El conflicte armat en curs entre Israel i grups milicians palestins, liderats per Hamàs i recolzats per Gihad Islàmic palestí, Cau del Lleó, Front Popular per a l'Alliberament de Palestina i Front Democràtic per a l'Alliberament de Palestina, va començar el 7 d'octubre de 2023 amb una ofensiva sorpresa coordinada contra Israel. L'atac va començar al matí amb el bombardeig d'un mínim de 3.000 coets llançats cap al territori israelià des de la Franja de Gaza, controlada per Hamàs. Simultàniament, uns 2.500 militants de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, es van infiltrar per diversos punts del mur entre la franja de Gaza i Israel, van assaltar posicions militars frontereres i van matar civils a 22 localitats israelianes veïnes. En total, els atacs van matar almenys 1.200 israelians, incloent-hi 260 persones que assistien a un festival de música a Re'im. A més, al voltant de 200 ostatges civils desarmats i soldats israelians capturats varen ser portats a la Franja de Gaza, incloent-hi dones i nens. El primer ministre israelià, Binyamín Netanyahu, va declarar Israel en "estat de guerra" durant un discurs televisiu després de l'inici dels atacs. Les Forces de Defensa d'Israel van iniciar atacs de represàlia abans que el govern hebreu declarés formalment la guerra a Hamàs l'endemà.
Hamàs, que va declarar que havia rebut suport de l'Iran per a l'atac a Israel, va justificar l'atac atenent a la violència dels colons israelians, el bloqueig de la Franja de Gaza i la profanació de la mesquita d'Al-Aqsa, així com les atrocitats israelianes contra els palestins al llarg de dècades. El conflicte entre els grups militants de la Franja de Gaza i Israel continua des del 2006. Hamàs va evitar confrontacions amb Israel el 2022 i la major part del 2023, mentre es preparava, en secret, per a la seva ofensiva principal, que van anomenar Operació Inundació d'Al-Aqsa.
Israel va procedir a repel·lir les forces de Hamàs dins del seu territori i a dur a terme atacs aeris a la Franja de Gaza, que van matar més de 6.500 palestins fins al 26 d'octubre segons el Ministeri de Salut de la Franja de Gaza. El 13 d'octubre, la contra ofensiva israeliana va entrar en un nou escenari amb l'anunci d'un setge total sobre la Franja de Gaza on l'Exèrcit d'Israel tallaria el subministrament d'aliments, aigua, electricitat i combustible, pel que l'única via de entrada i sortida seria el pas de Rafah amb Egipte. Israel va instar als habitants de les poblacions del nord de la Franja de Gaza, on hi vivien 1,2 milions de persones, a abandonar la zona en un termini de 24 hores en el que semblava que seria una ofensiva a gran escala per via terrestre. Aquests terminis van ampliar-se duran els següents dies per la impossibilitat d'una evacuació tant massiva en tant poc temps, després de les pressions internacionals. L'agència UNRWA xifra els refugiats interns a la franja en 1,4 milions. Del costat israelià, 200.000 civils han estat desplaçats internament.
Almenys 44 països van denunciar Hamàs i van qualificar la seva conducta de "terrorisme", inclosa una declaració conjunta dels Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. En canvi, països de l'Orient Mitjà van demanar la desescalada i van denunciar l'ocupació dels territoris palestins de Gaza i Cisjordània durant dècades per part d'Israel. El 7 d'octubre el president palestí Mahmud Abbas va declarar que els palestins tenien dret a defensar-se contra el "terror dels colons i les tropes d'ocupació". Tanmateix, l'Autoritat Nacional Palestina va declarar dos dies després que "Hamàs no és el govern de Palestina" i que el govern d'Abbas "rebutja qualsevol atac o dany a civils a tots els bàndols" i està compromès "amb la no violència i la negociació". L'Iran va amenaçar Israel d'intervenir i va advertir a Israel que aturés immediatament tota agressió militar contra Gaza. Les Nacions Unides i molts països van demanar un alto el foc immediat. Un grup de relators especials de les Nacions Unides, juntament amb grups de drets humans, han acusat tant Israel com Hamàs de cometre crims de guerra i d'atacar indiscriminadament a la població civil.
Els grups milicians palestins van batejar el seu assalt Operació Inundació d'Al-Aqsa (àrab: عملية طوفان الأقصى, ʿAmaliyyat Ṭūfān al-Aqṣà), mentre Israel ha anunciat l'inici d'una contraofensiva anomenada Operació Espases de Ferro (hebreu: מבצע חרבות ברזל, Mivtsa Cherevot Barzel). L'inici de l'assalt palestí va coincidir amb el 50è aniversari de l'esclat de la guerra araboisraeliana de 1973.
La Franja de Gaza i Israel han estat en conflicte des del Pla de retirada unilateral israeliana de la Franja de Gaza el 2005, especialment des que Hamàs va aconseguir el control de la Franja de Gaza després de les eleccions legislatives palestines de 2006 i de la guerra civil entre Hamàs i Fatah el 2007. La Franja de Gaza està sota un bloqueig israelià des del 2007.
L'atac palestí va tenir lloc durant la festa jueva de Simhat Torà i Sàbat i l'endemà del 50è aniversari de la guerra del Yom Kippur. Durant les tres setmanes precedents a l'atac, palestins i israelians s'havien enfrontat a les immediacions de la tanca de separació Israel-Gaza; però Hamàs i Israel havien negociat una treva amb la mediació de Qatar, Egipte i les Nacions Unides, que s'havia aprovat el 29 de setembre. Durant aquests enfrontaments havien mort un mínim de 247 palestins, 32 israelians i 2 estrangers.
