Irene Dunne

Infotaula de personaIrene Dunne

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 desembre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Louisville (Kentucky) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 setembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Los Angeles (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi i cardioplegia Modifica el valor a Wikidata)
Sepulturacementiri de Calvary Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsFirst Lady of Hollywood
Irene Dunne Griffin
Dunnie Modifica el valor a Wikidata
FormacióChicago Musical College
Universitat Webster Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPel·lícula i televisió Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, cantant, delegada, actriu de televisió, actriu de teatre, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1922 Modifica el valor a Wikidata –  1962 Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

Segell discogràficDecca Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webirenedunneguild.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0002050 Allocine: 2059 Rottentomatoes: celebrity/irene_dunne Allmovie: p20649 TCM: 54426 IBDB: 38747 AFI: 72982 TMDB.org: 77158
Musicbrainz: 6709714f-10ca-4806-853c-c94ef98ce45d Discogs: 498196 Find a Grave: 1815 Modifica el valor a Wikidata
Cary Grant i Irene Dunne a la pel·lícula Serenata nostàlgica (1941)
Irene Dunn adreçant-se a l'Assemblea General de les Nacions Unides (1957)

Irene Dunne (Louisville (Kentucky), 20 de desembre de 1898 − Los Angeles (Califòrnia), 4 de setembre de 1990) va ser una actriu, cantant i filantropa nord-americana. Durant l’època daurada de Hollywood de les dècades de 1930 i 1940 va ser una de les actrius més populars i més unànimement aclamades per la crítica. Coneguda sobretot pels seus papers en comèdies, fou nominada cinc vegades a l’Oscar a la millor actriu en pel·lícules de diferents gèneres: el western "Cimarron" (1931), les comèdies screwball “Theodora Goes Wild” (1936) i La terrible veritat (1937), la comèdia romàntica Cita d'amor (1939) i la populista Mai l'oblidaré (1948).

Biografia

Primers anys

Irene Maria Dunn va néixer a Louisville (Kentucky) el 1898, filla de Joseph Dunn, que era inspector de vaixells de vapor, i d’Adelaide Henry, que era professora de música. Va estudiar a l’escola de Louisville i a la Loretto Academy. El seu pare morí quan ella tenia onze anys i es van traslladar a Madison on ella va anar a l’institut. Va començar a cantar en el corus d’una església per poder aportar diners a casa. Va estudiar a la Chicago Musical College i va intentar intentar fer-se una carrera com a cantant d’òpera. El 1920 fou rebutjada en una selecció per a la Metropolitan Opera de Nova York per lo que va acabar decantant-se pel teatre musical. El seu debut professional fou el 1920 amb la gira del musical “Irene”. Es va traslladar a Nova York i passà els següent deu anys en el teatre. Va fer el seu debut a Broadway el 1923 amb “The Clinging Vine” i treballà amb assiduïtat en el medi. A rel d’una gira amb el musical “Show Boat” en que interpretava el personatge de Magnolia, el 1930 va cridar l’atenció de la RKO que la contractà com a cantant.

Carrera cinematogràfica

La seva primera pel·lícula fou “Leathernecking” (1930) però les seves cançons foren suprimides. Aleshores Richard Dix la va escollir com la seva partenaire a Cimarron (1931) i la pel·lícula suposà la seva primera nominació a l’Oscar i un gran èxit de públic per lo que es consagrà com a actriu cinematogràfica. Després d’algunes pel·lícules no sempre interessants com “Consolation Marriage” (1931) o “Thirteen Women” (1932), el 1932 signà per la Universal. Actuà en pel·lícules amb èxit com “Back Street” (1932), “If I were Free” (1933), o “Ann Vickers” (1933) en les que interpretava papers dramàtics sobre dones que acceptaven desinteressadament les vides que els tocava viure. El 1934 tingué l’oportunitat d’actuar en una pel·lícula musical, “Stingaree” (1934) a la que en seguirien d’altres com “Sweet Adeline” (1935), “Roberta” (1935) i reprenent el personatge de Magnolia a la versió cinematogràfica de "Show Boat" (1936).

El 1936 acceptà amb reticència participar en la comèdia “Theodora Goes Wild” de Richard Boleslawski i la pel·lícula permeté comprovar que l’actriu tenia un gran talent per aquest gènere i li donà la segona nominació a l’Oscar a la millor actriu.

