Concert (forma musical)
El concert (de l'italià concerto, en plural concerti), és una composició musical molt utilitzada on un o més solistes interaccionen i dialoguen amb una orquestra. La forma més habitual és el concert per a solista, en què hi ha un sol instrument dialogant amb l'orquestra. D'origen italià, que seguia la forma característica de tres moviments extensos (ràpid, lent, ràpid), en els quals hom intercala una cadència o dues.
Es va desenvolupar durant el període barroc i va ser una de les formes musicals més populars del classicisme i el romanticisme, períodes en els que es va deixar influenciar per la forma sonata. Torelli (1709) i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso. Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, encara que n'hi ha per a gairebé tots els instruments. Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi, Mozart, Beethoven, Mendelssohn, Brahms, Txaikovski i Alban Berg; dels de piano són cèlebres alguns de Mozart, cinc de Beethoven, dos de Chopin, el de Schumann, dos de Brahms, un de Txaikovski, el de Grieg i uns quants de Saint-Saëns, Ravel, Rakhmàninov i Bartók. Són famosos també alguns de violoncel (Boccherini, Haydn, Schumann, Dvořák), de flauta (Pergolesi, Mozart), de guitarra (Rodrigo), etc.
Alguns concerts són per a dos o tres solistes (doble concert, triple concert) i al segle xviii eren sovint anomenats simfonia concertant.
Referències
- ↑ «Concerto | Definition, History, & Examples | Britannica» (en anglès). .
- ↑ 2,0 2,1 «concerto - Treccani» (en italià). .
- ↑ «Significado de Concierto» (en castellà). .
- ↑ «Symphonie concertante | Chamber, Orchestral, Soloists | Britannica» (en anglès). .
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concert |