Enteròcit

Dibuix esquemàtic d'un enteròcit

Els enteròcits, o cèl·lules absorbents del budell, són un dels quatre principals tipus de cèl·lules de l'epiteli intestinal. Es troben en l'intestí prim i en el còlon. Fan la digestió i transporten les molècules nutritives des de l'interior de l'intestí. També tenen una funció secretora.

Descripció

Són cèl·lules cilíndriques amb el seu pol apical amb microvellositats. El seu citoplasma és ric en reticle endoplasmàtic llis que té un paper fonamental en l'absorció de lípids, els quals passen ràpidament a l'aparell de Golgi on es combinen amb lipoproteïnes per tal de formar els quilomicrons que són transportats cap a la membrana lateral de la cèl·lula per arribar als vasos del sistema limfàtic.

Secreten una lactasa (Beta-galactosidasa) capaç d'hidrolitzar la lactosa. Són l'estructura absorbent de l'intestí.

Funcions principals

Membrana apical i membrana basolateral

Les principals funcions dels enteròcits inclouen:

  • Absorció d'ions, inclou el sodi, el calci, el magnesi, el zinc, el coure i el ferro. Normalment es produeix per mitjà d'un sistema de transport actiu.
  • Absorció d'aigua. Segons el gradient osmòtic establert per la relació Na+/K+ ATPasa.
  • Captació de sucre. a través de l'acció del glicocàlix.
  • Captació de pèptids i aminoàcids. En el glicocàlix la peptidasa trenca les proteïnes en aminoàcids o pèptids.
  • Captació de lípids. Els lípids es trenquen per l'acció de la lipasa i la bilis i d'aquí es difonen en els enteròcits.
  • Captació de vitamines. Entre elles, la B12, que entra en els enteròcits per endocitosi una vegada s'ha unit al factor intrínsec. L'endosoma d'aquestes cèl·lules la transforma abans de ser alliberada al torrent sanguini mitjançant un transportador ABC específic localitzat a la seva membrana.
  • Reabsorció de les sals biliars. En l'anomenada circulació enterohepàtica.
  • Transferència i secreció d'immunoglobulines.

