Elèctrica de Mollet

Infotaula d'organitzacióElèctrica de Mollet
Dades
Tipusnegoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat anònima Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1911
Activitat
ÀmbitVallès Occidental Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Propietat deEnergia Elèctrica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

L' Elèctrica de Mollet fou una companyia de subministrament d'energia elèctrica fundada a Mollet del Vallès el 14 de novembre de 1911 amb un capital de 50.000 pessetes (equivalents a 211.000 € el 2019). Energia Elèctrica de Catalunya, seguint la seva política de creixement en la xarxa de distribució de l'electricitat que produïen les seves centrals elèctriques, adquirí l'empresa i aquesta es convertí en una de les filials més importants.

Explotació elèctrica

Si bé inicialment centrava la seva activitat a Mollet del Vallès, un cop integrada a Energia Elèctrica de Catalunya va iniciar un procés d'expansió comercial pel Vallès Occidental seguint l'acord de repartiment del mercat que havien assolit la Barcelona Traction, Light and Power i Energia Elèctrica de Catalunya. A aquesta última li està reservat el mercat oriental català, des del Vallès cap a l'est.

Activitat minera i industrial

Fàbrica de ciment a la Pobla de Segur (Pallars Jussà)

A través de la seva filial Cales, Cementos y Carbones de Pobla de Segur, S.A., Elèctrica de Mollet operà unes canteres de pedra calcària i les mines de carbó de Sossís per la fàbrica de ciment que Energia Elèctrica de Catalunya va construir a La Pobla de Segur pel subministre de les obres de la central hidroelèctrica de Capdella en els anys 1912-1914. També era propietària de la fàbrica de ciment de La Pobla de Segur.

Elèctrica de Mollet era la propietària de l'explotació de les mines de carbó de Calaf, productores d'un carbó de qualitat deficient. El blocatge alemany al carbó anglès durant la primera guerra mundial feu que el 1918 es posaren en explotació per subministrar carbó a la Central tèrmica de Sant Adrià de Besòs, propietat d'Energia Elèctrica de Catalunya. La fi de la guerra i el retorn del preu del carbó a uns imports assequibles van convertir l'explotació en deficitària, i el 1921 fou arrendada a un tercer. El 1923 hi treballaven 46 obrers

Per finançar el seu creixement el 1917 va emetre accions per import de 950.000 pessetes, fet que elevà el capital social a 1.000.000 pessetes (equivalents a 4.227.000 € el 2019)

Integració a La Canadenca

Quan Energia Elèctrica de Catalunya fou integrada al grup de la Barcelona Traction, Light and Power a principis de 1925, també ho feren les seves filials com Elèctrica de Mollet.

Referències

  1. ↑ . Martín Fernández, Juan. La economía española y la articulación de su mercado (1890-1914) (pdf) (en castellà). Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2002, pàgina 330. ISBN 4-669-2301-2 . 
  2. ↑ 2,0 2,1 Serrano Sanz, José Maria «150 años de la peseta» (pdf) (en castellà). Cuadernos de información econòmica. Funcas, noviembre 2018, pàgina 75. Arxivat de l'original el 2019-11-11 . «"Mètode de càlcul. Amb índex 1,00 el 1868, el 1910 una pesseta valia 0,92 i el 1999 valia 455,75. La inflació des de l'any 2000 fins al 2019, segons INE, ha estat del 50% aproximadament. I després canviar-ho a euros (166.386 pts/€)"» Arxivat 2019-11-11 a Wayback Machine.
  3. ↑ Fullola Fuster, Jaume. Mequinensa: De l'aïllament agrari a l'eclosió minera (pdf). Barcelona: Pagès Editors, S.L., 2013. ISBN 978-84-9975-405-5 .  Arxivat 2020-09-22 a Wayback Machine.
  4. ↑ Nadal, Francesc. «Las Tres Chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urbano barcelonés.» (pdf) (en castellà) pàgina 90. FECSA, 1994. .
  5. ↑ «Història de Calaf. Els anys 20» (pdf) pàgina 78. .
  6. ↑ «Anuario Garciceballos» (pdf) (en castellà) pàgina 910, 1920. .