Després, amb la Paramount, faria el musical “High, Wide and Handsome” (1937) de Rouben Mamoulian, i amb la Columbia faria “La terrible veritat” (1937) de Leo McCarey fent parella amb Cary Grant, que li valdría la tercera nominació. Seguiren dos musicals sense gaire interès, “High, Wide and Handsome” (1937) amb la Paramount i “El plaer de viure” (1938) amb la RKO, abans del seu següent gran paper en la pel·lícula Cita d'amor (1939) fent parella amb Charles Boyer per la que rebria la quarta nominació. Altres grans pel·lícules foren “La meva dona favorita” (1940), fent parella de nou amb Cary Grant, "Anna i el rei de Siam" (1946), "La vida amb el pare" (1947) i "Mai l'oblidaré" (1948). Per aquesta interpretació fou nominada de nou a la millor actriu però tampoc aquesta vegada obtingué el premi.

Retirada del cinema

Després de rebre aquesta darrera nominació a l’Oscar, no trobà ofertes que la satisfessin, i les darreres pel·lícules en què actuà foren un fracàs. Provà el món de la televisió; el seu primer programa fou a la CBS el 1951 i es titulava “Playhouse of the Stars”. També s'involucrà en el partit republicà i el 1957 el president Dwight D. Eisenhower la nomenà representant dels Estats Units a les Nacions Unides per a la dotzeava assemblea. Com a delegada presentà una petició a les Nacions Unides de 21 milions de dòlars per als refugiats de Palestina. Es retirà del càrrec el 1958. També treballà per a organitzacions com la Sister Kenny Foundation, la American Cancer Society, o la Creu Roja dels Estats Units de la que va ser co-presidenta. El desembre de 1985 rebé el Kennedy Center Honor per la seva contribució en l’art de la interpretació.

A nivell personal, el 1924 conegué en una festa a Nova York el seu futur marit, el dentista Dr. Francis Griffin. i es casaren el 16 de juliol de 1928. El 1938 adoptaren una nena, Mary Frances. El seu marit morí de problemes cardíacs el 1965. Ella morí el 4 de setembre de 1990 als 91 anys i fou enterrada a Los Angeles.

Filmografia com a actriu

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Monush, Barry. The Encyclopedia of Hollywood Film Actors: From the Silent Era to 1965 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2003-04-01, p. 209. ISBN 978-1-4803-2998-0. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 1. ISBN 978-1-4616-5989-1. 
  3. ↑ Moreno, Barry. Homes of Hollywood Stars (en anglès). Arcadia Publishing, 2019-12-09, p. 52. ISBN 978-1-4396-6869-6. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Kleber, John E. The Kentucky Encyclopedia (en anglès). University Press of Kentucky, 2014-10-17, p. 274. ISBN 978-0-8131-5901-0. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Sixth Edition (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2014-05-06, p. 309. ISBN 978-1-101-87470-7. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Mendez, Antonio. Guía de Cine Clásico: Protagonistas (en castellà). Vision Libros, 2006, p. 99. ISBN 978-84-9821-388-1. 
  7. ↑ Applegate, Kris. Legendary Locals of Louisville (en anglès). Arcadia Publishing, 2014-06-23, p. 65. ISBN 978-1-4396-4587-1. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Irvin, Richard. Film Stars' Television Projects: Pilots and Series of 50+ Movie Greats, 1948-1985 (en anglès). McFarland, 2017-09-11, p. 45. ISBN 978-1-4766-2843-1. 
  9. ↑ «The 4th Academy Awards | 1932» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. .
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Thomson, David. The New Biographical Dictionary of Film: Completely Updated and Expanded (en anglès). Knopf Doubleday Publishing Group, 2010-10-26, p. 289. ISBN 978-0-307-59461-7. 
  11. ↑ «The 9th Academy Awards | 1937» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. .
  12. ↑ «The 10th Academy Awards | 1938» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. .
  13. ↑ «The 12th Academy Awards | 1940» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. .
  14. ↑ «The 21st Academy Awards 1949» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. .
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 172-173. ISBN 978-0-8108-5864-0. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Gehring, Wes D. Irene Dunne: First Lady of Hollywood (en anglès). Scarecrow Press, 2006-06-15, p. 21. ISBN 978-1-4616-5989-1. 

Enllaços externs