Jan-Mari Carlotti

Infotaula de personaJan-Mari Carlotti

El 8 de maig del 2008 al Cant al Ras Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementArle Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCultura occitana Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantautor, músic, cantant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNòva Cançon Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentGuitarra i veu Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 2t3QgxyBAsUSLXkCPCtjFb Last fm: Jan-Maria Carlotti Musicbrainz: 57a062b8-853e-4e68-a861-03ab0d0b3ce0 Discogs: 1331363 Allmusic: mn0000177933 Deezer: 12265806 Modifica el valor a Wikidata

Jan-Mària Carlòtti és un cantant i musicòleg provençal, fundador del grup Mont-Jòia i col·laborador puntual d'Al Tall, que també ha editat discs en solitari o amb altres projectes compartits: occitanòfon per part de pare i francòfon per part de mare, Carlòtti ha cantat cançons en ambdós llengües, a més de cançons alsacianes o en sànscrit.

Biografia

De jove, Carlòtti s'aficionà a cantar gràcies a Atahualpa Yupanqui, Bob Dylan i Georges Brassens i a tocar la guitarra per Robert Johnson; també reconeix la música francocanadenca com a influència «perquè trobava que era la música francesa passada pel vent americà». Als dèsset anys, Carlòtti començà a musicar poemes d'Emily Dickinson, Victor Hugo o Walt Whitman fins que descobrí la poesia trobadoresca gràcies a una assignatura d'història medieval; després d'estudiar hitòria, etnologia i sànscrit a Ais de Provença, el 1972 musicà quatre cants de Les illes d'or de Frederic Mistral —una fita que ell considera el seu «primer acte occitaniste»— i d'ençà compongué per a peces de Víctor Gelu, Pèire Vidal, Jòrgi Reboul, Arbaud, Pecout, Belaud i Robèrt Lafont:

« Tot el que jo he fet està millor o pitjor, però sempre al servici de l'occità. He consagrat molt de temps al floklore i he fet a muntó de cançons novelles, però convertir els poetes en cançó —cosa que es fa poc— em sembla essencial per a la meua xicoteta funció de trobador. És el plaer d'un descobriment que desitge compartir. »

Arrel d'aqueix compromís, entre 1973 i 1983 integrà el grup Mont-Joia, amb el qual contribuí a la recuperació i revisitació de la música tradicional provençal, fusionat a partir del 1981 amb un altre conjunt, Bachas; alhora, entre 1976 i 1985 dirigí el festival Rescòntres de la Mar i es consagrà a l'enquesta i l'enregistrament de la cultura oral occitanòfona.

El 1984 començà a actuar com a soliste amb l'espectacle Ielies d'Emperi i publicà el llibre Anthologie de la nouvelle chanson Occitane (amb F. Bard) i el seu primer disc en solitari, Linhana/Lignane, batejat amb el nom d'un lloc prop d'Ais; l'any següent estrenà sengles espectacles amb P. Vaillant, R. Tesi i D. Craighead (amb els quals enregistrà el disc Anita/Anita) o D. Segrè i Ch. Zagaria (Chants du Delta du Rhône). El 1991 començà a fer concerts amb Michel Marre sobre el repertori trobadoresc, una col·laboració enregistrada en el disc Trobar 1: cançons dei trobadors. El 1995 reprengué els concerts de Mont-Jòia amb Patrick Verdiè (instruments de vent i veu) i, del 2004 ençà, també amb Gabriele Ferrero (mandolina, veu i violí) i Silvio Perón (acordió diatònic i veu) en el grup. El 2004 estrenà Nati, un espectacle de música i dansa en col·laboració amb la ballarina Armelle Choquard en el qual combinaven els texts dels trobadors musicats per Carlotti i la dansa bharata natyam executada per Choquard.

El 1977 havia conegut Lafont durant la preproducció del documental Les troubadours (1979); d'ençà, Lafont mantingué el contacte amb ell i els altres membres de Mont-Jòia, per als quals escrigué presentacions, i el 1987 —després d'un viatge a Santiago de Compostel·la on es retrobaren per casualitat— li regalà una còpia de la seua antologia poètica, Dire, poëmas 1945-1953, els quals acabà de musicar entre 1998 i 1999 i estrenà el maig del 2000 en una jornada sobre Lafont a Nimes: eixe concert es publicà l'any 2005 amb el títol Dire, que inclou el text dels poemes originals i llurs traduccions a l'anglés i el francés, esta última a càrrec del mateix Carlotti.

Discografia

Referències

  1. 1,0 1,1 Josep Vicent Frechina. «Les veus d'oc: 1. Jan-Màri Carlòtti». Caramella, 2018. .
  2. 2,0 2,1 2,2 Élisabeth Cestor. «Dire» (en francés). La pensée de Midi p. 159-165, 11-05-2009. .
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Jan-Mari Carlotti» (en francés). Associacien Mont-Joia. .
  4. «Linhana / Lignane» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 27 de maig 2021. .
  5. «Trobar 1 Cançons dei Trobadors» (en francés). Associacien Mont-Joia. .
  6. «Trobar 1: Cançons dei Trobadors» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 2 de juny 2021. .
  7. «Mont-Jòia 2004» (en francés). Associacien Mont-Joia. Arxivat de l'original el 4 de juny 2021. .
  8. «Nati» (en francés). Armelle Choquard. .
  9. Wendy Pfeffer. «Robert Lafont, Jan-Mari Carlotti: Dire mis en musique» (en anglés). University of Florida. .
  10. «Mont-Jòia — Cançons Dei Festas Provençalas». Discogs. .
  11. «Jan-Maria Carlotti – Linhana/Lignane». Discogs. .
  12. «Patrick Vaillant, Jan-Maria Carlotti, Riccardo Tesi, Daniele Craighead – Anita Anita». Discogs. .
  13. 13,0 13,1 «Jan-Maria Carlotti – Pachiqueli Ven De Nuech». Discogs. .
  14. «Jan-Maria Carlotti - Michel Marre – Trobar 1». Discogs. .
  15. «Jan-Maria Carlotti Conto Un Raconte Musicau Pèr L'Enfantuegno De: Sèrgi Prokofiev* – Peire E Lou Loup». Discogs. .
  16. «Jan-Mari Carlotti – Linhana/Lignane». Discogs. .
  17. «[https://trobasons.viasona.cat/grop/jan-mari-carlotti/dire Dire Jan-Màri Carlòtti]». Trobasons. .
  18. «Jan-Mari Carlotti – Canta Aubanel Bec Bellaud». Discogs. .

Enllaços externs