Biografia | |
---|---|
Naixement | setembre 1544 Igualada |
Mort | 27 abril 1607 (62 anys) Vic |
Bisbe de Vic | |
5 maig 1598 – ← Joan Vila – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat de Vic | |
Bisbe d'Elna | |
7 gener 1591 – ← Agustí Gallart i Traginer – Onofre de Reart → Diòcesi: bisbat d'Elna | |
Rector de la Universitat de Barcelona | |
Dades personals | |
Altres noms | Robuster, Francisco |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | bisbe d'Elna i Vic i rector de la Universitat de l'Estudi General entre 1586 i 1588 |
Consagració | Joan Dimes Lloris |
Francesc Robuster i Sala (Igualada, setembre de 1544 - Vic, 27 d'abril de 1607) fou un bisbe i polític català, bisbe d'Elna (1589-98) i de Vic (1598-1607).
Segons algunes fonts va néixer a Reus, ciutat on té un retrat a la galeria de reusencs il·lustres, però fonts documentades com mossèn Amadeu Amenós localitzaren la partida de baptisme i confirmaren que va néixer a Igualada, fill d'Antoni Sala, apotecari igualadí, i de Montserrat Robuster, reusenca. La família anà a viure ben aviat a Reus, i Francesc adoptà el cognom de la seva mare, pubilla del mas Robuster de Reus, ja que era un cognom més conegut a Reus. Sanç Capdevila assenyala que canvià l'ordre dels cognoms per imposició testamentària del seu oncle Gabriel Robuster. Estudià a Tarragona, on fou ordenat sacerdot, i l'abril de 1578 fou nomenat ardiaca de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i jutge de béns de la cúria episcopal de Barcelona.
Es va doctorar en dret i posteriorment el van nomenar rector de la Universitat de l'Estudi General de Barcelona entre el 16 d'octubre de 1586 i el 31 de juliol de 1588. La seva etapa, com a rector, es va iniciar amb tensions i alderulls, fet que havia estat heretat de l'anterior rectorat. Tanmateix va aconseguir pacificar i acabar el curs.
Tot i així el seu mandat es va veure caracteritzat per la repressió i el rigor. En són una mostra les diferents normatives que va establir:
L'any 1589 fou nomenat bisbe d'Elna-Perpinyà, població on visqué fins que es traslladà a Vic.
El 5 de maig de 1598 el papa Climent VIII el nomenà bisbe de Vic, càrrec que exercí fins a la mort. A Vic va encapçalar el partit dels Cadells d'Osona, partidari dels cavallers, enfrontat al partit dels Nyerros, partidaris del veguer. El seu grup se'l va anomenar Els Robusters i a ell l'anomenaren el Cadell gros. A la seu de Vic el clergat era favorable als Nyerros i al bandoler Perot Rocaguinarda, i Robuster va haver-se d'enfrontar als seus companys. Celebrà sínodes a Vic (1598) i a Manresa (1602). El 1602 assistí al Concili de Tarragona, en el que es demanà la canonització de Teresa de Jesús i de Bernat Calbó. Juntament amb el bisbe de Barcelona fou designat per iniciar el procés de beatificació d'Ignasi de Loiola. Intervingué també en la canonització de Sant Raimon de Penyafort.
També fundà el 1605 un col·legí carmelità sota l'advocació de Sant Joan a Reus, donant per la seva construcció i equipament un llegat de 14.000 lliures.
Va morir a Vic el 27 d'abril del 1607. Fou enterrat provisionalment al cor de la Catedral de Vic, i traslladat després al convent del Carme de Reus, que ell havia fundat.
Precedit per: Carles d'Ollers |
Rector de la Universitat de l'Estudi General 1586-1588 |
Succeït per: Ferran Fivaller |