El vocabulari casteller està format, d'una banda, del lèxic general de la llengua i, de l'altra, d'una sèrie de mots i expressions propis de l'activitat castellera. D'aquests últims termes es distingeix entre els que són de base o patrimonials i el vocabulari casteller que s'ha anat modificant al llarg del temps. Els primers mots gairebé des dels orígens dels castells s'han mantingut pràcticament intactes, com per exemple les denominacions dels diferents tipus de construccions castelleres (pilar, torre, tres de set, quatre de vuit, etc.) o les diferents posicions en un castell (enxaneta, aixecador, dosos, quints, quarts, terços, etc.).
A part d'aquest substrat lèxic casteller, que pràcticament s'ha mantingut intacte al pas dels anys, el vocabulari casteller s'ha anat modificant al llarg de la seva història. D'una banda, hi ha alguns mots que han caigut en desús, però, no obstant això i contràriament a aquestes petites pèrdues lèxiques, des de la dècada del 1990 hi ha hagut un enriquiment considerable del lèxic casteller. Aquest increment lèxic es deu a diversos factors. En primer lloc, l'evolució tècnica dels castells experimentada durant l'època de platí ha comportat l'aparició de nous conceptes, fet pel qual s'han hagut d'inventar termes nous per referir-s'hi (portacrosses, portavents, etc.). D'altra banda, la mediatització del fet casteller per part dels mitjans de comunicació durant la dècada dels noranta ha significat un fort desenvolupament del llenguatge periodístic casteller, incorporant nous termes i expressions, els quals sovint s'inspiren en el llenguatge periodístic de l'esport (tripleta màgica, clàssica de vuit, supercatedral, etc.).
Reculls lèxics
El primer recull exhaustiu sobre lèxic casteller fou el vocabulari recopilat per l'estudiós vallenc Pere Català i Roca en el segon volum de l'obra Món Casteller, editada l'any 1981, on s'incloïen 894 entrades. Al llarg dels anys vuitanta també es van publicar alguns vocabularis castellers, però no és fins al març del 1995 que es va publicar la primera edició del llibre Castells i castellers. Guia completa del món casteller, obra de Xavier Brotons, el qual presentava un recull més extens que els anteriors vocabularis a més d'incorporar expressions modernes. El setembre del 2001 es va publicar el Diccionari casteller, el qual suposà la primera normativització lingüística del lèxic casteller. El diccionari, també obra de Brotons, fou assessorat pel Centre de Terminologia TERMCAT i editat per l'Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona. S'hi recullen més de sis-centes entrades acompanyades de vint-i-sis il·lustracions.
El 23 d'abril del 2007, amb motiu de l'inici oficiós de la temporada de castells, el TERMCAT va estrenar en el seu web un diccionari en línia anomenat Diccionari casteller que recull els termes bàsics relacionats amb el món casteller. Aquest compendi, assessorat per especialistes del món casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, glossa un centenar de formes d'ús habitual d'aquesta activitat i recull la denominació i la definició de cada un d'aquests termes. La publicació d'aquest diccionari va fer-se durant l'inici d'una campanya de promoció, començada el 14 d'abril del 2007 a Valls durant la primera Nit de Castells, amb l'objectiu que la UNESCO declarés els castells Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La campanya fou organitzada per la revista Castells i comptà amb la participació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
El 20 d'octubre del 2012, en el marc del II Simposi Casteller amb motiu de la Fira de Santa Úrsula a Valls, es va presentar una nova guia de lèxic casteller anomenada Lèxic casteller. La guia, editada pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Tarragona, fou elaborada per Joan Pol, tècnic d'imatge i edicions del CPNL, i Xavier Brotons, coordinador de dinamització del CNL de Tarragona, periodista casteller i autor del Diccionari casteller, a més de comptar amb la col·laboració de Ramon Vidal, tècnic del CNL de Tarragona. Consta de diversos apartats, i per primera vegada en un recull lèxic casteller s'inclouen les estructures noves de set, tres amb l'agulla i cinc amb l'agulla.
L'abril del 2013 diversos membres de l'Associació Catalana El Pont Blau d'Hamburg van editar un nou vocabulari casteller en alemany, en una iniciativa sorgida arran d'uns tallers de castells organitzats per la mateixa entitat.
1. Casteller que es col·loca al mig de la pinya, dins del tronc i de cara a un dels baixos, i que agafa un segon a l'alçada dels genolls. 2. Pilar. (3)
1. Casteller que ocupa el primer pis del tronc d'un castell i que trepitja directament el terra. 2. Dit del pilar d'un castell que té una alçada inferior a la resta de pilars.
