Missions espanyoles a Florida

Mapa de 1591 de Florida.
Placa mostrant la localització d'un terç de les missions entre 1565 i 1763
Missió de San Luis a Tallahassee

Les Missions espanyoles a Florida són les missions establertes des del segle XVI a La Florida per part de la Corona espanyola amb la finalitat d'expandir-se territorialment i econòmicament cap al nord del continent americà i convertir als nadius de la zona al catolicisme. També complien la funció de prevenir-ne la conquesta pels francesos i els britànics.

Història

Establiment

Al començament del segle xvi, el rei d'Espanya va establir un nombre de missions en la Florida espanyola amb l'objecte de convertir als indígenes al cristianisme i per facilitar el control de l'àrea i prevenir la seva colonització per altres països, en particular, Anglaterra i França. La Florida espanyola originalment va incloure una bona part del que és avui el sud-oest dels Estats Units, encara que Espanya mai va exercir per llarg temps el control efectiu, més enllà del que és la part nord de l'Estat de Florida des de San Agustín a l'àrea al voltant de l'actual Tallahassee, el sud-est de Geòrgia i alguns establiments costaners, com Pensacola. Un grup d'efímeres missions van ser establertes en altres localitzacions, incloent la Missió de Santa Elena en l'actual Carolina del Sud, al voltant de la península de Florida i a l'interior de Geòrgia i Alabama.

L'establiment d'aquestes missions va començar poc després de la fundació de San Agustín en 1565. Al principi, van estar a càrrec dels jesuïtes, però van ser substituïts pels franciscans. Aquests van entrar a la zona en 1573, començant en les missions Guale i Timucua i cap al 1633 ja havien establert diverses missions a la Província Apalachee.

Organització

Campana i recipient de coure originaris de la missió de "San Luis de Ocale", exposats al museu de Silver River State Park, a Silver Springs, Florida.

Les missions del que avui és en nord de Florida i el sud-est de Geòrgia van ser dividides en quatre províncies: Apalachee, Guale, Mayaca-Jororo i Timucua. Aquestes províncies corresponen més o menys a les àrees en què es parlaven les llengües dels pobles Apalachee, Guale, Mayaca i Timucua. La Província Apalachee ocupava la part més oriental del que avui és la Florida occidental, al llarg de la costa del Golf de Mèxic des del riu Aucilla fins al riu Apalachicola. La Província de Guale consistia en la majoria de les illes marines de Geòrgia i la costa adjacent i incloïa algunes missions entre els yamasee també com entre els guale. La Província Timucua s'estenia al llarg de la costa de l'oceà Atlàntic des de la part més meridional de Geòrgia fins a just al sud de San Agustín, creuant el nord de Florida fins al riu Aucilla, i al sud a l'interior de la península de Florida al llarg del riu San Juan i el seu tributari, el riu Oklawaha. la Província Mayaca-Jororo ocupava una àrea just al sud del llac George.

Les missions

Les primeres missions espanyoles entre els indígenes de la Florida van començar poc després de la fundació de Sant Agustín en 1565, dutes a terme per la Companyia de Jesús. A causa de l'hostilitat dels indígenes i al fet que diversos missioners van ser assassinats, els jesuïtes es van retirar de la missió de la Florida en 1572. Els frares franciscans van entrar en la Florida en 1573, però al principi van confinar les seves activitats al veïnatge immediat de San Agustín. Els franciscans van començar predicant entre els guale i els timucua al llarg de la costa atlàntica en 1587. A partir de 1606 els franciscans van expandir els seus esforços missioners cap a l'occident creuant el territori timucua i pel 1633 havien establert missions a la Província Apalachee. El sistema missioner va funcionar al llarg del segle xvii, però va col·lapsar a principis del segle xviii després que les incursions de soldats de la Província de Carolina i dels seus aliats indígenes van despoblar les tres províncies.

El sistema i establiment de missions es va mantenir actiu fins al segle xviii, quan els constants atacs de la Província de Carolina van fer de Florida una zona molt insegura per a aquell tipus d'activitats.

Períodes

Article principal: Cronologia de les missions espanyoles a Florida
El territori de la Florida Occidental en 1767.

Van existir almenys 124 missions en el sud-est dels Estats Units durant el primer període d'ocupació espanyola de la Florida entre 1565 i 1763. Un intent missioner previ a 1565 es va realitzar en 1526, però les quatre missions fundades van ser abandonades en menys de 18 mesos.

Els esforços missioners posteriors poden dividir-se en quatre períodes cronològics:

  • Primer període missioner 1566-1587: es van establir 13 missions, de les quals van arribar només tres a 1587. La majoria dels missioners d'aquest període eren jesuïtes, qui van abandonar la Florida en 1572, arribant els franciscans a partir de 1573.
  • Segon període missioner 1587-1616: es van establir 50 missions, encara que molts indígenes van ser convertits, una rebel·lió guale va costar la vida a 5 missioners i les missions de la costa georgines van ser abandonades. Una epidèmia que va tenir lloc entre 1612-1616 va matar a uns 10.000 indígenes i missioners.
  • Tercer període missioner 1616-1655: va ser un període d'intensa activitat missionera, però una altra desconeguda epidèmia entre 1649 i 1650 va tenir un efecte devastador entre les missions.
  • Quart període missioner 1656-1702: es van establir 29 missions. Des de 1680 va començar la pressió esclavista dels anglesos de Carolina del Sud i els seus aliats indígenes que van destruir totes les missions supervivents entre 1680 i 1706. En iniciar-se la Guerra de la Reina Ana la Florida estava poblada per 1.500 espanyols i 20.000 indígenes en les missions (choctaws, timucua, apalachee, natchez i altres). Els indígenes missioners que van escapar als esclavistes o no van ser assassinats, es van refugiar en el veïnatge de San Agustín, la qual cosa va fer que pel 1706 hagués cessat completament l'activitat missionera.