En el terreny diplomàtic, feia temps que Israel i l'Aràbia Saudita negociaven per a normalitzar les seves relacions i havien fet un bon progrés. De fet, poc abans de l'atac palestí, el príncep hereu saudita, Mohammed bin Salman, havia afirmat que la normalització de relacions entre els dos països era "per primera vegada, real". Posteriorment als fets, el Ministeri d'Afers Exteriors de l'Aràbia Saudita va dir en un comunicat que havia "advertit repetidament que la contínua ocupació de Gaza per part d'Israel impulsaria més violència".
El comandant de les Brigades Izz ad-Din al-Qassam, Mohammed Deif, va dir que l'atac era en resposta a la "profanació de la mesquita d'Al-Aqsa" i a la violència perpetrada per l'Exèrcit d'Israel els mesos anteriors a Jerusalem i va demanar a palestins i àrabs israelians que "expulsin els ocupants i demoleixin els murs". El líder de Hamàs, Saleh al-Arouri, va dir que l'operació era una resposta "als crims de l'ocupació" i va afegir que els combatents defensaven la mesquita d'Al-Aqsa i milers de presoners palestins detinguts per Israel. En aquest sentit, Addameer, una ONG de drets humans, comptabilitzava prop de 5.200 persones palestines empresonades a Israel, entre les quals, 33 dones, 170 menors i més de 1.200 persones en detenció administrativa.
Al voltant de les 06:30, hora local, del 7 d'octubre de 2023, Hamàs va anunciar l'inici del que va anomenar "Operació Inundació d'Al-Aqsa", afirmant que dispararia més de 5.000 coets des de la Franja de Gaza cap a Israel durant 20 minuts. Els mitjans israelians van informar que s'havien llançat almenys 2.200 projectils des de Gaza. Almenys cinc persones van morir pels atacs amb coets. Hi va haver constància d'explosions a la ciutat de Xaron, Guederà, Hertseliyya, Tel-Aviv i Ascaló. Les sirenes antiaèries també es van activar a Beerxeba, Jerusalem, Rehovot, Rixon le-Tsiyyon i a la base aèria de Palmahim. Hamàs va fer una crida a alçar-se en armes, amb el comandant militar superior Mohammad Deif demanant "als musulmans de tot arreu a atacar". Els milicians palestins també van obrir foc contra vaixells israelians a la franja de Gaza, mentre es produïen enfrontaments entre palestins i l'exèrcit d'Israel a la secció est de la tanca perimetral de Gaza. Al vespre, Hamàs va llançar un altre bombardeig d'uns 150 coets en direcció a Tel-Aviv.
Simultàniament, al voltant de 1.000 milicians palestins es van infiltrar a Israel des de Gaza utilitzant camions, camionetes, motocicletes, excavadores, llanxes ràpides i parapents. Les imatges i els vídeos semblaven mostrar milicians fortament armats i emmascarats vestits de negre sobre camions i obrint foc a Sederot, matant a diversos civils i soldats israelians. Un vídeo de Gaza mostrava el cadàver d'un soldat israelià trepitjat per una multitud. Altres vídeos semblaven mostrar israelians fets presoners i un tanc israelià en flames, així com milicians conduint vehicles militars israelians. També es va informar que els milicians van obrir foc en un festival a l'aire lliure de música electrònica a Re'im. També es van veure escamots a Nir Oz, Be'eri i Netiv HaAsara, on es van prendre ostatges i incendiar cases, així com a alguns assentaments israelians al voltant de la Franja de Gaza.
Un portaveu militar israelià, Daniel Hagari, va declarar que milicians de Gaza havien entrat a Israel per almenys set llocs i havien envaït quatre petites «comunitats rurals» israelianes, la ciutat fronterera de Sederot i dues bases militars tant des de la terra com des del mar. Els mitjans israelians van informar que set comunitats estaven sota el control de Hamàs, incloent Nahal Oz, Kfar Aza, Magen i Sufa Beheri. Es va informar que la comissaria de policia de Sederot havia passat a estar sota el control de Hamàs, així com el pas d'Erez, permetent als milicians entrar a Israel des de Gaza. El comissari de la policia israeliana, Kobi Shabtai, va declarar que hi va arribar a haver fins a 21 llocs actius d'alta confrontació al sud d'Israel.
A Be'eri, els milicians de Hamàs van prendre com a ostatges fins a 50 persones. Durant un enfrontament entre milicians i les forces de les FDI, van circular vídeos per les xarxes socials de Be'eri on es mostrava els ostatges descalços. Aproximadament 18 hores després que comencessin els enfrontaments, les FDI van anunciar que havien alliberat els ostatges de Be'eri. A la ciutat d'Urim, un suburbi d'Ofaqim, dos israelians van ser rescatats per les FDI. Durant el rescat, quatre milicians de Hamàs van morir i tres soldats israelians van resultar ferits.
El 22 d'abril de 2024 general de divisió Aharon Haliva, cap de la intel·ligència militar d'Israel, va dimitir dimiteix en ser incapaç d'aturar l'atac de Hamàs, convertint-se en el primer alt funcionari que n'assumeix la responsabilitat i deixa el càrrec.
Es va activar el sistema de defensa aèria Cúpula de Ferro. El primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de Defensa Yoav Gallant van realitzar avaluacions de seguretat a la seu de les Forces de Defensa d'Israel (FDI) a Tel-Aviv. Més tard, Gallant va declarar l'estat d'emergència a les àrees de fins a 80 quilòmetres de la frontera de Gaza i va aprovar la mobilització de desenes de milers de reservistes de l'exèrcit no només al llarg de la frontera de Gaza sinó també a Cisjordània i al llarg de les fronteres amb el Líban i Síria. Així mateix, es va demanar als residents de les zones al voltant de la Franja de Gaza que no sortissin a l'exterior, mentre que als civils del sud i el centre d'Israel se'ls "obligava a quedar-se al costat dels refugis". Les carreteres al voltant de la Franja de Gaza van ser tancades i es van tancar els carrers de Tel-Aviv.
