Corts Constituents
Corts Constituents o assemblea constituent és el nom que es dona al parlament o corts, els membres dels quals representen la sobirania nacional i que tenen la missió i la capacitat de dictar o reformar una constitució.
Sovint aquest tipus de corts tenen una durada breu, ja que un cop elaborada la constitució es convoquen eleccions d'un nou parlament ordinari.
Antecedents
El concepte d'assemblea constituent es troba el maig de 1789, quan a Versalles es varen reunir els Estats Generals: clergat, noblesa i el poble amb l'objecte de redactar una constitució per a França. El 9 de juliol de 1789, el tercer estat, reunit sota el nom d'Assemblea Nacional, assumí la qualitat d'Assemblea Nacional Constituent.
Corts Constituentes a Espanya
- 1810 a Cadis (Corts de Cadis), establertes durant la Guerra del francès. Els diputats d'aquesta es consideraven representants de la sobirania nacional espanyola i la redacció de la Constitució va tenir lloc l'any 1812.
- 1869: Corts Constituents per a decidir entre monarquia i república després de la Revolució de 1868.
- 28 de juny de 1931, després de la caiguda del règim monàrquic d'Alfons XIII, amb la redacció de la Constitució de la República Espanyola de 1931.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corts Constituents |