Eleccions generals espanyoles de 1914

Plantilla:Infotaula esdevenimentEleccions generals espanyoles de 1914
Tipuseleccions generals espanyoles Modifica el valor a Wikidata
Data8 març 1914 Modifica el valor a Wikidata
← 1910 Modifica el valor a Wikidata
1916 Modifica el valor a Wikidata →
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióEspanya Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegirpresident del Govern d'Espanya
diputat al Congrés dels Diputats Modifica el valor a Wikidata
ElegitEduardo Dato e Iradier Modifica el valor a Wikidata
El conservador Dato, cap de govern fins a la crisi de desembre de 1915

Eleccions generals espanyoles de 1914 foren convocades abans de la Primera Guerra Mundial, en la que Espanya es declararia neutral,sota sufragi universal masculí. En total foren escollits 409 diputats, i el partit més votat fou la coalició de les dues fraccions del Partit Conservador, dirigit per Eduardo Dato e Iradier. Les dues fraccions del Partit Liberal van restar força lluny. També es presentà una Conjunció Republicano-Socialista, que aplegava els diferents partits republicans i el PSOE, però no pas els Radicals de Lerroux i la UFNR, que anaven plegades pel Pacte de Sant Gervasi, tot i que a Catalunya no aconseguiren desbancar l'hegemonia de la Lliga Regionalista.

Fou elegit president del Congrés el conservador Augusto González-Besada y Mein i president del Senat Marcelo Azcárraga, mort el 1915 si substituït per Joaquín Sánchez de Toca Calvo. El cap de govern fou Eduardo Dato e Iradier, però el 9 de desembre de 1915 va dimitir per diferències internes en el partit i cedí el govern al comte de Romanones, qui convocaria eleccions el 6 d'abril de 1916.

Com va passar a totes les eleccions durant la restauració borbònica a Espanya, el resultat va estar determinat per endavant («encasellat») gràcies al frau electoral sistemàtic portat a terme per la xarxa caciquil estesa per tot el territori. En aquestes eleccions, com a la resta, el govern que les convocava les guanyava, ja que en el règim polític de la Restauració els governs canviaven abans de les eleccions i no després com passava en els règims parlamentaris no fraudulents.

Durant aquesta legislatura es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba.

Composició de la Cambra

← Eleccions generals espanyoles, 8 de març de 1914 →
Partit Escons Líder
Conservadors 193 Eduardo Dato e Iradier
Partit Liberal 84 Comte de Romanones
Partit Liberal -demòcrata 38 Manuel García Prieto
Conservadors mauristes 22 Antoni Maura i Montaner
Lliga Regionalista 13 Francesc Cambó
Coalició Republicana-Radical 11 Alejandro Lerroux
Partido Reformista 11 Melquíades Álvarez
Conjunció Republicano-Socialista 10 Roberto Castrovido Sanz
Coalició Tradicionalista-Integrista 7 Enrique de Aguilera y Gamboa,
marquès de Cerralbo
Conservadors ciervistes 5 Juan de la Cierva y Peñafiel
Catòlics independents 5 Marquès de Santillana
Partit Republicà Democràtic Federal 1 Joaquim Pi i Arsuaga
PURA 1 Fèlix Azzati i Descalci
Nacionalistes republicans catalans 1 Francesc Macià
Independents 5
No establerts 1

Resultats per circumscripcions

Catalunya

Illes Balears

País Valencià

Referències

  1. ↑ Codera, Maximiliano Fuentes. España en la Primera Guerra Mundial: Una movilización cultural (en castellà). Ediciones AKAL, 2014-05-09, p. 4. ISBN 978-84-460-4026-2. 
  2. ↑ Monereo Pérez, José Luis «EDUARDO DATO IRADIER (1856-1921): Reformismo conservador y nacimiento de los seguros sociales en España». Revista de derecho de la seguridad social. Laborum, 29, 2021, pàg. 311–350. ISSN: 2386-7191.
  3. ↑ Gabriel Sirvent, Pere «Las bases políticas e ideológicas del catalanismo de izquierdas del siglo XX». Espacio, tiempo y forma. Serie V, Historia contemporánea, 13, 2000, pàg. 73–104. ISSN: 1130-0124.
  4. ↑ Luque Castillo, Francisco Javier. Los ministros de hacienda en España (1901-1986): perfil sociopolítico e influencia (Tesi) (en castellà). Universidad de Granada, 2014. 
  5. ↑ Moreno Luzón, Javier «Partidos y Parlamento en la crisis de la Restauración». Con luz y taquígrafos: el Parlamento en la Restauración (1913-1923) /. Taurus, 1998, pàg. 65–102.
  6. ↑ Romero Salvador, Carmelo. Caciques y caciquismo en España (1834-2020) (en castellà). Los Libros De La Catarata, 2021-05-13, p. 72. ISBN 978-84-1352-216-6. 
  7. ↑ Varela Ortega, José. Los amigos políticos: partidos, elecciones y caciquismo en la Restauración, 1875-1900 (en castellà). Marcial Pons Historia, 2001, p. 493. ISBN 978-84-95379-13-9. 
  8. ↑ Esteve Figueras, Salvador «La Mancomunitat de Catalunya, un país en marxa». l'Erol, 122, 2014, pàg. 8–9. ISSN: 2385-3492.

Enllaços externs