Després de l'assalt, Israel va declarar un estat major de preparació per a un possible conflicte. Les FDI van informar que realitzarien accions dirigides a la Franja de Gaza sota el que va anomenar "Operació Espases de Ferro", es van anunciar el tancament de tota la regió del sud d'Israel al "moviment civil" i el desplegament de la unitat antiterrorista Yamam.
En una transmissió televisiva, el primer ministre Netanyahu va declarar: "Estem en guerra". També va dir que les FDI reforçarien els seus desplegaments fronterers per dissuadir altres de "cometre l'error d'unir-se a aquesta guerra". En un discurs posterior, va amenaçar amb "convertir Gaza en una illa deserta" i va instar els seus residents a "marxar ara".
Els aeroports del sud i centre d'Israel van ser tancats per a l'ús comercial i privat, mentre que l'aeroport Ben Gurion i l'aeroport d'Elat van continuar operatius. Diverses companyies aèries van cancel·lar els vols cap a i des d'Israel.
Durant la nit del 7 al 8 d'octubre, el Gabinet de Seguretat d'Israel va votar a favor d'emprendre una sèrie d'accions per provocar la "destrucció de les capacitats militars i governamentals de Hamàs i el Gihad Islàmic palestí", segons un comunicat de l'Oficina del Primer Ministre. La Corporació Elèctrica d'Israel, que subministra fins al 80% de l'electricitat de la Franja de Gaza, va tallar l'electricitat a la zona. Com a resultat, el subministrament elèctric de Gaza es va reduir de 120 MW a només 20 MW, la qual cosa la va obligar a dependre de centrals elèctriques pagades per l'Autoritat Palestina.
Les FDI van dir que van atacar objectius a Gaza amb avions de caça, segons els informes, van colpejar 17 complexos militars de Hamàs i quatre centres de comandament operacionals. Entre els llocs afectats hi havia la Torre Palestina d'11 pisos al centre de la ciutat de Gaza que albergava les emissores de ràdio de Hamàs al terrat. Israel també va colpejar dos hospitals, matant un conductor d'ambulància i una infermera.
Durant la nit del 7 al 8 d'octubre, Israel va colpejar fins a 426 objectius a la Franja de Gaza. La ciutat de Bait Hanun va ser arrasada pels atacs aeris, i la mesquita d'Al-Amin Muhammad va ser destruïda. Els objectius també incloïen diversos blocs d'habitatges, túnels, cases dels funcionaris de Hamàs i la Torre Watan, que servia com a centre per als proveïdors d'Internet a la zona. Un atac aeri israelià va matar 19 membres de la mateixa família (incloent les criatures), els supervivents de l'atac aeri van dir que no hi havia milicians a la seva zona ni van ser advertits.
Segons els informes, les FDI van bombardejar durant la nit de diumenge a dilluns 500 objectius a la Franja de Gaza, inclòs el camp de refugiats de Jabalia, densament poblat, i van causar "dotzenes" de víctimes, inclosos nens. Les FDI van declarar que van establir el control total sobre les ciutats israelianes al voltant de la tanca perimetral de Gaza. Tanmateix, les operacions contra milicians van continuar a Sederot.
El Gabinet de Seguretat d'Israel va anunciar formalment l'estat de guerra per primera vegada des de la guerra de Yom Kippur de 1973. Amb tot, les FDI van anunciar que 22 zones havien estat recuperades, però que continuaven els combats en vuit llocs, inclosos Sederot i Kfar Aza. Diversos milicians palestins que anaven en un cotxe robat van morir a mans de les forces israelianes prop d'Ascaló després d'un tiroteig.
Netanyahu va nomenar l'antic general de brigada Gal Hirsch responsable del govern sobre ciutadans desapareguts i segrestats. Les FDI van cridar a files 300.000 reservistes i va anunciar l'objectiu d'eliminar les capacitats militars de Hamàs i enderrocar el seu domini sobre la Franja de Gaza.
A primera hora del 10 d'octubre, Israel va assegurar haver recuperat els assentaments ocupats anteriorment per Hamàs, alhora que esmentava que havia trobat uns 1.500 cadàvers de milicians de Hamàs.
El ministre de Defensa, Yoav Gallant, va anunciar un bloqueig "total" de la Franja de Gaza que tallaria l'electricitat i bloquejaria l'entrada d'aliments i combustible i va afegir que "lluitaven amb animals humans i estaven actuant en conseqüència". Human Rights Watch va qualificar l'ordre de "repugnant" i va demanar al Tribunal Penal Internacional que prengués "nota d'aquesta crida a cometre un crim de guerra". Per la seva banda, l'ONG de drets humans amb seu a Ginebra Euro-Med Human Rights Monitor, va acusar Israel de fer matances indiscriminades contra civils a la ciutat de Gaza. Les FDI van dir que 15 comunitats al voltant de la Franja de Gaza havien estat evacuades.
A primera hora del dia 13 d'octubre, les FDI van emetre advertències d'evacuació per a les poblacions del nord del Gaza, inclosa la ciutat de Gaza, en 24 hores. L'evacuació del nord de la Franja de Gaza, que implicaria el desplaçament d'1,2 milions de persones, segons l'ONU, que en un comunicat va advertir de "conseqüències humanitàries devastadores". Poc després es van emetre les ordres d'evacuació al personal de les instal·lacions de l'ONU, entre elles UNRWA, amb instruccions per traslladar-se a Rafah. L'Autoritat de Hamàs per als Afers dels Refugiats va respondre dient als residents al nord de Gaza que es "mantinguessin ferms a les vostres cases i que es mantinguessin ferms davant d'aquesta repugnant guerra psicològica lliurada per l'ocupació". Durant les 24 hores anteriors, Israel havia fet incursions localitzades per localitzar-hi milicians i persones segrestades per Hamàs.