Patologia

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Haber, AL; Biton, M; Rogel, N; Herbst, RH; et al «A single-cell survey of the small intestinal epithelium» (en anglès). Nature, 2017 Nov 16; 551 (7680), pp: 333–339. DOI: 10.1038/nature24489. PMC: 6022292. PMID: 29144463 .
  2. ↑ Megías, M; Molist, P; Pombal, MA «Enterocito» (en castellà). A: Atlas de histología vegetal y animal: Tejidos animales. Facultad de Biología, Universidad de Vigo, 2020; Feb 16 (rev), pàgs: 9 .
  3. ↑ McConnell, RE; Higginbotham, JN; Shifrin Jr, DA; Tabb, DL; Coffey, RJ; Tyska, MJ «The Enterocyte Microvillus Is a Vesicle-Generating Organelle» (en anglès). Journal of Cell Biology, 2009 Jun 29; 185 (7), pp: 1285-1298. DOI: 10.1083/jcb.200902147. PMC: 2712962. PMID: 19564407 .
  4. ↑ Jastrow, H; Wartenberg, H «Golgi apparatus of an enterocyte in the duodenum of a monkey» (en anglès/alemany). A: Electron Microscopic Atlas of human & mammalian cells, tissues & organs, 2018; Maig 28 (rev), págs: 1 .
  5. ↑ Giammanco, A; Cefalú, AB; Noto, D; Averna, MR «The pathophysiology of intestinal lipoprotein production» (en anglès). Front Physiol, 2015 Mar 20; 6, pp: 61. DOI: 10.3389/fphys.2015.00061. PMC: 4367171. PMID: 25852563 .
  6. ↑ PubChem «Beta-galactosidase» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2020 Abr 22; P16278 -BGAL_HUMAN- (rev), pàgs: 37 .
  7. ↑ Ross, M.H. & Pawlina, W. 2003. Histology: A Text and Atlas, 4th Edition. Lippincott Williams & Wilkins, Philadelphia. ISBN 978-0683302424
  8. ↑ Diaz de Barboza, G; Guizzardi, S; Tolosa de Talamoni, N «Molecular aspects of intestinal calcium absorption» (en anglès). World J Gastroenterol, 2015 Jun 21; 21 (23), pp: 7142–7154. DOI: 10.3748/wjg.v21.i23.7142. PMC: 4476875. PMID: 26109800 .
  9. ↑ Masyuk, AI; Marinelli, RA; LaRusso, NF «Water Transport by Epithelia of the Digestive Tract» (en anglès). Gastroenterology, 2002 Feb; 122 (2), pp: 545-562. ISSN 1528-0012. DOI: 10.1053/gast.2002.31035. PMID: 11832467 .
  10. ↑ Egberts, HJA; Koninkx, JFFG; van Dijk, JE; Mouwen, JMMV «Biological and pathobiological aspects of the glycocalyx of the small intestinal epithelium. A review» (en anglès). Veterinary Quarterly, 1984; 6 (4), pp: 86-199. ISSN 1875-5941. DOI: 10.1080/01652176.1984.9693936 .
  11. ↑ Beesley, RC «Uptake of vitamin B12 by isolated ileal enterocytes» (en anglès). J Nutr Sci Vitaminol (Tokyo), 1984 Jun; 30 (3), pp: 209-220. ISSN 1881-7742. DOI: 10.3177/jnsv.30.209. PMID: 6436453 .
  12. ↑ Al-Awami, HM; Raja, A; Soos, MP «Physiology, Gastric Intrinsic Factor» (en anglès). StatPearls . StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 22; NBK546655 (rev), pàgs: 9. PMID: 31536261 .
  13. ↑ Brown, WR «Relationships Between Immunoglobulins and the Intestinal Epithelium» (en anglès). Gastroenterology, 1978 Jul; 75 (1), pp: 129-138. ISSN 0016-5085. DOI: 10.1016/0016-5085(78)93779-4. PMID: 401401 .
  14. ↑ Hinojosa-Guadix, J; Puya-Gamarro, M; Méndez-Sánchez, IM; López-Vega, MC; Pérez-Aisa, Á; Soria-López, E; Sánchez-Cantos, AM «Malabsorción e intolerancia a la fructosa/fructosa-sorbitol en patología digestiva» (en castellà). Revista de la Sociedad Andaluza de Patología Digestiva Online, 2017 Maig-Jun; 40 (3), pp: 119-124. ISSN 1988-317X .
  15. ↑ Tesouro Rodríguez, L; Lázaro de Lucas, C; Magallares García, LN; Martínez-Ojinaga Nodal, E; Ramos Boluda, E «Manejo y pronóstico de la displasia epitelial intestinal» (en castellà). Anales de Pediatría (Barcelona), 2018 Gen; 88 (1), pp: 48-49. ISSN 1695-9531. DOI: 10.1016/j.anpedi.2017.02.001. PMID: 28366696 .
  16. ↑ Westphal, V; Murch, S; Kim, S; Srikrishna, G; et al «Reduced Heparan Sulfate Accumulation in Enterocytes Contributes to Protein-Losing Enteropathy in a Congenital Disorder of Glycosylation» (en anglès). Am J Pathol, 2000 Des; 157 (6), pp: . PMID: 11106564. DOI: 10.1016/S0002-9440(10)64830-4. PMC: 1885788 .
  17. ↑ Ruemmele, FM; Schmitz, J; Goulet, O «Microvillous inclusion disease (microvillous atrophy)» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2006 Jun 26; 1, pp: 22. PMID: 16800870. DOI: 10.1186/1750-1172-1-22. PMC: 1523325 .

Bibliografia

Enllaços externs