Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una cooperativa és una empresa la propietat de la qual pertany als seus membres, que la gestionen per a autoabastir-se de productes, serveis o treball, i que comparteixen els seus rendiments. Segueix els principis cooperatius, que són les pautes de gestió a través de les quals duen els seus valors a la pràctica: adhesió lliure i oberta; gestió democràtica; participació econòmica dels socis; autonomia i independència; educació, informació i formació; cooperació entre cooperatives i interès per la comunitat.
Els socis de les cooperatives participen activament en les decisions tècniques i productives que configuren la manera com es realitza el treball que cal dur a terme. També prenen les decisions estratègiques de l'empresa, assumint-ne conjuntament els riscos econòmics i socials que en comporta la titularitat. Aquesta participació requereix un alt nivell de motivació de les persones que en formen part.
Les cooperatives aporten un valor afegit al sistema econòmic: creen ocupació estable i de qualitat, i permeten a la ciutadania tenir una influència directa en els assumptes del mercat que els afecten. El cooperativisme es fonamenta en un conjunt de valors que són, en essència, universals: autoajuda, autoresponsabilitat, igualtat, equitat, solidaritat, honestedat, transparència i responsabilitat social.
La cooperativa es basa normalment en el model de producció d'empresa privada, i la pren com a nucli de l'activitat econòmica; encara que, com a model de societat mercantil, presenta algunes particularitats a la seva estructura.
A continuació us oferim un requadre que intenta explicar les diferències entre empresa cooperativa i societat mercantil clàssica.
Empresa clàssica | Empresa cooperativa |
Les persones cerquen obtenir guanys i beneficiar-se els uns dels altres. | Les persones cerquen donar serveis i el benefici comú. |
Amb el guany es beneficia el propietari del capital. | Amb el guany es beneficia la prestació de serveis. |
Principal objectiu: eixamplar els marges fins a fer-los tan profitosos com es pugui per a l'accionista. | Principal objectiu: oferir serveis de qualitat i econòmics, i reportar beneficis als socis. |
El benefici aconseguit es distribueix entre els accionistes. | L'excedent disponible es retorna als socis en proporció a les seves activitats o serveis. |
L'accionista dirigeix. | El soci dirigeix. |
La persona no té ni veu ni vot. | La persona té veu i vot. |
El nombre de socis és limitat. | El nombre de socis és il·limitat. Poden ser socis totes les persones que ho desitgin, segons els estatuts. |
Els objectius són independents del soci. | Els objectius són dependents de les necessitats dels socis. |
Administrada per un nombre reduït de persones. | Es governa amb la participació de tots els socis. |
Segons la Confederació de Cooperatives de Catalunya, COOPCAT, operen 4.779 cooperatives a Catalunya, un 22% de les totals a l'Estat Espanyol, que ocupen directament 38.546 treballadors. La majoria, 3.042, són cooperatives de treball; segueixen les agrícoles, que són 463; les de serveis, 183; les de consum, 128; les d'habitatge, 94; i les d'ensenyament, 86. A més, hi ha prop de cinquanta cooperatives de segon grau.
El nombre de cooperatives ha anat creixent des de fa sis anys. Per exemple, en 2011 a Catalunya se'n van crear 113, i en 2012 van ser-ne 147, el mateix nombre que les creades en 2013. Actualment, el cooperativisme dona feina directa o indirecta a més de 40.000 persones a Catalunya i produeixen vora el 3% del PIB del Principat, amb uns 7.000 milions d'euros en valor de producció.
Segons el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, hi ha més d'un milió de persones associades a cooperatives (socis de consum o de treball, per exemple).
Com constituir una cooperativa de nova creació depèn de les lleis particulars de cada país. A Catalunya, per exemple, recentment s'ha aprovat un avantprojecte de llei que quan sigui vigent en modificarà els tràmits actuals. Mentrestant, a Catalunya cal seguir els passos del marc de 2002, que són els següents:
El terme falsa cooperativa fa referència a un tipus de frau laboral en què una empresa utilitzaria la legislació existent de cooperatives, i sovint també la d'autònoms, i així donaria lloc a uns socis que estarien exercint de fet com a assalariats en unes condicions laborals pitjors que les que els correspondrien com a treballadors per compte d'altri en el mateix sector. En l'àmbit dels Països Catalans s'han donat casos sobretot en la indústria càrnia i hotelera.