L'ONU va confirmar que el 21 i el 22 d'octubre dos combois amb ajuda humanitària (medicaments, subministraments mèdics, aliment i aigua), de 20 i 14 camions respectivament, havien entrat a Gaza a través pas fronterer de Rafah al sud de la Franja amb el permís d'Israel i d'Egipte.
El dia 17 d'octubre, almenys 500 persones van morir a causa del llançament d'un artefacte aeri a l'hospital àrab Al-Ahli, al centre de la ciutat de Gaza. La responsabilitat de l'explosió es va discutir molt, i les notícies falses i les acusacions van anar en totes direccions. Segons el Ministeri de Salut de Gaza, dirigit per Hamàs, un atac aeri israelià va ser el causant de l'explosió i va matar almenys 500 civils a l'hospital. Aquesta afirmació va ser negada per les FDI, que van afirmar que l'explosió era el resultat d'un llançament fallit de coets per part del Gihad Islàmic palestí (PIJ).
Les FDI van publicar imatges d'un coet que semblava canviar de rumb i s'apagava, seguit d'una explosió a la ciutat de sota, juntament amb una suposada conversa telefònica interceptada entre militants de Hamàs reconeixent que l'explosió va ser causada per un coet PIJ. Un portaveu del PIJ va negar qualsevol implicació. El 18 d'octubre, el president estatunidenc Joe Biden va declarar que el Pentàgon havia conclòs de manera independent que l'explosió no va ser causada per Israel.
Al Jazeera va publicar un reportatge elaborat pels seus serveis de verificació en el que exposaven que la Cúpula de Ferro hauria interceptat i desintegrat els coets llançats pel Gihad Islàmic. Tanmateix, mostra com els minuts anteriors les Forces de l'aire de l'Exèrcit d'Israel havien estat bombardejant zones properes, gràcies a les càmeres que tenen instal·lades permanentment gravant la ciutat de Gaza.
L'endemà de l'explosió, ja a plena llum del dia, es van poder veure imatges i vídeos del lloc. L'explosió es va produir en un pàrquing proper a l'edifici de l'hospital que, tot i que havia patit alguns danys, com el trencament de vidres, no tenia cap altre afectació que no tinguessin altres edificis del voltant. Al lloc de l'explosió s'hi observen mitja dotzena de cotxes cremats, un d'ells totalment destruït, i un petit cràter d'uns 30 centímetres al terra que, segons experts entrevistats per la BBC i altres mitjans, no eren compatibles amb el bombardeig d'un míssil israelià. Tampoc no es van trobar les restes que el suposat míssil hauria deixat al lloc de l'explosió. La impossibilitat d'accedir al lloc, però, va fer impossible d'afirmar amb total seguretat què hi havia passat en cap dels sentits.
L'ONU va considerar necessari el 19 d'octubre que hi hagués una investigació independent sobre l'autoria de l'explosió a l'hospital Al-Ahli atès el fet que no estava clara. En aquell moment no va voler posicionar-se sobre si havia de prendre o no la iniciativa.
Els bombardejos a les zones nord de la Franja de Gaza van forçar el desplaçament d'entre un milió i 1,4 milions de persones a àrees més al sud. Aquests intensos bombardejos també es van realitzar fins a tres vegades a l'únic pas fronterer que hi havia habilitat per l'entrada d'ajuda humanitària entre la Franja i Egipte, segons l'Oficina de l’ONU per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA). Així doncs, el setge que patia la frontera amb Israel i la frontera amb Egipte tancada, van comportar l'aïllament quasi total de la franja amb necessitats d'ajuda estrangera per medicines, menjar i combustible. Jordània i Turquia i organitzacions com la Mitja Lluna Roja i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) havien enviat aquesta ajuda, però la frontera va restar tancada durant dies fins a arribar a un acord amb l'Exèrcit d'Israel perquè no bombardegés el pas mentre entrés l'ajuda.
El 27 d'octubre, els serveis d'Internet i de telefonia mòbil a Gaza es van tallar gairebé completament quan Israel va intensificar la seva campanya de bombardejos. Després d'això, les Forces de Defensa d'Israel (FDI) van llançar una incursió terrestre a gran escala a la Franja de Gaza. Es van informar d'enfrontaments entre Hamàs i les FDI prop de les ciutats de Beit Hanoun i Bureij.
El 29 d'octubre, Tedros Adhanom Ghebreyesus, el cap de l'Organització Mundial de la Salut, va descriure com a "profundament preocupants" els informes de la Mitja Lluna Roja Palestina que l'hospital al-Quds havia rebut un avís d'evacuació urgent juntament amb un avís que "anava a ser bombardejat". Va reiterar que era "impossible evacuar hospitals plens de pacients sense posar en perill les seves vides". Els atacs aeris israelians van apuntar a l'àrea al voltant de l'hospital, omplint parts de l'edifici de fum i pols. Es calcula que uns 14.000 civils estaven refugiats dins o prop de l'hospital. Associated Press va informar que els atacs aeris israelians també van destruir les carreteres que conduïen a l'hospital d'Al-Shifa, fent més difícil l'arribada.
El president Biden va trucar al Primer ministre d'Israel Netanyahu demanant que tinguessin precaució a l'hora de distingir entre civils i militants de Hamàs, així com l'expressa necessitat d'aturar la violència dels colons jueus extremistes a Cisjordània. Un fiscal del Tribunal Penal Internacional que va visitar el pas de Rafah va anunciar que el tribunal tenia "investigacions actives en curs en relació amb els crims suposadament comesos a Israel" el 7 d'octubre, així com a Gaza i Cisjordània des del 2014.
