(he) תְּהִלִּים (de) Psalter (Tehillim) | |
---|---|
Pergamí amb el llibre dels salms | |
Tipus | text sagrat, llibre de la Bíblia i salm |
Fitxa | |
Llengua | hebreu bíblic |
Format per | 150 |
Dades i xifres | |
Gènere | Llibres sapiencials |
Sèrie | |
Part de | Ketuvim, Antic Testament, Llibres sapiencials, Sifre Emet (en) , Tanakh, Septuaginta i Bíblia |
Altres | |
Identificador Library of Congress Classification | BS1419-BS1451 |
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals. Els textos contenen anotacions dels títols, litúrgiques i musicals, ja que estaven preparats per a ser cantats amb acompanyament musical. A la Bíblia hebrea el conjunt d'aquests textos bíblics és el primer llibre de la Tanakh, i està seguit pel Llibre de Job; mentre que a la vulgata llatina, és el segon llibre, situat entre el Llibre de Job i el Llibre dels Proverbis, entre els Llibres sapiencials.
El nom prové de l'antiga versió grega (psalmoi) que inicia la col·lecció de poemes per cantar. Molts d'aquests poemes tenen indicacions de com s'han de cantar o tocar i van acompanyats per anotacions litúrgiques i musicals. També s'hi afegeixen noms propis referits als suposats autors del salm o del recull que se'ls atribueix. Els noms citats són els de Moisès, Salomó d'Israel, Assaf, els fills de Corè, Eman, Etan, Jedutun i sobretot David, considerat per la tradició com l'autor de tots els salms.
El llibre dels Salms està format per 150 poemes. Aquest es poden agrupar en cinc blocs o llibres. Cadascun d'aquests blocs acaba amb una doxologia o una benedicció. El salms 1-2 i 150 pràcticament fan d'introducció o bé de conclusió respectivament de tot el salteri.
No és una teologia unitària, se centraran en temes com : el (re)coneixement de Déu, l'amor, la misericòrdia i la bondat del Senyor, les seves intervencions salvífiques en la història, l'elecció del seu poble. Aquests elements eren reviscuts en el marc del culte i la litúrgia. Alguns dels encapçalaments dels salms contenen indicacions precises que provenen del seu context cultual: Per la dedicació del Temple (Sl 30), per a la diada del dissabte (Sl 92), lloança (Sl 100), per una ofrena memorial (Sl 38 i 70). Altres salms només tenen indicis que ens permeten intuir l'àmbit en el qual podien haver nascut o eren recitats (vots i promeses, benediccions sacerdotals, lletanies, oracles de salvació, pelegrinatges, processons, intervencions de l'assemblea amb respostes...)
El món simbòlic és molt variat. Emmarquen múltiples camps de realitat de l'univers i de l'experiència de l'home. Serà constant la referència a tota mena de situacions de la vida humana.
Malgrat la seva diversitat es poden agrupar en tres grups o famílies. Els cants de lloança, les pregàries, i els poemes didàctics. Aquesta delimitació no és fàcil, ja que els salms poden tenir més d'un element, quan un salm es diu que pertany a un grup es farà notar el seu gènera literari predominant.
Formen un conjunt de textos de temes molt variats.
Aquest neixen d'una situació de necessitat, ja sigui present o passada. Pregàries de súplica, aquestes poden ser individuals o col·lectives. solen tenir un esquema semblant: una invocació aDéu, una descripció de la situació de necessitat, la petició i una expressió de confiança.
Aquest exalcen les qualitats de la saviesa segons Déu, la seva Llei i els seus camins, amb una orientació bàsicament pedagògica. Alguns d'aquest poemes aprofiten certes circumstàncies per a insistir en punts importants
Salms de tècniques de memorització, com són els salms alfabètics (37; 112; 119).
Els salms a part de ser la pregària d'Israel (Esd 3, 10-11; Ne 11,17) ben aviat també ho fossin per les primers comunitats cristianes (Ef 5,19; Col 3,16). Alguns salms van servir per explicar en un primer moment la fe en Jesucrist i alhora, en la fe en el Crist ressuscitat provocant la relectura i reinterpretació d'aquest salms.