Tipus | formatge grec, formatge de llet d'ovella i formatge de pasta filada |
---|---|
Certificat | Denominació d'origen protegida (des del 1996) |
Origen | |
Regió | Tessàlia, Lesbos, Macedònia i Xanthi |
País | Grècia |
Gastronomia | gastronomia de Turquia |
Característiques | |
Origen de la llet | Ovella i cabra (aquesta darrera només fins a un 20% del total) N'hi ha varietats a base de llet de vaca als Estats Units (Wisconsin) |
Pasteuritzat | No |
Textura | Ferma i elàstica |
Matèria grassa | 25%-45% |
Contingut proteic | 8 g per ració (33g) |
Dimensions | Entre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix |
Pes i forma | Entre 1 i 7 kg |
Temps d'envelliment | 6 mesos |
Ingredients | llet d'ovella |
El kasseri és un formatge grec fet amb una barreja de llet d'ovella i de cabra, de pasta dura cuita, textura cremosa i de gust fort i salat.
Hom creu que aquest formatge, elaborat des del segle xix, es va importar des de Bulgària amb el nom de kaixkaval.
El kefalotiri fresc és la materia primera del kasseri: en primer lloc, es talla en tires i es deixa reposar diverses hores. Tot seguit s'introdueixen les tires en aigua amb sal a 70ªC i es modela la massa. El kasseri madura durant 6 mesos aproximadament.
Té la forma d'una petita roda, és de color groc clar, fa entre 25-30 cm de diàmetre i 7-10 cm de gruix, i pesa entre 1 i 7 kg. La pasta no té escorça, és de color blanc groguenc, té una consistència untuosa i un sabor aromàtic, suau, mantegós i lleugerament picant.
El kasseri és emprat avui dia per a elaborar el plat tradicional grec anomenat saganaki: es fregeix en mantega o oli d'oliva i s'amaneix amb suc de llimona. Combina molt bé amb l'ouzo i els vins blancs de vinificació moderna (com ara, els de les varietats sauvignon blanc o chardonnay).
És el segon formatge més apreciat pels grecs després del feta i és emprat com a substitut de la mozzarella per molts consumidors nord-americans.