El «Fòrum dels Ostatges i les famílies desaparegudes», un grup israelià que representa les famílies dels presos com a ostatges a Gaza, va dir que donava suport a l'alliberament general de tots els presoners palestins a canvi del retorn de tots els ostatges israelians detinguts a Gaza.[ El líder de Hamàs a la Franja de Gaza, Yahya Sinwar, va dir que el grup estava disposat a alliberar tots els ostatges israelians a canvi de l'alliberament de tots els presoners palestins. El portaveu de les FDI va descartar l'informe com a "terror psicològic utilitzat cínicament per Hamàs per crear pressió".
El 31 d'octubre, les FDI van bombardejar el densament poblat camp de refugiats de Jabalia, matant almenys 50 palestins i ferint-ne almenys 150; segons Israel, un alt comandant de Hamàs i desenes de militants estaven entre els morts. Hamàs va negar la presència d'un comandant superior. Els testimonis oculars entrevistats per CNN i Der Spiegel van parlar d'escenes "apocalíptiques", amb desenes d'edificis esfondrats, nens que porten altres nens ferits i cossos estirats entre les runes. El director quirúrgic de l'hospital indonesi proper va dir que havien rebut 120 cadàvers i tractat 280 ferits, la majoria dones i nens.
El 2 de novembre, les FDI van acabar de rodejar completament la ciutat de Gaza, i va començar un setge. Les Forces de Defensa d'Israel van atacar l'Hospital Al-Shifa, on van trobar armes i un complex de túnels usat per Hamas i durant el setge israelià l'hospital es va quedar sense combustible, llits i subministraments mèdics, va quedar desbordat i incapacitat per donar tractament adient a ferits i moribunds.
Els combats pel control de Jabalia, un dels centres de comandament de Hamàs defensat per les brigades Al-Quds van començar el 8 de novembre, i la ciutat va quedar encerclada la nit del 20 al 21 de novembre, i el 19 de desembre les FDI van afirmar que havien "desmantellat" completament els tres batallons de Hamàs que operaven a Jabalia amb la rendició d'uns 500 combatents de Hamàs i de Gihad Islàmic palestí, i la localització d'una xarxa de túnels subterranis, un complex d'entrenament i un magatzem d'armes.
Es va establir una treva entre el 24 de novembre i l'1 de desembre de 2023, durant la qual Hamàs va alliberar 50 dones i nens ostatges ostatges i Israel va alliberar 210 dones i nens empresonats per delictes relacionats amb la seguretat.
Els combats pel control de Khan Yunis al sud-oest de la Franja de Gaza van començar amb bombardeigs aeris que es van iniciar l'1 de desembre i van durar mentre el dia 3 van iniciar-se les operacions terrestres i van durar fins que el 23 de gener la ciutat va quedar completament encerclada. A principis de febrer s'havien destruït els batallons palestins sense ocupar el territori, el 15 de febrer l'Hospital Nasser fou atacat i va deixar de funcionar el març, en abril encara hi havia combats al barri d'Al-Amal, Bona part de Khan Younis va quedar en ruïnes després de mesos de bombardejos i intensos combatss, que van acabar amb la retirada de l'exèrcit israelià el 7 d'abril de 2024.
Al desembre, noves negociacions amb la mediació d'Egipte van donar lloc a propostes d'un pla de múltiples fases que suposaria l'alliberament d'ostatges, la retirada de les forces israelianes de Gaza i la creació d'un govern palestí tecnocràtic. Hamàs i Jihad Islàmica Palestina van rebutjar una oferta d'alto el foc permanent si Hamàs i Jihad Islàmica Palestina renunciaven al control sobre Gaza i la celebració d'eleccions democràtiques.
El 18 de desembre de 2023 les forces israelianes van aconseguir el control total de Beit Hanoun amb la derrota del batalló de Hamàs que hi operava. Malgrat això, els enfrontaments van continuar a la ciutat abans que les forces israelianes se'n retiressin sis dies després. El líder adjunt de Hamàs, Saleh al-Arouri, que estava al Líban fent de connexió entre el seu grup i Hezbol·lah, i dos comandants més de les brigades Izz ad-Din al-Qassam van morir en un atac amb dron a Beirut.
En març de 2024 una nova operació de l'exèrcit israelià als túnels, centres de comandament i magatzems d'armes a les instal·lacions de l'Hospital Al-Shifa, va acabar amb la retirada israeliana després de dues setmanes de setge i la mort d'uns 200 militants de Hamàs i la captura d'uns altres 500. El 26 de març l'exèrcit israelià va matar Marwan Issa, comandant adjunt militar de Hamàs, el líder de rang més alt del grup en ser abatut des de l'inici de la guerra.
El 7 d'abril les forces israelianes es van retirar de les parts occidentals de Khan Yunis, deixant la Brigada Nahal com l'única brigada israeliana estacionada a la Franja de Gaza, encarregada d'assegurar el Corredor de Netzarim, que travessa Gaza des de la zona de Be'eri al sud d'Israel fins a la costa de la Franja. Abans de la retirada, es van exhumar les fosses comunes per verificar amb proves d'ADN si algun dels cadàvers corresponia a algun hostatge.
El 19 d'abril l'exèrcit israelià va atacar a Cisjordània el camp de Nur Shams a Tulkarem, Beit Furik, a l'est de Nablus, i Beit Rima, al nord-oest de Ramallah. El 21 d'abril Israel va renovar els atacs a l'hospital Al-Shifa per la sospita que s'hi refugien comandants de Hamàs.
