Hiperinflació en economia és una inflació descontrolada, els preus augmenten amb una velocitat extrema mentre els diners perden valor de canvi. La definició formal en economia és una inflació superior al 50% mensual. Però normalment s'ha aplicat a taxes prou més inferiors, al voltant del 20 o 30%. Normalment la inflació es calcula anualment, però la magnitud de les dades a les hiperinflacions fan que hi haja informacions mensuals o inclús horàries.
La majoria d'economistes la defineix com «un cercle inflacionista sense tendència a l'equilibri». Un cercle viciós on a cada itineració d'aquest es va creant més i més inflació. Malgrat que hi haja un gran debat sobre les causes d'aquesta, és evident que la hiperinflació apareix quan es produeix un increment excessiu d'oferta monetària, normalment per una dràstica emissió de diner. Açò ha succeït en períodes bèl·lics i post-bèl·lics o de crisi. Tot i que la hiperinflació alemanya sembla la més coneguda, aquest rècord va ser batut per Hongria, Iugoslàvia i Zimbàbue.
El 1956, Phillip Cagan escrigué «The Monetary Dynamics of Hyperinflation», considerat per molts el primer estudi seriós sobre la hiperinflació i les seues causes. En aquest llibre va definir la hiperinflació com «una inflació amb taxes del 50% mensual». El Patronat per a Normes Internacionals de Contabilitat (International Accounting Standard Board, IASB) no dona cap llindar matemàtic absolut, però descriu quatre símptomes d'una economia en situació d'hiperinflació:
Sovint les taxes d'inflació mensual són d'un percentatge de diversos centenars. Els exemples més extrems han estat:
Altres exemples més moderats són: