Il Popolo d'Italia
  | |
| Tipus | diari i periòdic |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | italià |
| Data d'inici | 15 novembre 1914 |
| Data de finalització | 26 juliol 1943 |
| Fundador | Benito Mussolini |
| Lloc de publicació | Milà |
| Estat | Regne d'Itàlia |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | gran format |
| Editorial | Benito Mussolini (1914–1922) Partit Nacional Feixista (1922–1943) |
Il Popolo d'Italia (en català: «El poble d'Itàlia») va ser un diari italià, de publicació diària, que es va editar a Milà entre 1914 i 1943. Fundat per Benito Mussolini, durant el règim feixista va esdevenir una de les principals publicacions d'Itàlia i va exercir com a òrgan d'expressió personal del dictador. Va deixar d'editar-se al juliol de 1943.
Història
El diari va ser fundat al novembre de 1914, a Milà, pel polític i sindicalista Benito Mussolini.
Mussolini, que havia estat director d'Avanti! -òrgan oficial del Partit Socialista italià-, s'havia mostrat partidari de l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial i després de quedar en minoria al si del Partit Socialista va resoldre abandonar la direcció d'Avanti!. Després d'això va decidir fundar un nou diari, Il Popolo d'Itàlia. El seu primer número va sortir al carrer el 15 de novembre de 1914. La nova publicació va estar finançada pel govern francès, els grans industrials italians i per empreses com Fiat. No va trigar a adoptar una línia editorial obertament partidària d'entrar en la guerra, pressionant directament al propi govern italià.
Des de 1922 el diari, que ja havia adoptat una línia editorial netament feixista, es va convertir en el portaveu oficial de règim feixista.
El 1922, quan Mussolini va abandonar la direcció del diari, deixaria aquesta a càrrec del seu germà menor Arnaldo. Quan aquest mori el 1931 el dictador va disposar que fos el fill d'Arnaldo, Vito, el nou director del diari -que mantindria el càrrec durant els següents anys-. Entre 1936 i 1943 el diari va ser dirigit per Giorgio Pini.
El diari va deixar d'editar-se el 25 de juliol de 1943, coincidint amb la caiguda del règim. Un grup de manifestants va arribar a apedregar la seu de la publicació. No tornaria a editar després de la instauració de la República Social Italiana per decisió del propi Mussolini. El novembre de 1944 la maquinària i les instal·lacions d'Il Popolo d'Itàlia van ser venudes a l'industrial milanès Gian Riccardo Cella per setanta-cinc milions de lires. La destinació dels arxius del diari, però, segueix sent un misteri.
Col·laboradors
Notes
- ↑ Convertit en el nou cap del diari, des de les planes d'Il Popolo d'Italia arribaria a presentar el seu germà com una mena de «semidéu».
- ↑ Durant aquests anys malgrat oficialment Vito Mussolini continuà sent el director «oficial», llur activitat fou purament nominal i a la pràctica el director real fou Giorgio Pino.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Morgan, 2004, p. 26.
- ↑ Cook i Stevenson, 2005, p. 433.
- ↑ García Méndez, 1985, p. 49-50.
- ↑ Sternhell, Sznajder i Asheri, 1994, p. 303.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83, 85.
- ↑ Lozano, 2012, p. 83, 146.
- ↑ Bonsaver, 2007, p. 84.
- ↑ Lozano, 2012, p. 175.
- ↑ Bonsaver, 2007, p. 244.
- ↑ Moseley, 2004, p. 162.
- ↑ 12,0 12,1 Bonsaver, 2007, p. 363.
- ↑ Moseley, 2004, p. 162, 238.
Bibliografia
- Bonsaver, Guido. Censorship and Literature in Fascist Italy. University of Toronto Press, 2007.
- Cook, Chris. The Routledge Companion to World History since 1914. Routledge, 2005.
- García Méndez, Esperanza. Italia desde la unificación hasta 1914. Akal, 1985.
- Lozano, Álvaro. Mussolini y el fascismo italiano. Marcial Pons Eds. de Historia, 2012.
- Morgan, Philip. Italian Fascism, 1915-1945. Palgrave Macmillan, 2004.
- Moseley, Ray. Mussolini. The Last 600 Days of Il Duce. Taylor Trade Publishing, 2004.
- Sternhell, Zeev. The Birth of Fascist Ideology. From Cultural Rebellion to Political Revolution. Princeton University Press, 1994.