Hezbol·là, recolzat per l'Iran, al sud del Líban i les milícies huthis al Iemen, han llançat atacs a escala limitada contra Israel, fent por a un conflicte militar regional més ampli. Les milícies recolzades per l'Iran a l'Iraq i Síria també han negociat atacs amb els EUA i les FDI. Més de 100 palestins han mort en enfrontaments amb soldats i colons israelians a Cisjordània des del 7 d'octubre. La violència dels colons ha estat molt criticada per les FDI.
Els dies 8 i 9 d'octubre, hi va haver foc creuat entre Hezbol·là i les forces israelianes després que els militants d'Hezbol·là disparassin míssils contra Israel des del Líban i Israel respongués amb atacs aeris al Líban. Hezbol·là ha ofert suport simbòlic a Hamàs amb alguns bombardejos i atacs amb coets. No obstant això, la major part d'això ha tingut lloc a les Granges de Shebaa, una petita parcel·la de terra en disputa que ha experimentat un conflicte de baix nivell des de l'any 2000. S'han registrat més de 4.400 incidents violents entre Hezbol·là i Israel des de l'inici de la guerra, i aproximadament 100.000 israelians han estat evacuats del nord d'Israel des de l'inici del conflicte.
El 31 de març de 2024, el comandant Ismail Al Zin, responsable la unitat de míssils antitancs del cos d'elit Radwan de Hezbol·là responsable de nombrosos atacs contra Israel va morir en un atac amb dron al Líban.
Des del 17 d'octubre de 2023, i en resposta al suport dels Estats Units a Israel a la guerra entre Israel i Hamàs, les milícies recolzades per l'Iran van iniciar una sèrie coordinada de més de 170 atacs a bases i actius militars nord-americans a Síria, Iraq i Jordània. Aquests atacs van provocar ferides a desenes de membres del servei nord-americà. Com a represàlia, els Estats Units han llançat múltiples contraatacs, que han resultat en la mort de més de 30 militants, entr ells Mushtaq Talib al-Saidi, comandant d'Harakat Hezbol·là al-Nujaba. El febrer de 2024, després dels atacs aeris dels Estats Units a l'Iraq i Síria, els atacs de milícies contra les forces nord-americanes es van aturar.
El 31 d'octubre de 2023 els huthis van declarar la guerra a Israel. Van imposar un bloqueig naval a la mar Roja, on van arribar a disparar un míssil balístic contra Elat, al sud d'Israel. Encara que els huthis van dir que només atacarien vaixells vinculats a Israel, els Estats Units o la Gran Bretanya, han atacat indiscriminadament els vaixells de moltes nacions. Entre octubre de 2023 i març de 2024, els huthis van atacar vaixells al Mar Roig en més de seixanta ocasions, i per evitar els atacs, centenars de vaixells comercials han estat redirigits per navegar per Sud-àfrica.
El 24 de novembre de 2023 el portacontenidors CMA CGM Symi de l'israelià Idan Ofer va ser atacat per un dron iranià HESA Shahed 136 a l'oceà Índic, causant danys al vaixell sense ferir la tripulació El 23 de desembre, un dron iranià HESA Shahed 136 va atacar el petrolier afiliat a Israel MV Chem Pluto a l'oceà Índic, davant de la costa de Gujarat sense fer mal als seus 20 tripulants però va provocar un incendi que va ser apagat. El 13 d'abril de 2024, l'Armada de l'exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica va pujar a bord del portacontenidors portuguès MSC Aries, propietat parcial de l'empresari israelià Eyal Ofer i és operat per la seva empresa, Zodiac Maritime, a l'estret d'Ormuz amb un helicòpter i el va redirigir cap al territori iranià. L'1 d'abril de 2024, un atac aeri israelià va destruir un edifici annex a l'ambaixada iraniana a Damasc matant 16 persones entre ells el general de brigada Mohammad Reza Zahedi de la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, i altres set oficials de la Guàrdia Revolucionària Islàmica.
L'Iran va llançar el 13 d'abril a la nit una gran onada d'uns 300 drons i míssils des de l'Iran, el Líban, l'Iraq i el Iemen. Aquest és el primer atac iranià directe contra Israel des de 1979. El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran va denominar el seu atac com a Operació Promesa Veritable. Els atacs iranians van impactar a Irbil al nord de l'Iraq, i i una base aèria israeliana, a la que va causar danys menors a Israel, es van interceptar míssils a Jerusalem i Dimona dissabte a la nit, i la metralla de la intercepció d'un míssil balístic a Arad va ferir una nena beduina. Cap dron ni cap dels 30 míssils de creuer iranians llançats van entrar a l'espai aeri israelià. 25 míssils de creuer van ser abatuts per la Força Aèria Israeliana fora de l'espai aeri israelià i 120 míssils balístics van ser abatuts pels sistemes de defensa aèria israeliana. Les forces militars nord-americanes a la regió van ajudar Israel a interceptar els atacs.
L'Exèrcit iranià el 19 d'abril va confirmar tres explosions a la matinada a Qahjavarestan, a prop de l'aeroport d'Isfahan i de la base aèria militar de Shekari, on hi ha instal·lacions nuclears i fàbriques de drons i altre armament de guerra, provocades pels trets dels seus sistemes de defensa aeris contra objectes sospitosos, i Hossein Dalirian, portaveu de l'Agència Espacial Iraniana, va informar que diversos drons havien estat abatuts.
Almenys 900 israelians van ser assassinats, 73 dels quals soldats, més de 2.500 ferits i entre 130 i 150 entre soldats i civils van ser presos com a ostatges.
El 7 d'octubre, milicians de Hamàs van assassinar centenars d'assistents a un festival de música a Re'im. El 8 d'octubre, més de 260 cossos van ser recuperats al lloc de la massacre per l'agència de rescat ZAKA. Altres assistents van ser ferits o presos com a ostatges. A més, almenys un civil va ser assassinat a Kfar Aviv, nou persones a Sderottres, quatre persones van morir a Kuseife.
