Niğde

Niğde

Localització
37° 58′ 00″ N, 34° 40′ 45″ E / 37.9667°N,34.6792°E / 37.9667; 34.6792
Estat	Turquia
Províncies	Província de Niğde
Capital de	Província de Niğde
Població humana
Població	224.289 (2018) (97,39 hab./km²)
Idioma oficial	turc
Geografia
Superfície	2.302,99 km²
Altitud	1.229 m
Identificador descriptiu
Codi postal	51000
Fus horari	UTC+03:00 UTC+02:00
Altres
Agermanament amb	Melle
Lloc web	nigde.bel.tr

Niğde (en llengua hitita nahita; en grec: nigdi, abans nīgde) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Niğde a la regió d'Anatòlia Central. La seva població era de 109.724 habitants (2010). És entre les muntanyes Melandiz (incloent el mont volcànic Hasan) proper de la ciutat d'Aksaray, al nord, i el massís de Niğde, al sud-sud-est. Al massís hi ha jaciments d'antimoni i de ferro, i diverses pedreres de marbre blanc i cristal·lí. El nom en serbi i rus vol dir "En lloc" (нигде) però és dubtós que estigui relacionat amb el nom turc.

Història

Abans de l'època turca, el centre del territori era Tíana (en àrab Tawana), si bé sembla probable que dominant l'entrada d'un coll que anava de Cilícia a Cesarea pel Taurus, hauria tingut una fortalesa, que s'hauria anomenat Nekide o Nakida (l'esmenten Yaqut al-Hamawí i Ibn Ibi entre altres); a les inscripcions fins al segle xvi du el nom de Nakida; la població cristiana s'hi va mantenir fins a temps recents.

Va pertànyer primer als danixmèndides. Va adquirir importància sota el Soldanat de Rum i per un temps va arribar a ser sultanat independent, a la partició del sultanat entre els fills de Kilidj Arslan II el 1189, quan fou atribuït a Arslan Shah, que el va gaudir en plena sobirania. Izz al-Din Kaykaus I (1211-1221) la va cedir a l'amir-i akhur Zayn al-Din Bashara que hi va construir una mesquita anomenada d'Ala al-Din (1223). Després fou seu del comandament (sar-i lashkari) d'una de les principals circumscripcions militars seljúcides del que fou cap Ibn al-Khatir Masud sota Rukn al-Din Kilidj Arslan IV (1248-1255 i 1256-1265). Masud, aliat al poderós Muin al-Din Sulayman conegut com a "Pervâne", va matar el sultà (1265). El jove sultà Giyath al-Din Kaykhusraw III fou portat per Masud a Nigde el 1266, per intentar evitar la influència del pervaneh, demanant ajut als egipcis; però l'ajut va arribar tard i el pervaneh es va imposar amb el suport dels mongols.

El governador dels Il-kan de Pèrsia, Ala al-Din Eretna, va tenir com a lloctinent a Nigde a Sunkur Agha que no és esmentat per Ibn Battuta que va visitar la ciutat el 1333; la princesa seljúcida Khudawend Khatun, devia residir a la ciutat on fou enterrada poc abans (el 1332) en una türbe monumental construïda el 1312. Al morir el kan Abu Said el 1335, Sunkur Agha es va fer independent; fou el constructor d'una gran mesquita i va afavorir l'emigració de cristians als que va eximir d'impostos (la djizya i el kharadj). No està clar fins quan va governar però al cap de pocs anys l'emirat va passar als Karamanoghullari que la van defensar contra Ala al-Din (de la dinastia d'Eretna) el 1379.

El 1390 la ciutat es va sotmetre (amb altres ciutats dels karamànides) als otomans, però aquestos els van retornar i la van defensar llavors contra Kadi Burhan al-Din, emir de Kaysariyya i Sivas. Després de la invasió de Tamerlà el 1402, el poder dels karamànides es va estendre cap al nord fins a Develi Kara Hisar, abans de Kadi Burhan al-Din, i potser fins a la mateixa Kaysariyya (Cesarea); així Nigde va deixar de ser vila de frontera i va gaudir en general de tranquil·litat excepte per una breu ocupació temporal dels egipcis el 1419. Fou especialment fidel a la dinastia karamànida. El 1470 es va sotmetre al general otomà Ishak Pasha que la va fortificar i fou capçalera d'un sandjak del beyberlik de Karaman; el sandjakbegi Koçi Beg va conquerir Develi Karahisar, encara possession karamànida. Al segle xvii el sandjak estava format entre altres pels kades d'Úrgüb, Bor, Dewelu o Develu, Develi Kara Hisar i Ulukishla. La capital del kada d'Ürgüb fou traslladada el 1720 a Muşkara pel gran visir Nevşehirli Damat İbrahim Pasha i rebatejada Nevşehir; les fortaleses de Nigde i Karahisar foren afectades a la nova població. Al final de l'època otomana el sandjak de Nigde, al qual pertanyia el kada d'Ak Saray, tenia 148.700 habitants musulmans i 49.551 cristians (quasi tots autòctons i turcòfons) i era residència del metropolità de Konya; la ciutat tenia 11.526 habitants però després de la guerra, amb els canvis de població, es va reduir a 9.463 habitants.

La moderna vila està formada per la ciutat alta antiga, quasi deshabitada (Tepe Virana) amb la ciutadella i la mesquita d'Ala al-Din, i la moderna ciutat baixa (Sheher Alti); cap a l'oest l'important barri de Kayabashi amb l'antic cementiri i algunes türbes. La població de la ciutat el 1970 era de 84.427 habitants. La universitat de Nigde data de 1992. Els llocs més destacats de la rodalia són:

• Muntanyes Aladağlar i Bolkar Mountains
• Parc Nacional d'Aladağlar
• Çiftehan, fonts termals
• Monestir de Gümüşler construït pels romans d'Orient:
• Antiga ciutat de Tíana amb els banys i l'aqüeducte.

Notes

Bibliografia

• V. Cuinet, Turquia d'Asie.

Enllaços externs

• Lloc oficial del Governador del Districte (turc)
• Lloc oficial de la municipalitat (turc)
• Vila de Yesilburç Arxivat 2017-01-13 a Wayback Machine.
• Portal de Niğde Arxivat 2007-04-09 a Wayback Machine.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Niğde