Biografia | |
---|---|
Naixement | 1927 l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) |
Mort | 24 febrer 1950 (22/23 anys) |
Causa de mort | Ferida per arma de foc |
Activitat | |
Ocupació | anarcosindicalista |
Manuel Sabaté i Llopart, dit Manolo (L'Hospitalet de Llobregat, 1927 – Barcelona, 24 de febrer de 1950) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.
Germà petit dels anarquistes Francesc (Quico) i Josep, Manuel Sabaté nasqué a L'Hospitalet de Llobregat el 1927.
El 1943, a l'edat de 16 anys, decidí marxar d'Espanya i tres anys després travessà la frontera per trobar-se amb el seu germà Josep a Tolosa de Llenguadoc i poc després amb Francesc. Va començar a treballar com a peó per a una cooperativa.
Tot i l'oposició dels seus germans, que volien mantenir-lo lluny de la guerrilla, va decidir unir-se a la Resistència. En 1949 Josep es va unir a un grup d'acció urbana i Quico va ser detingut. Manuel pogué unir-se a un nou grup, el de Ramon Vila i Capdevila Caracremada .
A Catalunya, el grup va ser emboscat i "Manolo" va ser fet presoner. Va ser identificat i condemnat a mort ràpidament. El jove Sabaté va ser afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 24 de febrer de 1950, a l'edat de 23 anys. Amb ell també morí en Saturnino Culebras Saiz, de 29 anys.
A la figura de Manuel Sabaté Llopart li ha dedicat algunes línies l'escriptor llibertari italià Pino Cacucci, que descriu el final d'una història dedicada a Quico Sabaté.