Nom original | (pt) Maria I de Bragança |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 17 desembre 1734 Lisboa (Portugal) |
Mort | 20 març 1816 (81 anys) Rio de Janeiro |
Sepultura | Estrela Basilica (en) , Transepto direito Convent de Sant Vicenç de Fora |
Reina de Portugal | |
1777 – 1816 | |
Gran Mestre de l'Orde de la Torre i Espasa | |
Regna del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve | |
Dades personals | |
Altres noms | A Piedosa A Louca |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Camp de treball | Política |
Ocupació | governant |
Altres | |
Títol | Duquessa Reina de Portugal i dels Algarves Regna del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve |
Família | Dinastia Bragança |
Cònjuge | Pere III de Portugal (1760–) |
Fills | Josep de Bragança, Joan de Bragança, Joan Francesc de Bragança, Joan VI de Portugal, Maria Anna Victòria de Bragança |
Pares | Josep I de Portugal i Maria Anna Victòria de Borbó |
Germans | Maria Beneta de Bragança, Maria Dorotea de Bragança i Maria Anna de Bragança |
Premis | |
Maria I de Portugal dita “la Pietosa ” (Lisboa, 17 de desembre de 1734 - Rio de Janeiro, Brasil, 20 de març de 1816) fou princesa del Brasil (1750 – 1777); duquessa de Bragança i reina de Portugal (1777 – 1816); i reina del Brasil (1815 – 1816). Maria I posseïa també els títols honorífics de duquessa de Bragança i Princesa de Beira. Va passar a la història amb el sobrenom Maria la Pietosa per la seva gran devoció religiosa.
Nasqué el 1734 a Lisboa sent la filla gran del rei Josep I de Portugal i la seva esposa Maria Anna Victòria d'Espanya. Era neta per línia paterna de Joan V de Portugal i Maria Anna d'Àustria i per línia materna de Felip V d'Espanya i Isabel de Farnesi.
El 6 de juny de 1760, es casà a la catedral de Lisboa amb el seu oncle Pere III de Portugal, fill de Joan V de Portugal i Maria Anna d'Àustria. Aquest enllaça assegurà la continuïtat de la dinastia Bragança. Pel casament, l'infant Pere de Bragança passà a governar el regne de Portugal juntament amb Maria I. D'aquesta unió nasqueren:
El seu primer acte com reina va ser l'enviament a l'exili de l'impopular primer ministre, el Marquès de Pombal, a qui mai va perdonar haver maltractat la família Tàvora, a la qual va condemnar a mort.
Maria I va ser una reina amant de la pau, dedicada a les obres socials. També va concedir asil a diversos aristòcrates francesos que fugien de la política del Terror de la Revolució Francesa el 1789. Però es dedicava més a la malenconia i al fervor religiós, per la qual cosa el 10 de febrer de 1792 va ser considerada boja (havia patit un atac de bogeria quan sortia del teatre, el dia 1 d'aquell mateix mes), i això va dur que el seu fill i hereu, Joan VI, assumís la regència.
L'any 1801 Manuel Godoy, amb el suport de Napoleó Bonaparte, va envair Portugal durant alguns mesos i, sota el Tractat de Badajoz de 6 de juny, la regió d'Olivença i part de la Guaiana Francesa va passar al domini d'Espanya. Anys després, en negar-se a complir les ordres de Napoleó per a interrompre el comerç amb el Regne Unit, Portugal va ser envaïda per un exèrcit francoespanyol encapçalat pel mariscal Junot. La família reial portuguesa va fugir al Brasil el dia 13 de novembre de 1807.
Quan Napoleó fou finalment derrotat el 1815, Maria I i la família reial portuguesa restaren al Brasil, creant el nou estat anomenat Regne Unit de Portugal, Brasil i l'Algarve, del qual en fou la primera reina. La reina va morir el 20 de març de 1816 a Rio de Janeiro.
Precedida per: Josep I |
Princesa del Brasil 1750 – 1777 |
Succeïda per: Josep II de Bragança |
Precedida per: Josep I el Reformador |
Reina de Portugal amb Pere III 1777 – 1816 |
Succeïda per: Joan el Clement |
Precedida per: — |
Reina del Brasil 1815 – 1816 |