L'expedició anglesa al comandament del governador de Carolina del Sud James Moore (50 blancs i 1.000 creeks) de 1704 destruí 14 missions, mato a centenars dels seus habitants i va forçar el desplaçament de més de 9.000 indis i uns altres 4.000, principalment dones i nens, van ser capturats i esclavitzats. En 1708 més d'1.400 servien en les plantacions de Carolina del Sud, sent un terç del total dels esclaus.[nota 1]

Població

Estimació de la població de les missions espanyoles de la Florida durant el segle xvii:

Data Població Data Població
1602 2.074 1608 4.000
1617 8.000 1630 20.000[nota 2][nota 3]
1635 30.000 1655 26.000
1675 13.152 1681 7.374

Poblacions missioneres de La Florida

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Havana (Cuba). Colegio de Belén. Album conmemorativo del quincuagesimo aniversario de la fundación en la Habana del Colegio de Belén de la Compañia de Jesus. Impr. Avisador comercial, 1904, p. 11–. 
  2. ↑ Fernando Martínez Laínez; Carlos Canales Banderas lejanas.. EDAF, 22 setembre 2017, p. 126–. ISBN 978-84-414-2962-8. 
  3. ↑ Luis Suárez Fernández. Historia general de España y América. Ediciones Rialp, 1984, p. 225–. ISBN 978-84-321-2104-3. [Enllaç no actiu]
  4. ↑ Griffin. P. xv.
  5. ↑ Saunders. Pp. 35-6
  6. ↑ Hann 1993. P. 128.
  7. ↑ McEwan 1993a. Pp. xix-xx.
  8. ↑ Cooper, William James; Terill, Tom E (1999). The American South: A History. Tom I. Lanham, MD: Rowman and Littlefield, pp. 22. ISBN 978-0-74256-094-9
  9. ↑ flspmissions.tripod.com/history.htm
  10. ↑ John M. Murrin, Paul E. Johnson & James M. McPherson (2011). Liberty, Equality, Power: A History of the American People: To 1877. Boston: Cengage Learning, pp. 100. ISBN 978-0-49591-587-4
  11. ↑ Raymond Fogelson & William C. Sturtevant (2004). Handbook Of North American Indians: Southeast. Tomo XIV. Washington D. C.: Government Printing Office, pp. 135. ISBN 978-0-16072-300-1
  12. ↑ Luis Arnal Simón (2006). Arquitectura y urbanismo del septentrión novohispano: fundaciones del Noroeste en el Siglo XVIII. Ciudad de México: Universidad Nacional Autónoma de México, Facultad de Arquitectura, pp. 200. ISBN 978-9-68367-436-4
  13. ↑ Dr. Ashley White. 1539: Artifacts and Archaeology from Conquistador Hernando De Soto’S Potano Encampment and the Lost Franciscan Mission. Xlibris Corporation, 27 juny 2015, p. 51–. ISBN 978-1-5035-4683-7. 
  14. ↑ David Hurst Thomas. Archaeological and Historical Perspectives on the Spanish Borderlands East. Smithsonian Institution Press, 1990. ISBN 978-0-87474-390-6. 
  15. ↑ Bishop David Arias. Spanish Cross in Georgia. Lulu.com, octubre 2011, p. 88–. ISBN 978-1-105-17293-9. 
  16. ↑ John E. Worth. The Struggle for the Georgia Coast. University of Alabama Press, 4 febrer 2007, p. 190–. ISBN 978-0-8173-5411-4. 
  17. ↑ Ann L. Henderson; Gary Ross Mormino Los caminos españoles en La Florida. Pineapple Press Inc, 1991, p. 361–. ISBN 978-1-56164-004-1. 
  18. ↑ Paul R. Wonning. A Year of Colonial American History - Book - 2: 366 Days of United States Colonial History. Mossy Feet Books, 24 gener 2018, p. 32–. GGKEY:NBLFE1EKD04. 
  19. ↑ John Gilmary Shea. A Child's History of the United States. McMenamy, Hess & Company, 1872, p. 238–. 

Notes

  1. ↑ Fogelson & Sturtevant, 2004: 134. El tràfic d'esclaus indígenes pels colons anglesos estima que entre 1670 i 1715 24.000 a 51.000 indis van ser esclavitzats per aquests en les seves colònies a Amèrica del Nord i el Carib.
  2. ↑ William C. Sturtevant (1978). Handbook of North American Indians: History of Indian-White relations. Tomo IV. Washington D. C.: Government Printing Office, pp. 479. ISBN 978-0-16004-583-7. Eren petites en comparació, les missions franciscanes de l'actual Nou Mèxic tenien en 1630 60.000 indis conversos en 90 pobles entre les valls del riu Grande i l'altiplà dels hopi.
  3. ↑ James Axtell (1997). The Indians' New South: Cultural Change in the Colonial Southeast. Baton Rouge: Louisiana State University Press, pp. 82. ISBN 978-0-80712-172-6. L'estimació de 1630 parla de 20.000 indis batejats i 50.000 en procés de conversió..

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Missions espanyoles a Florida