Mila Segarra i Neira
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r octubre 1950  (73 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | lingüista, catedràtica, filòloga, escriptora |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Jesús Tuson i Valls |
Premis | |
 | |
Mila Segarra i Neira (Barcelona, 1 d'octubre de 1950) és una filòloga i professora universitària catalana.
Biografia
El 1974 es va llicenciar en filosofia i lletres (Secció de Filologia Hispànica) a la Universitat Autònoma de Barcelona i, el 1985, s'hi va doctorar, amb la tesi La reforma lingüística catalana: Vol. 1: Ortografia. Vol. 2: Ortografia i morfologia. Vol. 3: Sintaxi. Vol. 4: Notes i bibliografia.
Ha estat professora titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha exercit la docència des del curs 1974-1975 fins a la seva jubilació. Les seves línies d'investigació han estat l'estandardització i codificació, la llengua i els mitjans de comunicació, i la lingüística històrica.
Des del 1991 ha participat en diversos projectes d'investigació, en especial sobre models de llengua als mitjans (Els models de llengua i els mitjans de comunicació audiovisuals (ràdio i televisió) en català, 1991-1995; La interrelació dels discursos oral i escrit en l'audiovisual, 1996-1999; Variació i creativitat en la subtitulació, 2000-2003), dirigits per la doctora Anna M. Torrent. Ha format part també del projecte Essai de dictionnaire historique de la langue catalane, de J. B. Alart (2000-2004), dirigit per Vicent de Melchor Muñoz.
És membre del grup d'investigació Llengua i Media de la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha participat, dins del grup Llengua i Media, en l'elaboració dels criteris per a la subtitulació del col·loquial en els programes de televisió, per encàrrec de Televisió de Catalunya, i en l'informe La qualitat de la llengua catalana a la televisió, encarregat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Ha publicat diverses obres sobre la llengua catalana, d'entre les quals destaquen la Història de l'ortografia catalana i la Història de la normativa catalana, ambdues de 1985, i biografies i estudis sobre Pompeu Fabra (1991, 1998).
És també membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans des de 2005. N'ha estat Vicepresidenta de la Secció Filològica entre 2017 i 2018, Secretària de la Secció Filològica entre el 20198 i 2022, i altra vegada Vicepresidenta de la Secció Filològica des de l'any 2022.
Premis
El 2018 va ser guardonada en la VII edició dels Premis Pompeu Fabra, per la seva trajectòria professional, científica i cívica.
Obres
Obres especialitzades
- Història de l'ortografia catalana (Empúries, 1985) ISBN 978-84-7596-057-9
- Història de la normativa catalana (Enciclopèdia Catalana, 1985, Premi de la Recerca sobre llengua catalana de la Generalitat de Catalunya)
- Gramática y apología de la llengua cathalana, de Josep Pau Ballot (1987; edició i estudi introductori)
- Pompeu Fabra. L'enginy al servei de la llengua (1998)
Biografies
- Pompeu Fabra (Empúries, 1991) ISBN 978-84-7596-319-8; reedició de butxaca, 2002 ISBN 978-84-7596-915-2.
En col·laboració
- La llengua de TV3 (Empúries, 1997, amb M. Bassols, J. A. Castellanos, M. Dolç, N. Faura, J. Martí, D. Paloma, A. Rico, L. Santamaria, E. Teruel i A. M. Torrent)
- La llengua de Televisió de Catalunya. Materials per a l'anàlisi (Bellaterra, Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, amb els mateixos autors que el llibre anterior)
- Llengua oral i llengua escrita a la televisió, per Anna Cros, Mila Segarra i Anna M. Torrent (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000).
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Mila Segarra i Neira». IEC. .
- ↑ 2,0 2,1 «Mila Segarra i Neira». IEC. Memòria: CURS 2004-2005, pàg. 160-162.
- ↑ 3,0 3,1 Zaballa, Bel. «Mila Segarra: 'La societat catalana és prou adulta per a fer passos lingüístics arriscats'». Vilaweb, 24-06-2018. .
- ↑ «Els VII premis Pompeu Fabra distingeixen set entitats i persones per la seva contribució a la projecció social de la llengua catalana». .