Nigel Hawthorne

Nigel Hawthorne
	;
Biografia
Naixement	(en) Nigel Barnard Hawthorne ; 5 abril 1929 ; Coventry (Anglaterra)
Mort	26 desembre 2001 (72 anys); Radwell (Anglaterra) (en)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de pàncrees i infart de miocardi )
Sepultura	Hertfordshire
Dades personals
Formació	Universitat de Ciutat del Cap ; St. George's Grammar School (en)
Activitat
Ocupació	actor de veu, productor de cinema, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió
Activitat	1950 –
Gènere	Comèdia shakesperiana
Obra
	Obres destacables (1999) Tarzan ;
Família
Parella	Trevor Bentham (1979–2001)
	Premis (1991) Tony al millor actor d'una obra de teatre; (1977) Laurence Olivier Award for Best Actor in a Supporting Role (en) ; Knight Bachelor; Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; BAFTA al millor actor; Premis Laurence Olivier ;

Sir Nigel Barnard Hawthorne CBE (Coventry, 5 d'abril de 1929 - Hertfordshire, 26 de desembre de 2001) va ser un actor anglès, recordat pel seu paper com Sir Humphrey Appleby, el Secretari Permanent en la comèdia de situació Sí, ministre i el Secretari de Gabinet a la seva seqüela, Sí, primer ministre. Se li va concedir l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) el 1987, i va ser Cavaller el 1999.

Joventut

Hawthorne va néixer a Coventry, Anglaterra, fill d'Agnes Rosemary (nascuda Rice) i Charles Barnard Hawthorne, un físic. va créixer a Sud-àfrica, on va estudiar al St. George's Grammar School de Ciutat del Cap i a la Congregation of Christian Brothers Es va matricular a la Universitat de Ciutat del Cap però va retornar al Regne Unit els anys 1950 seguir la carrera d'actor

Carrera

Hawthorne va debutar a l'escenari professional el 1950, interpretant Archie Fellows a Ciutat del Cap, producció de The Shop at Sly Corner.

En una carrera llarga i variada, que va començar amb una publicitat per a Mackeson i una part a Dad's Army , els seus papers més famosos van ser com Sir Humphrey Appleby, el Secretari Permanent del Departament fictici d'Afers Administratius a la sèrie de televisió Sí, ministre (i Secretari de Gabinet en la seva seqüela, Sí, primer ministre ), pel qual va guanyar quatre premis BAFTA, i com George III del Regne Unit a l'obra d'Alan Bennett La bogeria del rei George (Premi Olivier) i l'adaptació cinematogràfica, per la qual rebria una nominació a l'Oscar.

Vida personal i mort

Va ser exposat com a homosexual sense el seu consentiment el 1995, en la publicitat que envolta l'Oscar, però va assistir a la cerimònia amb el seu company Trevor Bentham parlant obertament sobre què és ser gai a entrevistes i la seva autobiografia, Straight Face, que es va publicar de forma pòstuma."

Hawthorne va ser operat diverses vegades per un càncer de pàncrees, encara que la seva causa de mort va ser un infart, a l'edat de 72 anys. Li va sobreviure el seu company, Trevor Bentham. Està enterrat a l'Església Parroquial de Thundridge a Ware, Hertford.

Filmografia

Televisió

Mrs Wilson's Diary (1969): Roy Jenkins
Alma Mater (1971): Major
The Floater (1975)
Eleanor Marx: Tussy (1977)
Eleanor Marx: Eleanor (1977)
Marie Curie (1977): Pierre Curie
Destiny (1978)
Holocaust (1978): General Otto Ohlendorf
Warrior Queen (1978): Catus Decianus
Edward and Mrs. Simpson (1978): Walter Monkton
Thomas & Sarah (1979): Wilson
The Knowledge (1979): Mr. Burgess
Sí, ministre (Yes Minister) (1980–1984): Sir Humphrey Appleby, Secretari Permanent
The Tempest (1980): Stephano
A Tale of Two Cities (1980): Mr. C. J. Stryver
Jessie (1980): Mr. Edmonds
Jukes of Piccadilly (1980): Brinsley Jukes
A Brush with Mr. Porter on the Road to Eldorado (1981)
El geperut de Notre Dame (The Hunchback of Notre Dame) (1982): Magistrat
A Woman Called Golda (1982): Rei Abdullah
The World Cup: A Captain's Tale (1982)
The Critic (1982)
The Barchester Chronicles (1982): Archdeacon Grantly
The Tartuffe or Imposter (1983): Orgon
Pope John Paul II (1984): Cardinal Stefan Wyszynski
The House (1984)
Mapp & Lucia (1985): Georgie Pillson
Jenny's War (1985): Coronel
Sí, primer ministre (Yes, Prime Minister) (1986–1988): Sir Humphrey Appleby, Secretari del Gabinet
Spirit of Man (1989): Rev. Jonathan Guerdon (segment "From Sleep and Shadow")
Relatively Speaking (1990): Philip Carter
The Trials of Oz (1991): Brian Leary
Flea Bites (1991): Kryst
Inside (1996): Coronel Kruger
The Fragile Heart (1996): Edgar Pascoe
Forbidden Territory: Stanley's Search for Livingstone (1997): David Livingstone
Victoria & Albert (2001): William Lamb, 2n Viscomte de Melbourne
Digue'm Noel (Call Me Claus) (2001): St. Nick

