Nord Stream

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Nord Stream
Dades
TipusGasoducte Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
fuites de gas del Nord Stream de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Format perNord Stream
Nord Stream 2 Modifica el valor a Wikidata
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Nord Stream 2

Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Dades
TipusGasoducte Modifica el valor a Wikidata
Part deNord Stream Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
fuites de gas del Nord Stream de 2022 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úson hold (en) Tradueix, decomissat i enderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Mesura1.234 (longitud) km
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaExclusive economic zone of Germany in the Baltic Sea (Alemanya) (en) Tradueix, zona econòmica exclusiva de Dinamarca, Alemanya, Rússia i zona econòmica exclusiva de Suècia Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióMar Bàltica Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Bàltica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorNord Stream 2 AG (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webnord-stream2.com →  (2022) Modifica el valor a Wikidata

Nord Stream (noms anteriors: North Transgas i North European Gas Pipeline; rus: Северный поток: Severny potok) és un sistema de gasoductes que transporta milions de metres cúbics de gas natural a través de les aigües de la mar Bàltica, des de Rússia fins a Alemanya.

Inclou dos oleoductes actius que van des de Víborg fins a Lubmin, prop de Greifswald, formant el Nord Stream original, i dos oleoductes addicionals que van des d'Ust-Luga fins a Lubmin, denominats Nord Stream 2. A Lubmin les línies es connecten amb la línia OPAL a Olbernhau, a la frontera txeca, i a la línia NEL a Rehden, a prop de Bremen.

El Nord Stream original és propietat i gestionat per Nord Stream AG, l'accionista majoritari de la qual és l'empresa energètica estatal russa Gazprom, i Nord Stream 2 és propietat de Nord Stream 2 AG, que també és una filial al 100% de Gazprom.

La primera línia de Nord Stream (també coneguda com Nord Stream 1) es va construir al maig de 2011 i es va inaugurar el 8 de novembre de 2011. La segona línia de Nord Stream es va construir el 2011-2012 i es va inaugurar el 8 d'octubre de 2012. Amb 1.222 km de longitud, Nord Stream és l'oleoducte submarí més llarg del món, superant l'oleoducte Langeled. La posada en marxa del Nord Stream 2 es va dur a terme el 2018–2021.

Nord Stream té una capacitat anual de gas de 55.000 milions de m3 i s’espera que l'addició de Nord Stream 2 dobli aquesta capacitat fins a un total de 110.000 milions de m3.

Els Estats Units, Ucraïna i altres països d’Europa Central i Oriental s’han oposat durament als projectes Nord Stream per la preocupació que els oleoductes augmentessin la influència de Rússia a Europa i per la gran reducció de les taxes de trànsit per l’ús de gasoductes alternatius als països d'Europa Central i Oriental. Els constructors sostenen que el gasoducte és més important per a Alemanya que per a Rússia, que podria vendre el gas a la Xina i altres països asiàtics.

El nom «Nord Stream» es refereix ocasionalment a una xarxa de gasoductes més àmplia, incloent el gasoducte Rússia i altres connexions a Europa Occidental. La primera línia de Nord Stream 2 es va completar al juny de 2021 i la segona línia es va completar al setembre de 2021, segons va anunciar Gazprom, i està destinada a duplicar els subministraments de gas natural de Rússia a Alemanya passant per alt Ucraïna.

Atemptat

La nit del 26 al 27 de setembre de 2022, l'operador del Nord Stream 2 va alertar d'una davallada sobtada de la pressió, podent-se confirmar el mateix dimarts 27 dues fuites al Nord Stram 1, a una zona propera a l'illa de Bornholm. La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, i la de Suècia, Magdalena Andersson, van sospitar que les fuites eren fruit d'actes intencionats, després de comprovar l'existència de dues explosions submarines produïdes en aigües internacionals, però dins de l'espai econòmic suec i danès.

El 8 de febrer de 2023, el periodista d'investigació Seymour Hersh va acusar la CIA i la Marina dels Estats Units d'Amèrica d'haver perpetrat el sabotatge, que va inutilitzar tres del quatre gasoductes Nord Stream per a sempre, per mitjà d'uns submarinistes que hi haurien col·locat els explosius tres mesos abans de la detonació aprofitant unes maniobres de l'OTAN. En conèixer-se la notícia, el govern de la Casa Blanca va negar les acusacions a la vegada que el ministre d'Afers exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, va sol·licitar una investigació internacional al respecte de l'atemptat.

Referències

Enllaços externs