Peça de vestir de màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla. Normalment incorpora amb l'escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca. La camisa du un coll que els castellers de tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el peu del casteller del damunt. A l'estiu, és habitual veure les camises arremangades, i a principi i final de temporada, si la camisa no és suficient per resguardar del fred, hom usa samarreta per sota. Fa unes dècades els Nens del Vendrell van dur la paraula "Vendrell" escrita a l'esquena.[cal citació] Aquest costum s'abandonà fins que fou recuperat per la Colla Jove de Barcelona.
Canalla
Els nens i nenes més petits de la colla que formen els poms de dalt dels castells. Per extensió, tota la mainada que participa en la colla.
Arribar, l'enxaneta, al capdamunt d'un castell i, encavalcat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o damunt dels peus de l'aixecador, aixecar el braç i fer l'aleta.
Carregat, carregada
1. Dit del castell que només s'ha pogut carregar però que no ha estat possible de descarregar. 2. Dit del castell que en el seu conjunt és pesant. 3. Fase de la construcció del castell abans de fer l'aleta.
Agrupació o associació de gent amb la finalitat d'alçar castells units amb un sol nom i simbologia.
Contrafort
Casteller del nucli de la pinya que se situa darrere del baix, segon (del folre) o terç (de manilles) i, amb el pit, intenta evitar que se'n vagi cap enrere.
Construcció humana
Exercici acrobàtic en què un grup de persones pugen unes damunt les altres, dempeus o de genolls, recolzant els peus o bé els genolls sobre l'esquena, les espatlles o les cuixes d'un altre, creant així diferents estructures. N'hi ha de gran diversitat de formacions i de diversos pisos d'alçada.
1. Vent. 2. Casteller de pinya que es posa entre les dues crosses i davant del vent, tot agafant faixa per compactar encara més el peu. Actualment és una posició clarament en recessió.
Descarregar
Executar completament un castell sense caure després d'haver-lo carregat prèviament.
Descarregat
1. Dit del castell que ha estat completat. 2. Dit del castell en què els components d'un o diversos pisos pesen més aviat poc.
Actuació, especialment quan hi participa més d'una colla, que normalment és una jornada fixa i tradicional dins del calendari casteller.
Diada de la colla
1. Conjunt d'activitats que una colla organitza com a cloenda de la temporada, com a celebració del seu aniversari o d'una altra diada destacada. Normalment se sol celebrar amb una actuació.
Doble pinya
Folre. Usat sobretot a finals dels anys setanta i principis dels setanta del segle xx.
Dona'm pit!
Expressió amb què un casteller de la pinya reclama que el casteller situat darrere seu empenyi amb el pit la seva esquena per tal de compactar encara més el nucli de la pinya. (vegeu també donar pit)
Donar pit
Pressionar endavant amb el pit un casteller de la pinya, del folre o de les manilles per impedir que el casteller que té davant es faci enrere a causa del pes del castell. (vegeu també pit!)
1. En un castell d'estructura simple de tres, dos que va a la rengla i que té els peus sobre les espatlles del casteller del pis inferior. 2. En un castell d'estructura combinada de cinc, dos que va a al pilar del mig i que té els peus sobre les espatlles del casteller del pis inferior.
Dos obert
En un castell d'estructura de tres o de cinc, dos que té els peus repartits damunt les espatlles de dos castellers diferents del pis inferior.
Castellers de pinya que subjecten i apuntalen el baix per tal que no perdi la seva posició ni s'enfonsi a causa del pes que ha de suportar sobre les espatlles. Està format per les crosses i els contraforts. Cada baix té el seu propi equip.
Alçar, l'enxaneta, el braç amb la mà estesa quan s'ha col·locat damunt l'aixecador amb els peus sobre les espatlles dels dosos o els peus de l'aixecador, o damunt les espatlles del dos en el cas dels pilars, com a senyal que el castell ha estat carregat. (vegeu també aleta)
Fer la motxilla
En un pilar, trobar-se l'enxaneta a l'esquena de l'aixecador. Es tracta d'un dels moments més delicats de la construcció.
Fer llenya
Caure un castell.
Fi, fina
Que s'enfila al castell amb molta suavitat, sense provocar gaires oscil·lacions ni moviments bruscos al tronc.
Qualsevol dels castellers de la pinya, del folre o de les manilles que donen suport directament, o indirectament, amb els braços i les mans per apuntalar els castellers d'un pis superior: els segons, els terços en els castells folrats i els quarts en les construccions amb manilles. Hom distingeix entre quatre posicions de mans: els primeres mans i els laterals i els vents, que es col·loquen fora del tronc, i les agulles, que van per dins.
