Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana | |
Subdivisions | |
llengües fino-pèrmiques llengües úgriques llengües samoiedes llengües iucaguirs | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | ural1272 |
Les llengües uralianes (també anomenades llengües uràliques) formen una família d'unes 30 llengües aproximadament i són parlades per més de 20 milions de persones. El nom uralià es deu al fet que el seu origen es troba al voltant dels Urals. Entre les llengües més destacades d'aquesta família lingüística es troben l'hongarès, el finès i l'estonià.
En els últims temps, els lingüistes han situat l'Urheimat (de l'alemany: ur: ‘original'; Heimat: ‘llar') de les llengües protouràliques als voltants del riu Volga, situat a l'oest dels Urals i molt proper a la zona on es diu que va tenir origen la família indoeuropea. Altres lingüistes, com Gyula Lásló, situen aquest origen a la zona entre el riu Okà i el centre de Polònia. Els lingüistes E. N. Setälä i M. Zsirai el situen entre els rius Volga i Kama. Altres lingüistes defensen, en canvi, que l'origen va tenir lloc a l'àrea del mar Bàltic, mentre que d'altres postulen l'origen a la zona més septentrional de Sibèria.
La similitud entre l'hongarès i el finès ja va proposar-se el segle xvii pel lingüista alemany Martin Vogel, que establí diversos paral·lelismes gramaticals i lèxics entre ambdues llengües, i el lingüista suec Georg Stiernhielm va veure grans similituds entre moltes paraules del sami, l'estonià i el finès, així com algunes entre el finès i l'hongarès. Per tant, aquests dos lingüistes van ser els primers a destacar el que esdevindria posteriorment com a família ugrofinesa i més endavant com a família uraliana, diferenciades entre altres llengües parlades a Europa per no pertànyer a la família indoeuropea.
El primer treball sistemàtic de parentiu entre algunes llengües que avui considerem part de la família uraliana es deu a János Sajnovics l'any 1770. En aquest treball s'estipulava un parentiu entre la llengua sami i l'hongaresa, basat en funcions gramaticals. Aquest treball l'amplià posteriorment Sámuel Gyarmathi, i establí les relacions de parentiu de la família lingüística uraliana sobre bases fermes. Malgrat això, el treball en què es fa servir de manera sistemàtica el mètode comparatiu per emparentar les llengües uralianes és el de Joszef Budenz. En aquest treball es proposava una relació genètica de parentiu entre les llengües ugrofineses i algunes llengües altaiques. Posteriorment, el treball d'Otto Donner va criticar molts aspectes estipulats per Budenz i en rebutjà la classificació. En canvi, Donner, basant-se únicament en correspondències lèxiques va proposar l'hongarès, el vogul i l'ostiac com a llengües que formaven un grup especial dins del grup úgric.
L'estructura interna de la família uraliana està en discussió des que es va proposar. D'entre tots els models de classificació els únics grups genètics que no han estat qüestionats són:
El que encara està en discussió és la relació entre aquestes llengües. S'ha acostumat a incloure, per exemple, les llengües obiúgriques dins del grup de l'hongarès, tot i que hi ha hagut sempre dificultats per reconstruir el protohongarès, i sembla que les similituds porten a pensar que l'ostiac i el vogul són més a prop de les llengües samoiedes que no pas de l'hongarès. Un dels arbres de classificació, que sol aparèixer als llibres de text és el següent:
Proto-Uràlic |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
S'han realitzat grans esforços per relacionar totes les llengües uralianes entre si i entre altres llengües pertanyents a altres grups lingüístics.
Tipològicament, les llengües uralianes presenten grans diferències. No obstant això, entre elles també es troben grans similituds: una morfologia aglutinant molt rica amb sufixos monosemàntics, un sistema de casos molt extens, un ordre de constituents que segueix el patró SOV, un sistema de negació format a partir de la flexió d'un auxiliar, harmonia vocàlica, entre d'altres.
Tot seguit es mostra una selecció de cognats del vocabulari bàsic, que enclouen parts del cos, membres de la família, animals, objectes de la natura, verbs bàsics, pronoms bàsics, numerals:
Català | Protouràlic | Finès | Estonià | Sami
septentrional |
Mari | Komi | Hongarès | Samoiede |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
foc | *tuli | tuli (tule-) | tuli | dolla | tul | tyl- | Tűz | tu |
peix | *kala | kala | kala | guolli | kol | - | hal | xalʲa |
xarxa | *pesä | pesä | pesa | beassi | pəžaš | poz | fészek | pʲidʲa |
mà, braç | *käti | käsi (käte-) | käsi | giehta | kit | ki | kéz | - |
ull | *śilmä | silmä | silm | čalbmi | šinča | śin | szem | sæw° |
braça | *süli | syli | süli | salla | šülö | syl | öl | tʲíbʲa |
vena | *sïxni | suoni (suone-) | soon | suotna | šün | sën | in | te' |
os | *luwi | luu | luu | - | lu | ly | - | le |
fetge | *mïksa | maksa | maks | - | mokš | mus | máj | mud° |
orina | *kunśi | kusi (kuse-) | kusi | gožža | kəž | kudź | húgy | - |
anar | *meni- | mennä (men-) | minema | mannat | mija- | mun- | megy-/men- | mʲin- |
viure | *elä- | elää (elä-) | elama | eallit | ila- | ol- | él- | jilʲe- |
morir | *kaxli- | kuolla (kuol-) | koolema | - | kola- | kul- | hal- | xa- |
rentar | *mośki- | - | mõskma¹ | - | muška- | myśky- | mos- | masø- |
¹dialecte Võro
El protouràlic pogué ser reconstruït fins a un cert grau gràcies al mètode lingüístic comparatiu. Aquesta gran feina de reconstrucció es deu al lingüista finlandès Juha Janhunen, que va tenir especial interès en la comparació sistemàtica de les formes del protofinopèrmic i el protosamoiede, deixant de banda les llengües úgriques, ja que no es tenia constància de cap protoúgric.
