La mnemotècnia o art mnemònica és l'art de millorar la memòria mitjançant exercicis apropiats i un conjunt de mètodes que faciliten la tasca de recordar texts.
La paraula és un mot composte del grec antic μνήμη mnếmê, «memòria» i τέχνη tékne «art, tècnica, ofici». És emparentat amb Mnemòsine, la mare de les Muses de la mitologia grega. Els estris són nombrosos. El seu paper ara molt més important abans de l'alfabetització generalitzada i la difusió de llibres impresos, quan llibres manuscrits eren rars i cars i que molta gent no sabia llegir, per exemple el catecisme o altres texts importants. Avui dia serveixen sobretot estudiants, actors de teatre o polítics que volen parlar sense llegir el text.
Els estris mnemònics són nombrosos: vers, ritme, rima, acrònims, paraules inventades o qualsevol element més fàcil per recordar i associar-les, a llocs i objectes visuals, a una llista d'elements ja coneguts que formen històries mentals, a un element amb el que tinguin rima, a xifres segons la semblança de lletres i nombres, a l'etimologia popular, de vegades útil per a paraules estrangeres o científiques. Tot i el pensament absurd hi pot contribuir. Les tècniques utilitzades depenen de l'objectiu: memoritzar un diàleg de teatre que té un sentit, demana altres tècniques o eines que memoritzar una cadena de noms sense cap lligam lògic com una llista de sobirans o noms d'elements de química