Fitxa | |
---|---|
Direcció | Pedro Almodóvar |
Protagonistes | |
Producció | Pedro Almodóvar i Agustín Almodóvar |
Dissenyador de producció | Félix Murcia |
Guió | Pedro Almodóvar |
Música | Bernardo Bonezzi |
Fotografia | José Luis Alcaine Escaño |
Muntatge | José Salcedo |
Productora | El Deseo |
Dades i xifres | |
País d'origen | Espanya |
Estrena | 23 març 1988 |
Durada | 90 min |
Idioma original | castellà |
Rodatge | Madrid |
Color | en color |
Descripció | |
Gènere | comèdia, comèdia dramàtica i drama |
Tema | suïcidi, terrorisme i amor romàntic |
Lloc de la narració | Madrid |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1989) Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula jove (1988) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu (1988) Premi Aspecte Especial de l'Acadèmia de Cinema Europeu a la millor direcció artística (1988) candidata internacional als Premis Oscar (1989)
|
Premis | |
Mujeres al borde de un ataque de nervios és una pel·lícula espanyola de Pedro Almodóvar, estrenada el 1988. El títol fa referència a un trastorn psiquiàtric que és lligat històricament a la histèria però que és ara vist en un context cultural com una forma de traumatisme.
Ivan i Pepa, dos actors de doblatge, posen la seva veu a les grans estrelles del cinema i es juren amor etern cada matí en la penombra de l'estudi. Però Ivan abandona de sobte Pepa. Aquesta portarà la seva investigació i descobrirà la doble vida de l'home que estima.
És una galeria de retrats: una amant que s'assabenta de cop que el seu amant la deixarà per a una altra; l'esposa legítima del susdit, que purga la seva depressió en una clínica psiquiàtrica i no pensa més que a barallar-se; la nova conquesta que no té ganes d'afluixar la brida al Don Juan a la fuga; el fill d'aquest últim, tartamut; una advocada feminista; la companya d'un terrorista xiïta; una conserge membre dels testimonis de Jehovà; un xofer de taxi punk; policies complaents; i gaspatxo amb somnífer per a tothom.
Un vodevil modern, lliurement inspirat de La veu Humana de Jean Cocteau, una obra de 1930 d'un acte que explica el llarg monòleg d'una dona al telèfon, abandonada pel seu amant.