb sobrassada, etc.

Al País Valencià és típica sobretot del Maestrat i les comarques limítrofes, i va acompanyada o bé amb sal o bé amb sucre. En alguns forns se'n posa al gust del client. Es pot menjar freda o calenta, si bé el segon és més habitual. A banda d'aquesta coca, n'existeixen d'altres que es condimenten després de la cocció, com ara les coques de dacsa saforenques, que també són poc més que una massa aprimada i cuita.

Segons Eliana Thibaut, la coca naix de l'aprofitament de masses de pa que no s'han estufat. En comptes de llençar aquestes masses hom les guardava i les coïa planes i habitualment ensucrades, i se servien per a postres. Ara bé, aquesta pràctica significa que la coca de pa és la base teòrica de totes les coques, que venen a desenvolupar aquesta tradició amb l'afegida de condiments i la conversió en un àpat a part.

Referències

  1. García, Miriam «'Coca de forner' o torta de panadero» (en castellà). El País , 13-12-2019. ISSN: 1134-6582.
  2. «Coca de pa». CCMA. .
  3. «Coca de forner». CCMA, 20-01-2023. .
  4. Fàbrega, Jaume. «El pa». El Temps, 16-04-2021. .
  5. Marqués Carbonell, Vicent. Les millors coques dolces catalanes. Cossetània, 2018. ISBN 9788490347485. 
  6. «Recepta de cuina - Coques de dacsa». .
  7. Eliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.