El Bon Pastor del Vernet

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
El Bon Pastor del Vernet
Imatge
Capçalera, a llevant, de l'església
Dades
TipusCapella conventual
Característiques
Altitud26,2 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPerpinyà (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióEl Vernet
Map
 42° 42′ N, 2° 54′ E / 42.7°N,2.9°E / 42.7; 2.9
Activitat
DiòcesiElna - Perpinyà
Façana occidental del Bon Pastor

El Bon Pastor del Vernet era en un origen la Capella de la Congregació de Nostra Senyora de Caritat del Bon Pastor de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

És al límit de l'Alt Vernet i el Vernet Mitjà, en el número 166 de l'avinguda del Mariscal Joffre. Es troba a prop, al nord-est seu i a la vorera oposada, de les capelles de Santa Clara i de Crist Rei.

Construïda a ran de la implantació a Perpinyà de la congregació catòlica esmentada, fundada el 1835 per Marie-Euphrasie Pelletier (canonitzada el 1888) i arribada a Perpinyà durant l'episcopat de Jean-François de Saunhac Belcastel, Jean X (1822-1853). Va ser atesa per les monges de la congregació mentre van tenir presència a la ciutat rossellonesa.

La seva missió inicial era atendre les necessitats de noies de la vida penedides de la seva professió, de noies procedents de situacions personals i familiars difícils i problemàtiques, especialment del món de la delinqüència menor, així com de noies orfes o fugides de casa seva. El règim de vida que s'hi donava era auster i sever, dur, quasi de règim penitenciari, i hi abundaven els càstigs físics. Amb el pas del temps la institució s'ha convertit en una residència d'estudiants atesa directament pel bisbat d'Elna i Perpinyà i ha canviat substancialment de dedicació i d'imatge.

Bibliografia

  • Becat, Joan. «113 - Perpinyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Perpinyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Diversos autors. Perpignan. L'histoire des catholiques dans la ville du Moyen Age à nos jours. Actes du colloque. Perpinyà: Archives communales de Perpignan, 2008 (Perpignan Archives Histoire). ISBN 978-2-909444-14-7. 
  • Gavín, Josep M. «Ros 176. El Bon Pastor». A: Inventari d'esglésies 3** Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies). ISBN 84-85180-13-5. 

Referències

  1. Originalment, Congrégation de Notre-Dame de Charité du Bon-Pasteur, popularment Germanes del Bon Pastor d'Angers.
  2. La capella del Bon Pastor en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Blog personal de Philippe Poisson, formador de personal penitenciari i especialista en història penitenciària.

Enllaços externs