L'expressionisme abstracte és el primer dels grans moviments artístics de la postguerra, i va assenyalar el desplaçament del “centre neuràlgic” de l'art contemporani de París a Nova York. És considerat el primer moviment artístic, bàsicament pictòric, pròpiament estatunidenc. El crític d'art Clement Greenberg n'és el principal teòric i impulsor.
Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l'obertura de la galeria "Art of This Century" el 1942. Molts dels més importants pintors nord-americans de la dècada dels quaranta exhibirien més tard en aquesta galeria.
Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van començar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans. Els Estats Units foren hospitalaris amb l'art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes a Nova York, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia i Man Ray. Tot i així, no van ser aquests, sinó els surrealistes nouvinguts, els que hi van aportar un estímul decisiu.
Valoració de l'accidentalitat i exploració de l'atzar com a recurs operatiu
Intensitat del propòsit: el que importa és el procés o l'acte de la pintura
Utilització de les grans dimensions
Gran llibertat en el color (al principi preferien el blanc i el negre, però més endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d'ànim intensos).
Gran varietat de configuracions estructurals. Entre les quals destaquen:
Composicions de camp extens, on tota la superfície del llenç queda coberta uniformement mitjançant moltes línies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament pels marges del quadre (Pollock)
Composicions de camp color, grans superfícies planes de color sense elements simbòlics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai
Composicions gestuals: embolics ondulants i rítmics de traços, empastaments, taques i goteigs sobre fons dominants.
Composicions simbòliques: a base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden cal·ligrafies orientals.
↑Pattan, S. F. (1998) African American Art, Nova York: Oxford University Press
Bibliografia
GREENBERG, Clement. Art and Culture, Beacon Press, 1961, (anglès)
GREENBERG, Clement. Arte y Cultura. Ed. Gustavo Gilli, Barcelona, 1979, (castellà)
Cabañas Bravo, M., «El arte desde 1945. Nueva York: una nueva capital para el arte de vanguardia», en Summa Artis (Antología), XII, Las Vanguardias del Siglo XX, Espasa Calpe, S.A., 2004. ISBN 84-670-1363-X (tomo XII)
Carrassat, P. F. R., «Pollock», en Maestros de la pintura, Larousse, Spes Editorial, S.L., Barcelona2005. ISBN 84-8332-597-7
Carrassat, P.F.R. y Marcadé, I., Movimientos de la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2004 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-596-9
Laneyrie-Dagen, N., Leer la pintura, colección Reconocer el arte, Larousse, Barcelona, 2005 Spes Editorial, S.L. ISBN 84-8332-598-5
Lengerke, Ch. von, «La pintura contemporánea. Tendencias en la pintura desde 1945 hasta nuestros días», en Los maestros de la pintura occidental, Taschen, 2005, pág. 491, ISBN 3-8228-4744-5
Ramírez Domínguez, J.A., «Las tendencias artísticas desde 1945», en Historia del Arte, Anaya, 1986. ISBN 84-207-1408-9
Robbins, D., «Expresionismo Abstracto» y Gardner, E., «Action Painting» en Diccionario Larousse de la pintura, tomo I, Editorial Planeta-De Agostini, S.A., 1987. ISBN 84-395-0649-X.