Concha Espina

Infotaula de personaConcha Espina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle Modifica el valor a Wikidata
15 abril 1869 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1955 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid (Espanya Franquista) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de l'Almudena Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciónovel·lista, escriptora, periodista Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la, conte, poesia i assaig Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAna Coe Snichp
Concha Espina de Serna
Concha Espina Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeRamón de la Serna y Cueto (1893–1934) Modifica el valor a Wikidata
FillsRamón de la Serna y Espina, Víctor de la Serna, Josefina de la Maza Modifica el valor a Wikidata
ParentsJesús de la Serna (net) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 4058
Concha Espina.

María de la Concepción Jesusa Basilisa Rodríguez-Espina y García-Tagle, coneguda com a Concha Espina (Santander, 15 d'abril de 1869 - Madrid, 19 de maig de 1955) va ser una escriptora espanyola.

Biografia

Es casà molt jove, l'any 1894, amb Ramón de la Serna Cueto i marxà cap a Valparaíso, Xile. Allí nasqué el seu fill (i futur escriptor, també) Víctor de la Serna, a finals de l'any 1894. Durant un temps treballà de corresponsal del diari El Correo Español de Buenos Aires. Quan tornà a Espanya l'any 1898 tingué tres fills més: José el 1900, Josefina el 1903 i Luís el 1907.

Havia publicat Mis flores (1904), una col·lecció de versos infantils amb pròleg de Menéndez Pelayo. El 1909 va fer la primera novel·la, titulada La niña Luzmela. El 1913 publicà La esfinge maragata, considerada la seva obra mestra i premiada per l'Acadèmia Espanyola. Continuà escrivint novel·les, com La rosa de los vientos, de l'any 1915, El metal de los muertos del 1920 i, l'any 1926, l'obra Altar mayor, que rebé el Premio Nacional de Literatura. També va ser autora de narracions curtes i de l'obra de teatre El jayón (1919). Quan esclatà la Guerra Civil encara continuà publicant, obres com Esclavitud y Libertad, Retaguardia i La luna roja, entre d'altres. Després de la guerra, el 1940, es quedà cega, però encara publicà una última novel·la, anomenada El más fuerte, el 1947.

Encara que la seva literatura segueix el tradicional realisme espanyol, comença a desenvolupar les normes que defineix una literatura social que descriu l'experiència viscuda. La Hispanic Society of America li atorgà la medalla de plata de l'art.

Referències

  1. ↑ «Concepción Espina y Tagle | Real Academia de la Historia». .
  2. ↑ «Actividades culturales» (en castellà). Instituto Cervantes. .
  3. ↑ Laín Corona, Guillermo. «150 años de Concha Espina (y el desaguisado que la olvidó)» (en castellà). W Magazin, 15-04-2019. .
  4. ↑ Michels, Ralph J. «Concha Espina». Mark Twain Quarterly, Vol. 3, Núm. 2, 1939, pàg. 5-6 i 23-24 .
  5. ↑ Chabás, Juan; Valcárcel, Carmen. Literatura española contemporánea (1898-1950). Verbum Editorial, 2001, p. 323–324. ISBN 978-84-7962-201-5.  .

Bibliografia

  • González Porto; Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Barcelona: Montaner y Simón, 1963. 
  • González Porto; Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol VII. Barcelona: Montaner y Simón, 1959. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Concha Espina


Premis i fites
Precedit per:
Enrique Larreta
Orillas del Ebro 		Premi Nacional de narrativa
1950 		Succeït per:
Ramón Ledesma Miranda
La casa de la fama