Ericaceae | |
---|---|
Erica arborea | |
Planta | |
Tipus de fruit | drupa i baia |
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Ericales |
Família | Ericaceae Juss., 1789 |
Tipus taxonòmic | Erica |
Nomenclatura | |
Estatus | Nomen conservandum |
Sinònims |
Les ericàcies (Ericaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les ericals (Ericales), dins del clade de les astèrides.
La majoria de plantes d'aquesta família viuen en climes temperats o freds, també es troben en muntanyes tropicals. La majoria són calcífugues (no poden viure en terres calcàries) però hi ha excepcions com el bruc d'hivern (Erica multiflora) que, al contrari, és calcícola o l'arboç (Arbutus unedo) que és més freqüent en terres àcides però també es troba en terres calcàries. La majoria tenen fongs simbiòtics en les arrels.
La recerca genètica ha portat a incloure en aquesta família a les famílies Empetraceae, Epacridaceae, Monotropaceae, Prionotaceae i Pyrolaceae.
Són arbusts o arbrets de fulla perenne o caduca i i més rarament lianes. Les fulles són simples i poden estar disposades de manera oposada, en espiral o en verticils. Les flors són generalment hermafrodites i acostumen a tenir una corol·la amb els pètals soldats. El fruit pot ser una càpsula, una baia o una drupa.
Aquesta família va ser descrita per primer cop amb el nom d'Ericae l'any 1789, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).
Dins d'aquesta família es reconeixen les següents nou subfamílies:
Dins d'aquesta família es reconeixen els 121 gèneres següents: