Maurice de Sully
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1110 Sully-sur-Loire |
| Mort | 11 setembre 1196 (85/86 anys) París |
| Bisbe diocesà | |
| 1160 – ← Guilliaume de Montfort (en)  – Odó de Sully → Diòcesi: arquebisbat de París | |
| Bisbe de París | |
| 1160 – 1196 | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
| Alumnes | Guillem de Tir |
Maurice de Sully (nascut entre el 1105 i el 1120, Sully-sur-Loire - † 1196, París) fou un religiós francès de l'edat mitjana. Fou bisbe de París entre el 1160 i el 1196.
Biografia
Va néixer al si d'una família humil a Sully-sur-Loire, prop d'Orleans, a començaments del segle xii. Arribà a París el 1140 i estudià per ser religiós. Arribà a ser professor de teologia i un predicador eloqüent.
S'ha afirmat amb freqüència, però sense prou proves, que era canonge de Bourges. El 1159 apareix com a arxidiaca de París i el 12 d'octubre del 1160, en gran manera per la influència de Lluís VII, fou escollit per escollir Pere Llombard a la seu episcopal parisenca.
L'actual Catedral de Notre-Dame s'erigeix com un monument al seu govern episcopal. La seva construcció s'inicià i completà gairebé en la seva totalitat sota el seu mandat. Alexandre III, el 1163, posà la primera pedra d'aquest edifici, i el 1185 oficiava el patriarca de Jerusalem, Heracli, un cop completat el santuari. També convertí la sinagoga que es trobava al lloc de l'avui Església de la Madeleine quan foren sotmesos els jueus de París el 1182 per Felip II, i degudament hi consagrà un temple dedicat a Maria Magdalena.
Maurice de Sully també va reconstruir el palau episcopal en què la noblesa i el clergat es reuní el 1179 en la coronació de Felip August en govern conjunt amb el seu pare Lluís VII. Com gaudia de la confiança de tots dos governants, acompanyà Lluís a la seva trobada amb Frederic Barba-roja a Saint-Jean-de-Losne el 1162, i fou un dels guardians del tresor reial durant la Tercera Croada (1190).
En la controvèrsia entre Thomas Becket i el rei Enric II defensà enèrgicament el primer i, en tres cartes que encara es mantenen, defensà la seva causa davant Alexandre III. Va prohibir la celebració de la festa de la Immaculada Concepció a la seva diòcesi, però amb el suport de les apel·lacions a la Sagrada Escriptura (Job, xix, 25-27) i la doctrina de la resurrecció dels cossos, en contra d'alguns nobles escèptics. Si bé mantingué l'administració de la seva diòcesi, es retirà, a finals de la vida, al monestir de Saint-Victor, on va morir. Maurice és l'autor d'un tractat sobre el cànon de la missa, conservada en manuscrit a Bourges. Nombrosos sermons, alguns en llatí, d'altres en llengua vernacla, també li són atribuïts. Els escrits en llatí no estaven directament destinats a la gent, sinó més aviat per a l'ús i estudi del clergat. Els sermons en francès no semblen ser en llur forma actual, l'obra original de Maurice de Sully, més comunament es consideren com reproduccions fetes pels eclesiàstics de la seva col·lecció llatina.
Bibliografia
- Pascal Tonazzi, Florilège de Notre-Dame de Paris (anthologie), Editions Arléa, Paris, 2007, ISBN 2-86959-795-9
- Plantilla:Cita Enciclopedia Católica