En Uralisches Etymologisches Wörterbuch (1986), Károly Rédei fa la l'aportació més important de recopilació de reconstruccions del protouràlic, amb més de 475 termes i afixos reconstruïts. No obstant això, aquest treball presenta nombroses dificultats, perquè moltes derivacions etimològiques tenen irregularitats en el paradigma i caldria una dedicació molt més sistemàtica per arribar a tenir una reconstrucció tan detallada com la del protoindoeuropeu.
Cap de les llengües uralianes té el perfil ideal tipològic de la família. Els trets tipològics amb presència variable entre els grups de les llengües uralianes inclouen:
Trets | Samoiede | Obiúgric | Hongarès | Pèrmic | Mari | Mordví | Fínic | Sami |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Palatalització | + | + | ± | + | - | + | - | + |
Llargada consonàntica | - | - | + | - | - | - | + | + |
Gradació consonàntica | -¹ | - | - | - | - | - | + | + |
Harmonia vocàlica | -² | -² | + | - | + | + | + | - |
Umlaut/Ablaut | + | + | - | - | - | - | -3 | + |
Nombre dual | + | + | - | - | - | - | - | + |
Distinció locatiu intern i extern | - | - | + | + | + | + | + | - |
Inflexió dels determinatius | + | + | + | - | - | + | - | - |
Veu passiva | - | + | + | - | - | + | + | + |
Verb negatiu | + | - | - | + | + | ± | + | + |
Ordre SVO | - | - | - | ±4 | - | + | + | + |
Notes
1. Només en nganassan la presenta de manera clara.
2. Només en varietats marginals arcaiques.
3. Només ha estat trobat en livonià.
4. En komi, però no en udmurt.
Durant anys, les llengües uralianes s'han arribat a emparentar amb diverses famílies amb les quals tenen alguns trets, sobretot lèxics, comuns. La família que ha portat més controvèrsia ha estat l'altaica, ja que ambdues famílies presenten harmonia vocàlica i una gran presència d'aglutinació, així com algunes similituds gramaticals i fonològiques. Malgrat això, s'ha acceptat àmpliament que les coincidències són degudes al contacte lingüístic més que no pas a un origen comú.
En aquesta taula es mostren les similituds consonàntiques per a la formació de diferents trets gramaticals en les famílies uralianes i altaiques (per ordre: finès, sami, pèrmic, hongarès, obiúgric, samoiede, turc, mogol i tungús).
Consonant | Significat | Finès | Samoiede | Pèrmic | Hongarès | Obiúgric | Samoiede | Turc | Mongol | Tungús |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
m | meu | + | + | + | + | + | + | + | + | + |
n | locatiu | + | + | + | + | + | + | + | + | - |
m | gerundiu | + | + | + | - | + | + | + | + | + |
n | genitiu | + | + | + | - | - | + | + | + | + |
t | plural | + | + | + | - | + | + | + | + | + |
t | ablatiu | + | + | + | - | - | + | + | + | + |
t | locatiu | - | - | - | + | + | + | + | + | + |
m | acusatiu | + | + | + | - | + | + | - | - | + |
k | imperatiu | + | + | - | - | - | + | - | - | + |
l | plural | - | - | + | - | + | + | + | + | + |
k | latiu | + | + | + | - | - | - | + | - | + |
n | latiu | + | - | + | - | + | + | - | - | - |
t | teu | + | + | + | + | - | - | - | - | + |
s | seu | + | + | + | + | - | - | + | +- | - |
s | latiu | + | + | + | - | - | - | - | + | + |
k | plural | - | + | + | + | - | + | + | - | - |
No obstant això, s'han postulat altres parentius més llunyans:
Nombre | Persona | Protouràlic | Prototurc | Prototungús | Protoindogermànic |
---|---|---|---|---|---|
Singular | 1 | m | m | m | m |
2 | t | ng | t | s | |
3 | s(V) | s(V) | n | t | |
Plural | 1 | m+PL | m+PL | m+PL | me(n) |
2 | t+PL | ng+PL | t | te | |
3 | s+PL | - | t | ent |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües uralianes |