El Congrés Nacional del Brasil (en portuguès, Congresso Nacional do Brasil) és l'òrgan constitucional que exerceix les funcions del poder legislatiu a nivell federal (elaborar i aprovar lleis i fiscalitzar a l'Estatbrasiler). El Congrés Nacional és una institució bicameral, format per dues Casas: el Senat Federal (Senado Federal do Brasil, format per 81 senadors, en representació dels 26 estats més el Districte Federal) i la Cambra dels Diputats (Câmara dos Deputados do Brasil, formada pels 513 diputats federals, representants del poble brasiler).
La presidència del Congrés Nacional recau sobre el President del Senat Federal, ja que el President de la Cambra de Diputats és el segon en la línia de successió presidencial (per darrere del Vicepresident del Govern). Les competències administratives i operatives del funcionament conjunt d'ambdues cases són dispostes pel Reglament Comú del Congrés Nacional del Brasil.
El sistema bicameral va ser adoptat per adequar-se a la formació federal del país, procurant equilibrar el pes polític de les unitats federatives que el basteixen. Al Senat Federal, tots els estats i el Districte Federal tenen el mateix nombre de representants (3 senadors cada un), independentment de la mida de les seves poblacions. En canvi, la representativitat de la Cambra dels Diputats sí s'estableix sobre la base de la població de cada circumscripció (les circumscripcions coincideixen amb els estats). Per exemple, el més populós, São Paulo, escull 70 diputats, mentre que el menor, Acre, en tria només 8.
Segons l'article 59 de la Constitució Federal del Brasil, el procés legislatiu involucra a les dues cambres en el procés d'elaboració d'un seguit de normes jurídiques:
Esmenes a la Constitució Federal.
Lleis Federals complementàries, ordinàries o delegades.
Totes les normes són valorades per les dues Cases, conjuntament o per separat. Els projectes que es tramiten conjuntament són els relatius a les Lleis Pressupostàries, així com els vetos presidencials a projectes de llei o la creació de crèdits addicionals.
Bancades parlamentàries
A més de l'habitual política de partits, és habitual que la presa de decisions als hemicicles brasilers es dugui a terme per mitjà de lobbys o, com es coneix al Brasil, bancades parlamentàries. Això és degut a la gran fragmentació dels hemicicles (per exemple, a la legislatura 2019-2022, el Senat compta amb 16 partits diferents i el Congrés en té 24) però, també, pel sistema electoral de llistes obertes. Les bancades més poderoses són:
Bancada de la bala: defensen l'armament civil, la liberalització de l'ús d'armes, l'enduriment de les penes i l'enfortiment de les forces de seguretat de l'estat.
Bancada ruralista: actua en defensa del interessos dels latifundistes i grans empreses ramaderes.
Nota: Quan es vol referir conjuntament a aquests tres lobbys de dreta, s'acostuma a utilitzar el sobrenom de Bancada BBB (bíblia, bala, bou).
Bancada dels parents: formada per polítics que pertanyen a sagues familiars vinculades al poder i la política durant generacions. Són, per tant, defensors del statu quo, negocis extractivistes, etc.
Altres bancades importants: bancada de les constructores, dels empresaris, dels miners, dels sindicats, dels drets humans, de la pilota (formada per ex-esportistes).
La Mesa
L'òrgan deliberatiu de direcció del Congrés Nacional és la Mesa del Congrés Nacional. Està composta per membres de les Meses d'ambdues cambres. Es tracta d'un òrgan administratiu regulat per l'article 57.5 de la Constitució Federal.
Composició de la Mesa
La composició de la Mesa del Congrés Nacional, a data d'abril de 2021 és:
Les legislatures són períodes de quatre anys, coincidint amb el mandat dels diputats federals. Les sessions plenàries al Congrés Nacional tenen lloc entre el 2 de febrer i el 17 de juliol i entre l'1 d'agost i el 22 de desembre. Cada un d'aquests blocs són anomenats període legislatiu, mentre que cada any natural és anomenat de sessió legislativa ordinària. Si el Congrés s'ha de reunir fora de les dates establertes en aquest calendari, és necessari fer una convocatòria extraordinària, donant peu a una sessió legislativa extraordinària.
Competències
El Congrés Nacional té com a funcions disposar, amb la sanció del President de la República, sobre totes les matèries que siguin competència de la Unió i, en especial:
Matèria financera, de divises i monetària, institucions financeres i les seves operacions.
Moneda, límits d'emissió i quantia del deute mòbil federal.
Fixació del sou dels jutges del Tribunal Suprem.
Són competència exclusiva del Congrés Nacional:
Resoldre definitivament sobre tractats, acords o actes internacionals que comportin encàrrecs o compromisos considerables al patrimoni nacional.
Autoritzar al President de la República a declarar la guerra, a celebrar la pau o a permetre que forces estrangeres transitin o s'estiguin al territori nacional temporalment.
Autoritzar al President o al Vicepresident a absentar-se del país, quan hagi de ser per un període superior a 15 dies.
Aprovar l'estat de defensa i la intervenció federal, autoritzar l'estat de setge o suspendre qualsevol d'aquestes mesures.
Transferir temporalment la seva seu.
Fixar un sou idèntic per Diputats Federals i Senadors.
Fixar els sous del President, Vicepresident i dels Ministres.
Jutjar anualment els comptes presentats pel President i valorar els informes sobre l'execució dels plans de govern.
Fiscalitzar i controlar, directament o per qualsevol de les Cases, els actes del Poder Executiu, inclosos aquells d'administració indirecta.
Tenir cura de la preservació de les seves competències legislatives enfront dels altres Poders.
Aprovar l'alienació o concessió de terres públiques d'àrees superiors a 2.500 ha.
Congressistes
Els membres del Congrés Nacional són coneguts com congressistes o parlamentaris, sent dividits entre senadors i diputats federals. No pot haver-hi cap diferència de remuneració entre uns i altres.
Amb la finalitat de garantir la independència del Poder Legislatiu, els parlamentaris obtenen algunes prerrogatives especials, com per exemple la immunitat:
Immunitat
Immunitat material
També coneguda com inviolabilitat, consisteix en suspendre el delit d'opinió (injúria, difamació, calumnia...) en l'exercici de les seves funcions. Així doncs, els congressistes són inviolables, civil i penalment, per qualsevulla de les seves opinions, paraules o vots, sempre i quan siguin pertinents a l'exercici dels seu càrrec.
Immunitat formal
És la prerrogativa que garanteix al parlamentari la impossibilitat de ser pres, excepte si ho fos durant la comissió de fets delictius molt greus (terrorisme, tràfic, tortura...). D'aquesta manera, el congressista no podrà ser pres de manera cautelar o preventiva, ni per una sentència d'un tribunal ordinari. En el cas de trobar-se encausat en un procés criminal, aquest podria ser deixat en suspens a petició del seu partit i amb l'aprovació de la majoria de la cambra del congressista.
Aforament per prerrogativa de funció
També conegut com aforament ratione muneris, implica que un congressista encausat per un delicte comès durant el temps que estigui en exercici del seu càrrec de Senador o Diputat Federal, només podrà ser jutjat pel Tribunal Suprem Federal si aquell segueix ostentant l'esmentat càrrec.
Altres garanties
Per tal d'assegurar al màxim el bon funcionament del Poder Legislatiu, els seus membre compten amb altres garanties addicionals:
No poden ser incorporats a les Forces Armades (ni tan sols els militars en època de guerra) tret que ho autoritzi la pròpia cambra.
No són obligats a prestar testimoni sobre informacions rebudes o transmeses en l'exercici del seu mandat, ni sobre els seus interlocutors.