Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic. Es caracteritza per una formació vegetal helofítica constituïda especialment per mangles i també per d'altres espècies afins. Formen una espècie de bosc perennifoli dens i intricat, que acull una gran biodiversitat biològica a causa de la seva alta productivitat, i s'hi troben nombroses espècies de molts tipus.
Els manglars són especialment susceptibles als canvis provocats per les marees, i el que de dia és una platja, de nit pot convertir-se en fons marí amb la pujada de la marea. Els manglars reben el seu nom dels arbres que els formen, els mangles. El manglar forneix recursos importants per als habitants de les zones on es troben com carbó vegetal, aliment i material de construcció.
La degradació ràpida de determinats manglars és preocupant, ja que, entre altres coses, són estabilitzadors naturals de zones litorals fràgils i perquè contribueixen a la resiliència ecològica (ràpida recuperació) després de ciclons tropicals i tsunamis i contra la pujada del nivell del mar motivada pel canvi climàtic.
Segons estimacions de la FAO de 2007, els manglars ocupaven més de 15 milions d'hectàrees (més de 150.000 km²), distribuïdes en 124 països en cinc regions, Àsia, Àfrica, Amèrica del Nord i Amèrica Central i Oceania, essent Àsia la regió on hi ha la major extensió. Els cinc primers països Indonèsia, Austràlia, Brasil, Nigèria i Mèxic tenen el 48% de la superfície total ocupada pels manglars.
Regió | Superfície (km²) | % |
---|---|---|
Àsia | 60.477,98 | 38,5 |
Àfrica | 32.427,54 | 20,6 |
Amèrica del Nord i Amèrica Central | 23.581,05 | 15.0 |
Amèrica del Sud | 20.377,64 | 13,0 |
Oceania | 20.185,37 | 12,9 |
El manglar es troba en zones costaneres, preeminentment entre les latituds de 30° Nord i 30° Sud, és a dir a la zona intertropical. En general, els manglars creixen millor als climes equatorials humits que a les zones amb pluges estacionals, com les de clima monsònic, o a les que tenen climes més àrids. En general la seva capacitat de creixement i producció de biomassa decreix amb la latitud. Els límits extrems es troben, al Japó (31°22' N) i les Bermudes (32°20' N) a l'hemisferi nord i a Nova Zelanda (38°03' S), Austràlia (38°45' S) i a l'Àfrica del Sud (32°59' S).
Han estat proposades diferents tipologies de manglar. Ariel E. Lugo i Samuel C. Snedaker, van proposar l'any 1974 sis tipus funcionals de manglar:
Aquesta classificació no aporta informació sobre els processos físics que s'hi donen. El 1992 C. Woodroffe va suggerir tres tipus de manglar, el de domini fluvial, el del domini mareal i el manglar interior menys influenciat pels rius i les marees. El 1982, B.G. Thom i R.W. Galloway van proposar sis classes de manglar en funció del substrat, l'amplitud de les marees i la sedimentació:
Nombroses espècies d'ocells viuen als manglars, però els crancs, els mol·luscs, els crustacis i els peixos són els més abundants. La zona aèria està ocupada per insectes, rèptils i ocells.
A Bangladesh, el manglar és el darrer refugi del tigre de Bengala. També hi ha simis com els macacos que l'encavallament de les branques els beneficia. Entre els ocells hi ha l'Ibis roig a l'illa de Trinitat.
Al manglar de Borneo hi viu amb freqüència el simi nassut.
L'evolució presenta una convergència de solucions per afrontar la salinitat i la humitat variable, la manca d'oxigen en els sòls i la llum intensa pròpia dels tròpics.
Quatre espècies d'arbres adaptats són presents sempre al manglar:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manglar |