Matmata (llengua)

Infotaula de llenguaMatmata
Eddwi nna
Tmaziɣṯ
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants10.000 (2015) 5.500 (2016)
Autòcton deMatmata
EstatTunísia Tunísia
Classificació lingüística
llengua humana
llengües afroasiàtiques
amazic
llengües amazigues septentrionals
llengües zenetes
Llengües zenetes orientals Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologjbal1238 Modifica el valor a Wikidata

L'amazic matmata és una llengua amaziga del grup de les Llengües zenetes orientals parlada al voltant de la ciutat de Matmâta al sud de Tunísia, i a les viles de Taoujjout, Tamezret i Zrawa. Segons el lèxic de Ben Mamou, els seus parlants l'anomenen Tmaziɣṯ o Eddwi nna, que significa "la nostra llengua", mentre que és anomenada shelha o jbali (جبالي) en els dialectes locals de l'àrab tunisià. La població total de parlants d'aquesta varietat s'estimava en 3.726 en 1975.

La documentació sobre l'amazic matmata és limitada. Stumme va publicar en 1900 una col·lecció de contes de fades en aquesta varietat. Basset (1950) va proporcionar uns quants mapes dels dialectes amazics tunisians de la regió, mostrant alguna variació lèxica, mentre Penchoen (1968) ofereix una discussió general de l'amazic tunisià i els seus efectes en l'escolarització. Collins (1981) discuteix la seva morfologia verbal juntament amb el d'altres varietats amazigues de Tunísia. L'únic esbós gramatical general i vocabulari disponible és al lloc web elaborat per Larbi Ben Mamou, un parlant nadiu de la llengua.

Ethnologue el tracta com a part del nafusi parlat al nord-oest de Líbia, tot i que els dos pertanyen a diferents subgrups de l'amazic segons Kossmann (1999).

Referències

  1. ↑ Langues de Tunisie a L'aménagement linguistique dans le monde
  2. ↑ Matmata a The Joshua Project
  3. ↑ 3,0 3,1 Tamezret (Tunisie) et son dialecte berbère
  4. ↑ Sadok Sahli, 1983, "La population berbère devant les problèmes modernes en Tunisie", Démographie et destin des sous-populations: colloque de Liège, 21-23 septembre 1981 no. 1, Association internationale des démographes de langue française, INED, p. 373
  5. ↑ Hans Stumme, 1900, Märchen der Berbern von Tamzratt im Süd-Tünisien, Leipzig: J.C. Hinrichs Buchhandlung.
  6. ↑ André Basset, 1950, "Les parlers berbères". Initiation à la Tunisie. Paris: Adrien-Maisonneuve, pp. 220-226.
  7. ↑ Thomas Penchoen, 1968, "La langue berbère en Tunisie et la scolarisation des enfants berbérophones", Revue Tunisienne des Sciences Sociales, pp. 173-186.
  8. ↑ Ridwan Collins, 1981, " Un microcosme berbère. Système verbal et satellites dans trois parlers tunisiens ". Institut des Belles Lettres Arabes nos. 148, 149, pp. 287-303, pp. 113-129.
  9. ↑ Un codi de llengua separada a Ethnologue 13, , fou retirat i reassignat al Bhil de l'Índia.