Codium
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Bryopsidophyceae |
| Ordre | Bryopsidales |
| Família | Codiaceae |
| Gènere | Codium Stackh., 1797 |
Els còdiums (Codium) son un gènere d'algues verdes pertanyent a la família de les codiàcies (Codiaceae). Té unes 50 espècies distribuïdes per tot el món. L'espècie Codium vermilara es diu peluqueta, o bé perruca o perruqueta al Penedès i Torredembarra, mentre que el Codium bursa s'anomena boina o beca, i el Codium fragile són coneguts com a fideus.
Descripció
El gènere té dues formes de tal·lus, erectes o prostrats. Les plantes són erectes dicotòmicament ramificades de fins a 40 cm de llarg amb branques que formen una estructura esponjosa compacta, no calcària. Les branques finals formen una capa superficial de teixit en estacada com a escorça d'utricles. Enes espècies amb tal·lus prostrats o globulars amb una superfície vellutada, les branques terminals formen una escorça tancada d'utricles.
Té una distribució cosmopolita, havent-n'hi a la Xina, al Japó, en el Pacífic, a Amèrica d'Alaska fins al Cap Horn, a Austràlia i Nova Zelanda, a les Illes Britàniques, a la Badia de Cadis, a Espanya, Noruega, Dinamarca i els Països Baixos.
La boina o beca (Codium bursa) és una especia que es pot trobar al Mediterrani occidental i a l'Atlàntic oriental, i per tant es troba a les aigües dels Països Catalans i a diversos indrets de la Península Ibèrica. Son una espècia verda esfèrica vellutada, i amb el temps s'enfonsa pel mig i es fa aplanada com un disc, cosa que li dona la imatge de boina. Pot assolir fins a 40 cm de diàmetre. Viu sobre les roques del fons marí fins a 10 m de fondària, o fins als 45 metres, d'acord amb algunes pàgines. Es pot trobar, arrencada del fons, flotant per aigües somes, o bé arribades a les platges.
Consum
Algunes espècies es poden menjar crues, en amanides, amaniments, aminada russa i salpicons, o acompanyant sashimis, tatakis, tàrtars, ceviches, usuzukuris i makis. Adobades aporten gran aroma. Poden usar-se com a guarnició de sopes o cremes fredes. Tal com l'ogonori, ofereix cremositat i forta sabor en arrossos, paelles, fideuà, risottos i guisats mariners.
Taxonomia
- Codium adhaerens
- Codium arabicum Kuetz.
- Codium bulbopilum Setch.
- Codium bursa C. Agardh, 1817 - beca o boina
- Codium carolinianum
- Codium cuneatum Setch. & Gardn.
- Codium decorticatum (Woodward) Howe
- Codium difforme
- Codium divaricatum Gepp.
- Codium edule
- Codium foveolatum Howe
- Codium fragile (Suringar) Hariot - fideus
- Codium geppii Schmidt
- Codium hubbsii Dawson, 1950
- Codium intertextum
- Codium isthmocladum Vickers, 1905
- Codium johnstonei Silva
- Codium mamillosum Harv.
- Codium reediae
- Codium repens P.Crouan et H.Crouan exVickers
- Codium ritteri Setchell et Gardner, 1903
- Codium saccatum
- Codium setchellii Gardner, 1919
- Codium simulans
- Codium spongiosum Harv.
- Codium taylori Silva
- Codium tomentosum Stackh.
- Codium vermilara - peluqueta, perruca, perruqueta
Referències
- ↑ «Codium». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., secció sobre les codiàcies. .
- ↑ C. van den Hoek, D. G. Mann & M. H. Jahns. Algae: An Introduction to Phycology. Cambridge University Press, Cambridge, 1995. ISBN 0-521-30419-9.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Enric Ballesteros i Sagarra; Toni Llobet i François: Fauna i flora de la mar Mediterrània, Brau Edicions, 2015, p. 124
- ↑ Marrugat Cuyàs, Ramon «El parlar del Penedès i Torredembarra». Centre d'Estudis Sinibald de Mas, 2014, pàg. 37.
- ↑ E. M. Burrows. Seaweeds of the British Isles. Volume 2. Chlorophyta. Natural History Museum, London, 1991. ISBN 0-565-00981-8.
- ↑ Abbott, Isabella A. «Food and food products from seaweeds». A: Algae and human affairs. Cambridge University Press, Phycological Society of America, 1989, p. 141. ISBN 9780521321150.
- ↑ Fitxa de Codium bursa a AsturNatura (castellà). .
- ↑ Fitxa del Codium (Codium bursa) a la Diputació de Màlaga, > Turisme > Natura (castellà). .
- ↑ Toni Llobet i François; Jenar Fèlix Franquesa: Flora i fauna del Parc Natural del Cap de Creus, Brau Edicions, 2008, p. 93
- ↑ Toni Llobet i Enric Ballesteros: "125 animals i algues del litoral de Catalunya que cal conèixer". Miniguies del camp. Desplegable plastificat d'Oryx i Cossetània Edicions
Bibliografia
- Guiry, M.D. & Guiry, G.M. «Genus: Codium taxonomy browser». AlgaeBase version 4.2 World-wide electronic publication, National University of Ireland, Galway, 2007. .
- G. Hardy & M. D. Guiry. A Check-list and Atlas of the Seaweeds of Britain and Ireland. British Phycological Society, London, 2006. ISBN 3-906166-35-X . Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine.
- O. Morton «Some interesting records of algae from Ireland». Ir. Nat. J., 19, 1978, pàg. 140–242.
- O. Morton. Marine Algae of Northern Ireland. Ulster Museum, Belfast, 1994. ISBN 0-900771-28-8.
- O. Morton «The marine macroalgae of County Donegal, Ireland». Bull. Ir. Biogeog. Soc., 27, 2003, pàg. 3–164.
- Hilda M. Parkes «Records of Codium species in Ireland». Proc. R. I. A., 75, B, 1975, pàg. 123–134.
- P. C. Silva «The dichotomous species of Codium in Britain». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 24, 1955, pàg. 565–577. DOI: 10.1017/S0025315400008821.
- P. C. Silva & D. E. G. Irvine «Codium amphibium: a species of doubtful validity». Journal of the Marine Biological Association of the United Kingdom, 39, 1960, pàg. 631-636. DOI: 10.1017/S002531540001359X.
Enllaços externs
 |
Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies. |
- «Codium». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana., secció sobre les codiàcies.
- F. G. Hardy & I. Tittley. «Codium fragile». Marine advice: non-native species. Joint Nature Conservation Committee. Arxivat de l'original el 2007-09-30. .
- M. D. Guiry. «Codium fragile (Suringar) Hariot». AlgaeBase, 11-11-2006.
- M. D. Guiry. «Codium fragile ssp. tomentosoides (van Goor) P.C. Silva». AlgaeBase, 22-02-2007.