Cinema

El jove Winston (Young Winston) (1972) (no surt als crèdits): Sentinella boer
Dos espies bojos (S*P*Y*S) (1974): Croft
The Hiding Place (1975): Pastor De Ruiter
Watership Down (1978) (veu): Campion
Sweeney 2 (1978): Dilke
The Sailor's Return (1978): Mr. Fosse
History of the World: Part I (1981): Ciutadà oficial
Memoirs of a Survivor (1981): Pare victorià
Firefox (1982): Pyotr Baranovich
The Plague Dogs (1982) (veu): Dr. Robert Boycott
Gandhi (1982): Kinnoch
Dead On Time (1982)
Monty Python's The Meaning of Life (1983): Home caminant per Crimson Insurance
The Chain (1984): Mr. Thorn
Taran i la caldera màgica (The Black Cauldron) (1985) (veu): Fflewddur Fflam
Turtle Diary (1985): El publicista
Rarg (1988) (veu)
King of the Wind (1989): Achmet
A Handful of Time (1989): Ted Walker
Freddie, agent 07 (Freddie as F.R.O.7) (1992) (veu): Brigadier G
Demolition Man (1993): Dr. Raymond Cocteau
La bogeria del rei George (The Madness of King George) (1994): George III
Ricard III (Richard III) (1995): George, Duc de Clarence
Twelfth Night (1996): Malvolio
Murder in Mind (1997): Dr. Ellis
Amistad (1997): Martin Van Buren
The Object of My Affection (1998): Rodney Fraser
Madeline (1998): Lord Covington (segment "Lord Cucuface")
At Sachem Farm (1998): Oncle Cullen
El cas Winslow (The Winslow Boy) (1999): Arthur Winslow
La gran roda del poder (The Big Brass Ring) (1999): Kim Mennaker
Tarzan (1999) (veu): Professor Porter
A Reasonable Man (1999): Judge Wendon
The Clandestine Marriage (1999): Lord Ogleby

Premis i nominacions

Premis

1995: BAFTA al millor actor per La follia del rei George

Nominacions

1995: Oscar al millor actor per La follia del rei George

Referències

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.filmreference.com/film/47/Nigel-Hawthorne.html
↑ Turner.
↑ «"sortir de l'armari"». Arxivat de l'original el 2006-12-11. .

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigel Hawthorne

Straight Face Arxivat 2006-12-11 a Wayback Machine., un llibre de Michael Hubbard

[1] {[enllaç sense format]} http://www.filmreference.com/film/47/Nigel-Hawthorne.html

[2] Turner.

[3] «"sortir de l'armari"». Arxivat de l'original el 2006-12-11. .

Biografia

Naixement	(en) Nigel Barnard Hawthorne 5 abril 1929 Coventry (Anglaterra)
Mort	26 desembre 2001 (72 anys) Radwell (Anglaterra) ^(en)
Causa de mort	Causes naturals (Càncer de pàncrees i infart de miocardi )
Sepultura	Hertfordshire




Dades personals
Formació	Universitat de Ciutat del Cap St. George's Grammar School ^(en)
Activitat
Ocupació	actor de veu, productor de cinema, actor de cinema, actor de teatre, actor de televisió
Activitat	1950 –
Gènere	Comèdia shakesperiana
Obra
Obres destacables (1999) Tarzan
Família
Parella	Trevor Bentham (1979–2001)
Premis (1991) Tony al millor actor d'una obra de teatre (1977) Laurence Olivier Award for Best Actor in a Supporting Role ^(en) Knight Bachelor Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic BAFTA al millor actor Premis Laurence Olivier