Almenys 100 israelians van ser capturats com a presoners per Hamàs i transportats a la Franja de Gaza. El 8 d'octubre, el Gihad Islàmic palestí va afirmar que tenia almenys 30 captius, quatre de les quals van ser assassinats, i quatre més van morir a causa dels bombardejos de l'exèrcit israelià, segons Hamàs.
El Ministeri de Salut palestí a Gaza va informar el 25 d'octubre de 2023 que 6.500 palestins, inclosos 2.700 infants, havien estat assassinats i milers més havien resultat ferits. Yousef Abu al-Rish, el màxim funcionari de salut palestí a Gaza, va declarar que la majoria de les víctimes eren d'atacs provinents des de l'interior d'Israel. Metges Sense Fronteres va declarar que Israel va atacar l'Hospital indonesi al nord de Gaza, matant una infermera, un conductor d'ambulància i provocant diversos ferits, a més de quatre palestins assassinats al llarg de la tanca perimetral de Gaza, deu civils van ser assassinats en un atac a un edifici residencial a Shabora, 19 persones en un atac aeri a Rafah el 9 d'octubre, i almenys 50 persones al camp de Jabalia.
A finals de febrer de 2024, el Ministeri de Salut de Palestina fa afirmar que fins aquell moment havien mort 30.035 persones i el nombre de ferits superava els 70.000, i a finals de març el nombre de morts era 32.705 persones, entre elles 13.000 combatents de Hamas, i els ferits, 75.190. Un 70% de les víctimes mortals palestines son dones i nens.
Segons Human Rights Watch, Amnistia Internacional, l'enviat d'Israel de l'ONU i B'Tselem, organització israeliana de drets humans, afirmen que els atacs de grups armats palestins amb objectius deliberats contra civils, com els assassinats de civils en massa i la presa de desenes de civils israelians com a ostatges, equivalen a crims de guerra segons el dret internacional humanitari.
Informes de desenes de mitjans internacionals van informar sobre diversos testimonis oculars que asseguraven haver presenciat múltiples violacions i violència sexual per part dels militants de Hamás contra dones israelianes, sobretot durant la massacre al festival de música de Re'im. El 24 d'octubre, les autoritats israelianes van projectar imatges d'atrocitats comeses durant la incursió de Hamàs a un grup de periodistes estrangers. En un clip es va veure un cadàver d'una dona parcialment cremat, amb el vestit aixecat fins a la cintura i sense roba interior. Informes que evidenciaven actes de violència sexual comesos durant els atacs del 7 d'octubre van ser avalats per funcionaris israelians, el president dels Estats Units Joe Biden, el ministre de seguretat del Regne Unit Tom Tugendhat i diversos periodistes.
Un membre del consell àrab de la ciutat israeliana de Lod va dir a The New York Times que els joves àrabs locals havien vist "imatges de matança, segrest i violació", fet que va debilitar el seu suport inicial a Hamàs. Un vídeo penjat a les xarxes socials el 7 d'octubre mostra militants a Gaza asseguts sobre el cos despullat i inconscient d'una dona, Shani Louk, amb les cames trencades, mentre que en un altre vídeo, també a Gaza, es veu com militants empenyen a una ostatge desorientada i amb els pantalons tacats de sang.
El 14 d'octubre, els equips forenses militars d'Israel van certificar que hi havia indicis de tortura i violacions múltiples entre els cadàvers. El Fòrum d'ostatges i famílies desaparegudes, un grup que representa les famílies dels ostatges presos per Hamàs, va dir al Comitè Internacional de la Creu Roja que alguns dels ostatges havien estat víctimes de violació.
El 9 d'octubre de 2023, el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, va anunciar un setge complet a Gaza, que implicava tallar subministraments essencials com electricitat, menjar, aigua i gas. Aquesta tàctica va generar preocupacions sobre les violacions de les lleis de la guerra, ja que als civils se'ls negarien les necessitats bàsiques. Les Nacions Unides van advertir que qualsevol setge que posés en perill la vida dels civils privant-los de béns essencials, estava prohibit pel dret internacional humanitari.
El 10 d'octubre, l'enviat palestí a l'ONU va denunciar el bombardeig de Gaza i el setge anunciat, afirmant que aquests actes constitueixen crims de guerra. Human Rights Watch, Amnistia Internacional, B'Tselem Euro-Mediterranean Human Rights Monitor i altres grups han criticat la conducta del govern israelià durant la guerra en diferents graus.
Diverses accions realitzades per l'exèrcit israelià s'han catalogat com a càstig col·lectiu, un crim de guerra prohibit per tractats tant en conflictes armats internacionals com no internacionals, més concretament l'article 3 de les Convencions de Ginebra i el Protocol addicional II.
De fet, el president d'Israel Isaac Herzog va acusar els residents de Gaza de responsabilitat col·lectiva per la guerra. En resposta a les acusacions de càstig col·lectiu, Israel Katz, el ministre israelià d'Energia, va escriure: "De fet, senyora congressista. Hem de traçar una línia... No rebran ni una gota d'aigua ni una sola bateria fins que surtin del món".
El 13 d'octubre de 2023, l'exèrcit israelià va ordenar l'evacuació d'1,1 milions de persones del nord de Gaza. L'ordre d'evacuació es va caracteritzar com un trasllat per la força per Jan Egeland, antic diplomàtic noruec implicat en els Acords d'Oslo. Un "trasllat forçós" és el trasllat forçat d'una població civil com a part d'actuacions organitzades contra aquest i és considerat un crim de lesa humanitat pel Tribunal Penal Internacional. En una entrevista a la BBC, Egeland va declarar: "Hi ha centenars de milers de persones que fugen per salvar la seva vida, no és una cosa que s'hagi d'anomenar evacuació. És un trasllat per la força de persones de tot el nord de Gaza, que segons les Convencions de Ginebra és un crim de guerra." La relatora especial de l'ONU, Francesca Albanese, va advertir d'una neteja ètnica massiva a Gaza. L'historiador israelià Raz Segal el va qualificar de "genocidi de manual", Segons els informes, els atacs aeris israelians van bombardejar i matar civils complint amb l'ordre d'evacuació. En març de 2024, UNICEF estimava en 1,7 milions els desplaçats interns a la Franja de Gaza, dependents de l'ajuda humanitària i amb oportunitats econòmiques extremadament limitades.