1. Dit dels castells que s'aconsegueixen bastir sense el suport de la pinya. 2. Dit dels castells que es basteixen sense folre, prescindint d'aquest reforç, i que habitualment es construeixen amb folre. 3. Dit d'una caiguda bona.
1. Lloc on es fa l'actuació castellera. Normalment es fa a la plaça major, davant l'ajuntament del municipi, tot i que també pot fer-se en una altra plaça o espai diferent. 2. Per extensió, localitat on habitualment es fan castells.
Part del castell que comprèn els tres últims pisos formada pels dosos, l'aixecador i l'enxaneta. El pom de dalt sol està compost per canalla, en excepció de les colles universitàries, que només hi participen adults.
Casteller de l'equip de mans que es col·loca darrere el contrafort i que subjecta el segon per darrere tot apuntalant-lo per les natges. També porten primeres mans els terços dels castells amb folre i els quarts dels castells amb manilles.
Prohom Casteller
Distinció honorífica aplicada modernament a algunes personalitats castelleres.
Prova
1. Assaig d'un castell o d'una part determinada d'un castell. 2. Castell que s'intenta amb la intenció d'assajar diferents aspectes d'un castell normalment d'alçada superior.
Pujar
Enfilar-se dalt del castell.
Q
Quadratura
Simetria correcta entre els diferents pilars d'un castell.
Quart, quarta
Casteller que ocupa el quart pis d'un castell. Aquesta posició apareix a partir dels castells de set pisos.
Cada un dels actes en què es divideix una actuació. Generalment, una exhibició consta de tres rondes per a cada colla, amb possibilitat de ronda de repetició, i acaba amb una ronda de pilars.
Casteller que es col·loca darrere el primeres mans i li dona suport. També porten segones mans els terços dels castells amb folre i els quarts dels castells amb manilles. Formen part del segon cordó.
Setè
Casteller de tronc que ocupa el setè pis d'un castell. Aquest posició apareix a partir dels castells de deu pisos.
Sis
1. Castell d'estructura combinada format per sis pilars, amb una disposició composta d'una torre central i dues altres torres adossades als pilars de la torre central. Es tracta d'una autèntica raresa. 2. Sisè.
Sisè
Casteller de tronc que ocupa el sisè pis d'un castell. Aquest posició apareix a partir dels castells de nou pisos.
Soca
1. Pinya. 2. Pinya que porta un folre al damunt. 3. Peu.
Crit amb el qual el cap de colla valida l'intent del carregament d'un castell en els castells de set pisos. Aquesta expressió ve del fet que en els castells de set pisos les gralles comencen a tocar quan els terços comencen a pujar i, per tant, l'intent es considera vàlid.
1. Castell d'estructura simple format per tres pilars. 2. En els castells d'estructura combinada, conjunt de tres pilars, el pilar del mig del qual s'adossa a una torre, en el cas de castells d'estructura de cinc, o a un quatre, en els castells d'estructura de set. En els castells de nou el tres se situa al centre de la construcció, a on s'adossen tres torres a cada un dels pilars del tres.
1. Ball de valencians. 2. Antigament, castellers. Als diaris d'aproximadament fins a la primera meitat del segle xix els castellers són anomenats moltes vegades "valencians". D'altra banda, el folklorista Joan Amades recollia que el terme, referit als castellers, encara era usual abans de la Guerra Civil entre la gent gran del Camp de Tarragona, el Penedès, la Conca de Barberà i l'Urgell.
Casteller de l'equip de mans que se situa entre dos pilars, a l'espai que queda entre crossa i crossa, i amb una mà agafa un pilar i amb l'altra l'altre pilar.
Situar-se al voltant d'un castell net amb els braços enlaire però sense tocar-lo, pendent de la seva evolució per si calgués subjectar-lo. És habitual com a norma de seguretat, sobretot als assajos, que és on es fan més proves amb castells nets.
Brotons, Xavier. Diccionari casteller. Institut d'Edicions de la Diputació de Barcelona, setembre del 2001, p. 15-73. ISBN 84-7794-794-5.
Brotons, Xavier. «Apèndix VII: Vocabulari casteller». A: Castells i castellers. Guia completa del món casteller. Lynx Edicions, març del 1995, p. 225-243. ISBN 84-87334-17-2.
Almirall, Josep. «Glossari». A: Castells, tocant el cel amb la mà. Triangle Postals, 2011, p. 238-239. ISBN 84-8478-471-5.