El 12 d'octubre de 2023, Human Rights Watch va confirmar que l'exèrcit israelià havia utilitzat municions de fòsfor blanc, considerades com una arma incendiària segons el Protocol III de la Convenció sobre la prohibició de l'ús de determinades armes convencionals. El seu ús està prohibit per la llei internacional en zones amb alta densitat de població. Gaza és una de les zones més densament poblades del món.
Nombrosos informes de les FDI afirmen que s'han atacat ambulàncies i centres sanitaris amb atacs aeris. En un comunicat, l'Organització Mundial de la Salut va declarar: "Hi ha informes verificats de morts de treballadors sanitaris i destrucció d'instal·lacions de salut, que nega als civils el dret humà bàsic d'atenció sanitària que salva vides i està prohibit pel Dret Internacional Humanitari". L'OMS també va condemnar l'ordre d'Israel d'evacuar 22 hospitals al nord de Gaza, afirmant que els treballadors sanitaris haurien de sense assistència a pacients crítics o arriscar les seves pròpies vides quedant-se; o posar en perill la vida dels pacients durant un trasllat d'aquestes característiques. El 13 d'octubre, el Ministeri de Salut de Palestina va evacuar l'hospital infantil d'Al-Durrah, a l'est de Gaza, després de ser colpejat amb una munició de fòsfor blanc. El 17 d'octubre es va produir una explosió a l'Hospital àrab Al-Ahli, causant centenars de morts segons les fonts de les autoritats de Gaza, mentre que les Forces de Defensa d'Israel en culpaven un coet defectuós del Gihad Islàmic i negaven un impacte directe sobre l'hospital, sinó una explosió al seu pàrquing.
L'atac de Hamàs al Kibbutz Nahal Oz el 7 d'octubre va matar Yaniv Zohar, fotògraf d'Israel Hayom i d'Associated Press, juntament amb la seva dona, les seves dues filles i el seu sogre. L'ofensiva de Hamàs del mateix dia a Kfar Aza va matar el fotògraf de Yediot Aharonot i la seva dona. Ayelet Arnin, editora de notícies de KAN, i Shai Regev, editora del diari Maariv, van morir durant la massacre al festival de música de Re'im.
El 7 d'octubre, la policia israeliana va danyar el material d'un equip de televisió que informava a Ascaló. Es va informar que els atacs israelians havien matat almenys sis periodistes palestins a Gaza. Ibrahim Mohammad Lafi, fotògraf d'Ain Media, va rebre un tret mortal durant l'atac al pas d'Erez el 7 d'octubre; Mohammad Jarghoun, periodista de Smart Media, a l'est de Rafah el mateix dia. El periodista autònom Mohammad el-Salhi també va morir a trets a la frontera a l'est del camp de refugiats de Bureij el 7 d'octubre. El 9 d'octubre, un atac aeri va matar Saeed al-Taweel, redactor en cap del lloc web Al-Khamsa News, Mohammed Subh i Hisham Alnwajha quan filmaven un atac previst a la ciutat de Gaza. Dos periodistes més van resultar desapareguts i un altre va resultar ferit per metralla. Les cases de dos periodistes van ser destruïdes per bombardejos, i les oficines de quatre mitjans de comunicació van ser destruïdes per atacs aeris. El 12 d'octubre, l'artilleria de les FDI al sud del Líban en un foc creuat amb Hezbol·là va matar el periodista de Reuters Issam Abdallah va ferir sis periodistes més.
Grans manifestacions van tenir lloc al Iemen, Jordània, Líban, Kuwait, Bahrain, Iraq, Turquia, Malàisia, Egipte Iran, Pakistan i Indonèsia en solidaritat amb els grups palestins.
Diversos països àrabs s'han ofert per enviar ajuda mèdica i humanitària a Gaza a través de la frontera amb Egipte. Egipte, tot i haver estat pressionat pels Estats Units, es va negar a acceptar refugiats de Gaza tant per por de problemes de seguretat com per por que aquests refugiats temporals puguin quedar-se permanentment a Egipte.
Països com els Emirats Àrabs Units, el Marroc i l'Aràbia Saudita, que han normalitzat les relacions amb Israel o hi estan en procés, van instar el cessament de les hostilitats. Les relacions d'Israel amb els països de l'Acord d'Abraham han continuat malgrat el conflicte.
Tanmateix, alguns països de la Lliga Àrab, com Oman, Iemen, Qatar i països no àrabs com l'Iran i el Pakistan van expressar el seu suport oficial als palestins, culpant l'ocupació israeliana de territoris palestins de l'escalada de violència. La mateixa Lliga Àrab, així com Bahrain i Egipte han demanat l'aturada immediata de les operacions militars per evitar una nova escalada. El Ministeri d'Afers Exteriors iranià va elogiar les operacions militars com un "moviment espontani" de la resistència palestina. L'Iran va advertir que si Israel no aturava immediatament la guerra a Gaza, s'obririen molts altres fronts de la guerra i Israel patiria "un gran terratrèmol" a més d'amenaçar amb intervenció si les FDI llançaven una invasió terrestre contra Gaza.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra entre Israel i Gaza de 2023 |